Després d’un llarg periple per arribar a Santarem amb 8 hores de retràs i passar la nit a bord del Anna Karolina II, un vaixell gens recomanat, vam arribar amb un bus regular a Alter do Chao acompanyats de la Mona, una alemanya que viatja sola i, un grup de brasilers que vam conèixer en el trajecte.
Alter do Chao és un poblet que queda a 1h de Santarem. Les seves aigües cristal·lines i la sorra blanca de les platges que banyen el riu Tapajós fan que sigui una parada de descans pels viatgers que van o venen de Manaus. És un molt bon lloc per desconnectar i venir a passar el cap de setmana com fan molts locals. Relaxar-se a la calmada Llacuna Verda, donar una volta en barca o fer alguna de les excursions que els operadors ofereixen.
Segurament s’aprofita més per aquella gent que fa el trajecte riu amunt i encara no s’ha endinsat a l’Amazones. Nosaltres com ja portàvem una setmana, moltes de les activitats que ofereix el poble ja les havíem fet. Volíem platja i aquí n’hi ha unes quantes per escollir. Ilha do Amor és una entrada de sorra blanca que es troba davant de la plaça principal. Per arribar-hi, una canoa et creua els 20m que separen de la costa a canvi de R$5. Allà es té la possibilitat de banyar-se a banda i banda, llogar un caiac o dinar als restaurants que aborden la platja posant les taules i cadires dins l’aigua i que ofereixen el plat executiu a un preu molt elevat.
Els principals punts d’interès són: Flona (parc natural de selva amazònica on s’hi poden veure Samaumes, els árbres més grans de l’Amazonia); Canal do Jari (un canal natural del riu Tapajós on es poden veure les Victorias-Regias -els nenúfars gegants de l’Amazones-); Ponta das Pedras (una platja rocosa), Ponta do Cururu (una platja força llarga de sorra fina famosa per les seves postes de Sol; la Floresta Encantada (una part de la seva inundada on les aigües són cristal·linesi s’hi pot accedir amb canoa o petites barquetes depenent del nivell del riu). