Search

Nova Zelanda ha estat el primer contacte amb el continent d’Oceania i també la primera vegada que ens animàvem a fer una ruta per carretera amb campervan. Creiem fermament que no hi ha millor manera que conèixer aquest país que amb furgoneta o autocaravana i moure’s lliurament entre els seus paisatges de vertigen. De fet, és el mètode més popular de viatjar pel país i és que absolutament tots els llocs de les dues illes estan preparadíssim per absorbir tal volum de cases rondats.

Hi ha milers de càmpings, alguns gratuïts i altres de pagament repartits per tots els racons, banys públics nets a cada poble, estacions per llençar l’aigua bruta i reomplir l’aigua fresca i carreteres amb perfectes condicions.

Definitivament Nova Zelanda està feta per conèixer-la sobre quatre rodes i la nostra experiència amb la campervan va ser immillorable. També hi ha l’opció de llogar un cotxe i dormir amb tendes o en allotjaments durant la ruta però, a part de que resulta més car, és més incòmode a l’hora de buscar un lloc on passar la nit.

És imprescindible descarregar-se, abans de començar la ruta, un parell d’app per trobar les localitzacions del llocs on acampar i de les estacions de servei de manera fàcil. Nosaltres vam fer servir WikiCamps i Campermate i ens van anar de fàbula.

S’ha de tenir en compte que les restriccions al país són altes pel que fa a les acampades, és a dir, no es pot acampar lliurament, només es pot passar la nit allà on estigui senyalitzat. No es pot aparcar al mig del carrer o en un bosc i passar la nit, s’ha de fer en les àrees permeses.

Hi ha dos tipus de campervans, que determinen a quins càmpings o àrees es pot anar i a quines no. Les self-contained i les no self-contained. L’única diferència és que les primeres tenen un dipòsit on acumular l’aigua bruta de rentar els plats i tenen un orinal que es pot fer servir en situacions d’emergència i les altres no. És important saber-ho perquè ens molts càmpings gratuïts només es permet l’accés a les self-contained. Així doncs, tot i que són una mica més cares, recomanem llogar una d’aquestes per trobar fàcilment una àrea de franc on passar la nit.

La nostra ruta va anar de nord a sud, tot i que, es pot fer en qualsevol dels dos sentits. Vam començar a Auckland, la ciutat més important, on vam llogar la campervan i vam acabar a la ciutat de Christchurch després de 24 dies. Recomanem dedicar una mica més de dies a l’illa sud, que és més gran i es poden fer més activitats i més visites que a la nord.

Durant el primer tram vam parar a visitar el famós poble de Hobbiton, Waitomo i la cultura Maori a Rotorua. Vam fer un trekking a cavall a Tongariro i vam acabar a la capital, Wellington, abans de agafar el ferri cap a l’illa sud.

L’únic que recomanem agafar amb antelació, a part del lloguer de la campervan, són els tiquets del ferri que creuar les dues illes ja que acostumen a estar força plens, sobretot en temporada alta.

En els segon tram vam començar amb uns paisatges brutals al Abel Tasman, vam seguir tota la costa oest, una de les millors carreteres de tot el país, fins arribar als glaciars que per culpa del mal temps no vam poder visitar.

Va passar uns dies a Queenstown on vam fer esports d’aventura i vam anar a conèixer Milford Sound, una de les meravelles naturals més espectaculars del país. Vam seguir visitant uns amics a Dunedin, albirant balenes a Kaikoura i acabant el viatge a Christchurch.

Totes les nostres etapes de la ruta per Nova Zelanda:

AUCKLAND, A LES ANTÍPODES DE CASA

HOBBITON, ENS ANEM A UNA AVENTURA!

WAITOMO, UNA GALAXIA MOLT VIVA

ROTORUA, ENTRE LA CULTURA MAORÍ I ELS VOLCANS

DOS DIES A CAVALL PER TONGARIRO

WELLINGTON, LA PETITA CAPITAL KIWI

ABEL TASMAN, KAYAK ENTRE NATURA

LA WEST COAST DE NOVA ZELANDA

QUEENSTOWN, CAPITAL DE L’AVENTURA

MILFORD SOUND, EL FIORD PER EXCEL·LÈNCIA

DUNEDIN: VIDA NOCTURNA, FOQUES I PINGÜINS

A KAIKOURA AVISTAMENT DE BALENES

CHRISTCHURCH, RENEIXENT DELS ESCOMBRALLS

Està clar que tres setmanes no són suficients per conèixer a fons les dues illes de Nova Zelanda. Nosaltres ens vam deixar moltes coses pel camí, punts interessants com la zona de Coromandel, alguns trekkings per Tongariro i la zona més nord de l’illa. Al sud ens va faltar arribar fins a la costa més austral i visitar el Mt Cook i els glaciars Franz Josef i Fox que ens va agafar al mig d’una bona tempesta.  

El nostre cost total de viatjar durant 24 dies per Nova Zelanda amb campervan va ser de 2.460€, o el que és el mateix, 1.230€ per persona sense tenir en compte els vols d’arribada i de sortida. Un total de 102 €/dia amb un recorregut de 3.630 km.

Lloguer campervan i assegurança 905€ / Gasolina 441€ / Menjar 256€

Entreteniment 356€ / Altres 502€ (inclou una multa de 150€)

S’ha de tenir en compte l’època en que es viatja a Nova Zelanda ja que els estius són contraris als nostres. Nosaltres hi vam anar a més de Març i, excepte un parell de tempestes puntuals, el clima va ser força bo. Vam agafar nevades als punts mes alts, a prop de Queenstown i vam poder anar a la platja a prop de Auckland. No recomanem anar-hi durant l’hivern ja que les temperatures, sobretot a l’illa sud, poden ser massa fredes per visitar amb campervan.

Nosaltres, només arribar, ens vam comprar una targeta SIM per tenir connexió i trucades durant la ruta. En les biblioteques públiques, en els centres d’informació I-Sites, en els centres comercials i supermercats acostuma a haver-hi wi-fi gratuït.


Recórrer el país dels kiwis amb campervan ha estat una de les millors experiències de tot el viatge, sense cap mena de dubte, ha marcat un abans i un després pel que fa a les rutes per carretera. Ens ha encantat la vida a la campervan en un país on tot funciona bé, o almenys aparentment. La gent és amable, els paisatges són espectaculars i les facilitats per conèixer-ho tot són extremadament altes. A més, la cultura Maori fa que l’atractiu per conèixer aquest país fa que encara sigui molt més alt. Tot s’ha de dir que és un país car i que està a les antípodes de casa. Es necessitem com a molt mínim tres setmanes per poder gaudir bé del viatge i preparar un bon pressupost per l’ocasió.