El sud de Laos era el nostre punt d’entrada al país per visitar una de les zones més maques i que més ganes teníem de conèixer, les 4.000 illes del Mekong. Una extensió d’illes dins del riu Mekong amb diferents poblats i tot una vida que gira entorn del riu.
Hi ha varies de conegudes amb grans varietats d’allotjaments. Don Det i Don Khon, pels que van més de motxillers amb alguns hostels i guesthouse i, Don Khong, la més gran de totes, una mica més tranquil·la que la resta i amb alguns hotels amb encant, com el Kongmany Hotel en el qual ens vam quedar 4 nits amb els tiets de l’Estel. Una casa colonial francesa, reformada, amb piscina i just davant del riu, una meravella. La nostra experiència AQUÍ.
No és complicat el viatge des de Siem Reap fins a Laos, hi ha empreses que organitzen les diferents mini vans des del propi hotels fins a les illes. Una primera ens va deixar en unes 4 hores fins a la ciutat de Krong Stung i una altre fins a la frontera. No començàvem massa bé la ruta pel país, ja d’entrada ens van demanar 2 dollars pel segell de sortida de Cambodja, que ens vam negar a pagar. És il·legal que a qualsevol pas fronterer et demanin pagar pel segell de sortida. I per entrar a Laos, a banda del preu del visat, ens van tornar a demanar 2 dollars per persona per donar-nos el passaport ja amb el visat enganxat.
La corrupció policial en aquests països no només no cessarà sinó que anirà incrementant si els turistes i viatgers no comencem a plantar-nos. Per si fos poc, havíem acordat amb l’agencia que el mini bus que ens portava a les illes ens deixaria a Don Khong, una mica més al nord, on nosaltres ens quedàvem. Bé doncs, ens va deixar a més de 45 minuts del hotel i després de molt discutir vam aconseguir que ens portessin a canvi de 15€ més. L’aventura laosiana no va començar amb bon peu però tot va caviar radicalment al arribar a destí.
Al Mekong la vida passa a un altre ritme, molt més lent, i molt més tranquil del que estem acostumats. Els nostres dies es van limitar a descobrir l’estil de vida del locals i conèixer una mica més sobre aquesta antiga colònia francesa.
La matriarca de l’hotel on estàvem, una dona gran, que encara vam poder veure com treballava a dins la cuina, es va oferir per portar-nos a conèixer una part de Don Khong durnat tot un matí. Aquesta senyora parlava francès perfectament i amb les traduccions de l’Estel vam poder entendre les seves explicacions. Ens va portar (amb un xofer que conduïa la seva moto) a un antiga església dins d’un monestir budista, ens va portar a veure com treien el gra de l’arròs, a diferents temples de l’illa, vam veure també com treien el sucre de les palmeres, tot molt interessant i de manera artesanal. La seva vitalitat era envejable!
Un dels dies vam agafar una barca amb la Marisol i el Toni, els tiets de l’Estel, per explorar les illes per aigua. Vam anar fins a Don Det i Don Khon en un trajecte de dues horetes ben bones en cada direcció. Allà vam veure diferents pobles i l’estil de vida de la regió.
Els nostres dies a les 4.000 illes es resumeixen en bon menjar, tranquil·litat, hores i hores de conversa i aprofundir en la vida local perdent-nos amb les motos que van llogar per Don Khong. Vam trobar Don Det i Don Khon potser ja una mica massa explotades turísticament amb bars i hostels a cada cantonada, en canvi, a Don Khong s’hi pot veure més la vida real de les illes. Els hotels, pocs, s’aglomeren en una de les costes i hi ha un carrer quatre restaurants, tots molt tranquils i amb preus molt assequibles. A la resta de l’illa el turisme hi passa de puntetes, tant que es sorprenen al veure passar cares occidentals!
