Just avui fa 365 que vam començar el nostre projecte de fer la volta al món. Un any viatjant sense parar per tres continents i 16 països. Dotze mesos fora de casa fent i desfent la motxilla, dormint en diferents racons i visitant milers de llocs increïbles. 52 setmanes coneixent gent nova cada dia, menjars típics i cultures fascinants.
La nostra valoració no pot ser més positiva, tant que hem decidit allargar un any més aquest viatge fins a l’estiu del 2019 i arribar així als dos anys! La nostra idea és seguir viatjant fins que ens cansem o fins que se’ns acabin els calers. Potser d’aquí uns mesos haurem de fer un break per treballar i recuperar forces en alguna ciutat d’aquest planeta.
La pregunta del milió que tothom ens fa durant el viatge: Quin ha estat el vostre lloc preferit?
No tenim una resposta clara, és molt difícil per nosaltres decidir un lloc específic però si que podem fer una petita valoració.
De ben segur que la polinèsia encapçala la nostra llista amb Nova Zelanda i l’Illa de Pasqua. Les tres setmanes de ruta amb furgoneta per les dues illes kiwis han estat increïbles i, la història i cultura Rapa Nui ens ha fascinant, com una illa tant petita i tan remota ens pot captivar d’aquesta manera.
Si parlem de gent Colòmbia s’endú la palma. Un país que no teníem pensat anar i que per sort vam afegir a última hora. Gent amable, extravertida, agraïda i molt molt sociable. Això sí, amb els que més amistat hem fet són amb els argentins, amb una avinentesa especial i un caliu humà que ha fet que passéssim varis dies a les seves cases.
Ens encanta provar menjar local de cada país on estem. Perú ha estat la gran estrella amb els seus plats típics que ens han enamorat. Per sort, hem pogut gaudir del #sopardepaís que fem sempre abans de saltar cap al següent destí. És una manera de fer un bon sopar, un sopar romàntic en un lloc elegant i que no podríem anar cada dia. És una manera de tastar plats que se’ns han escapat i per tant sempre que podem intentem fer un menú degustació de molts plats locals per compartir.
El tema de natura ens quedem clarament amb la Patagònia i la selva amazònica (a més de NZ). Vam baixar per la Patagònia xilena intercalant amb l’argentina durant un espectacular mes de treckkings, muntanyes, glaciars i llacs que ens van deixar sense alè. Xile va ser un dels països que més ens ha sorprès fins ara. A l’Amazones, per descomptat, ens va deixar literalment impactats. Tota la vida que gira al voltant del riu, començant per dormir en una hamaca enmig de la selva i acabant amb una travessia de 5 dies riu avall fins arribar al mar.
Les ciutats també són un punt important. Ens encanten les ciutats i sempre que visitem una ens parem a pensar: hi viuríem o no? Entre les ciutats que ens establiríem estan Singapur, Sidney i Auckland per davant de tot. Ciutats netes, amb mescles culturals, gastronòmicament potents i amb bon clima la majoria de temps. Ens han encantat també Buenos Aires i Rio però el seu grau d’inseguretat en alguns moments faria que no ens trobéssim còmodes vivint-hi. Una menció especial a la ciutat de Medellín que ens va sorprendre positivament i ens va encantar descobrir la seva història recent entre els seus carrers.
Fiji ha estat on millors immersions hem fet, seguit de Raja Ampat i Komodo a Indonèsia. I també ha estat on millors platges hem trobat fins ara, la Blue Lagoon espectacular. Clar que tot just estem en el sud est asiàtic amb mil platges per conèixer.
Entre els nostres highlights no podem oblidar-nos de la zona nord d’Austràlia, el salar d’Uyuni a Bolivia, el volcà de Vanuatu o el trecking del Salkantay que vam fer durant 3 dies per arribar al Macchu Pichu.
