Des d’un principi teníem planejat visitar la península del Musandam, que pertany a Oman, un espai natural del qual vam llegir molt bones crítiques. El problema va venir amb el lloguer del cotxe que no ens permetia sortir del país i vam haver de canviar els plans.
És per això que vam decidir anar a conèixer una zona més dels EAU, una regió interior que fa frontera amb Oman després de travessar el desert durant una bona estona, una ciutat sense a penes turisme on vam poder veure de primera mà com és també la realitat del país, vam anar a Al-Ain.
Al-Ain, una de les ciutats més grans dels Emirats amb gairebé mig milió de persones, es troba a la frontera amb Oman, al mig del desert. No té res a veure amb els veïns de Dubai i Abu Dhabi. Edificis molt baixos, construccions típiques àrabs i totes de color de sorra degut a les tempestes continues que es formen al voltant de la ciutat .
Tot és gent local sense pràcticament gens de turisme. Es necessita poc més d’una hora i mitja a través de les dunes per arribar-hi i això fa que sigui una molt bona opció per fer una escapadeta d’un dia des de Dubai i veure in situ com és l’altre realitat dels EAU.
La imatge és fantàstica, només cal pujar fins a Jabel Hafeet, una muntanya de roca on es veu aquesta ciutat en mig del gegantí desert. Un oasis al centre que fa de pulmó, permet passejar-s’hi amb la sensació d’estar en qualsevol ciutat típica marroquí, envoltat de les mesquites i dels mercats en mig del carrer.
Un cop allà ens vam assabentar que molt a prop de la ciutat hi ha un mercat de camells molt important i vam decidir anar a buscar-lo.
Després de fer voltes i més voltes per les afores de la ciutat on les cases eren cada cop més rurals i els camins més empantanats, vam tenir la gran sort de trobar-lo.
Només baixar del cotxe ja vam notar un gran canvi amb la resta del que havíem vist dels Emirats. Estava ple de gent però no hi havia ni una dona i tots els homes miraven fixament a l’Estel, tot i que anava amb pantaló llarg i amb samarreta tancada.
Una zona amb moltíssimes quadres on venien ovelles i camells, alguns d’ells per comerciar la seva carn i la seva llet i d’altres per vendre a les popular curses. Podíem veure com els locals negociaven i com pujaven els camells comprats amb grues sobre les pick-up que conduïen per transportar-los.
No hi havia ni un sol turista, ni tan sol occidentals, tots eren locals amb la mateixa vestimenta així que destacàvem d’una hora lluny. Ens va donar la sensació que no els feia massa gràcia veure’ns per allà així que vam fer una volteta i vam agafar el camí de tornada.