Per sort durant aquest any les malalties ens han respectat moltíssim. Només un parell de dies comptats hem tingut problemes sobretot pel menjar i l’aigua. Tampoc hem tingut cap accident més enllà d’un parell de petites discussions, una al Brasil i l’altre a Indonèsia. Ens feia especial respecte començar pel Brasil pel tema de la seguretat. Per sort no ens ha passat res però és el país on més inseguretat hem notat i ens han fet notar els propis locals.
Ha estat un any diferent en tots els sentits. Hem passat el Nadal a la platja, hem menjat cireres en comptes de raïm per cap d’any, hem celebrat els dos aniversaris en súper hotels i també ens hem agafat alguns dies de vacances dins del viatge, tot s’ha de dir.
Està clar que no tot és idíl·lic. Hi ha moltes coses que es troben a faltar. La família, el amics, el menjar i tenir un lloc personal on descansar, tenir una llar. Sabem que tot seguirà igual al tornar i és per això que de moment no tenim ganes d’arribar a casa. Ens hem trobat molta gent fent viatges llargs sols, sobretot noies. Estem segurs que si nosaltres ho féssim sols seria totalment diferent. No és gens fàcil una relació 24 hores 365 dies a l’any, hi ha un desgast intens amb moments frustrants que s’han d’intentar sobreposar de la millor manera. El no tenir un espai personal i que res no sigui meu sinó tots dels dos durant tant de temps és complicat; el jo i el tenir una vida pròpia desapareixen practicament del tot per convertir-se sempre en un nosaltres. Tot això compensa, evidentment, quan ens tenim l’un a l’altre en moments més difícils, quan resolem dificultats junts i quan gaudim plenament d’aquesta experiència. Per altra banda, el fet de ser viatgers a temps complet i que no tinguem temps de reflexió o descans entre països fa que no acabem de processar tanta informació i experiències noves. Quan estem en un lloc ja comencem a pensar el següent i això, a vegades, fa que no acabem d’estar al 100%. Alguns cops no ens adonem del que fem o d’on estem fins al cap d’uns dies quan ens parem a pensar-ho.
El tema del pressupost és segur la segona pregunta que més ens fan. Ni de bon tros ens pensàvem abans de començar que ens aniria com ens ha anat. Hem tingut la gran sort de poder col·laborar amb diferents allotjaments, restaurants i empreses que organitzen activitats de tal manera que ens ha permès per un costat estalviar i per l’altre gaudir de coses que segur que no haguéssim pogut.
El nostre pressupost inicial eren 1.000 euros al mes per persona, després d’un any hem de dir que l’hem superat comptant totes les despeses inicials, els vols internacionals i el dia a dia. És veritat també que ja hem passat per Oceania, la fase més cara del viatge i per Sud Amèrica que no és tant barat com pensàvem. Ara ens toca Àsia i hauria de compensar el sobre cost que tenim.
No estem fent un viatge low cost, però sí que controlem les despeses. No som gens partidaris d’estalviar en les activitats. Si viatgem tan lluny per veure o fer alguna cosa en concret i quan som allà no ho fem perquè és car, doncs llavors per què hi anem? Intentem fer totes les activitats en els diferents destins evidentment amb una mica de control. Amb l’allotjament i el menjar sí que es pot estalviar una mica més. Buscar preus, anar a establiments locals o llocs poc turístics són alguns dels exemples. El transport és el que més impacte té a l’hora d’estalviar. Els preus dels avions i utilitzar transport públic afecten molt en el pressupost global.
El millor de tot és que encara ens queden alguns mesos per endavant per seguir igual que fins ara. No només ens interessa visitar les zones més conegudes de cada país, ens agrada endinsar-nos en la seva cultura, conèixer la gent que hi viu i el fet de viatjar sense pressa és el millor aliat. Hem passat dos mesos a Brasil, a Xile i a Indonèsia, un temps que seria impensable viatjar en circumstàncies normals. Aquesta manera de viatjar ens permet profunditzar en la societat local i gaudir així molt més de la ruta i de cada lloc que visitem.
Seguirem recopilant experiències i exprimint el món en aquesta aventura, esperem que durant 365 dies més. Ens acompanyeu?
12 MESOS, 12 SELFIES
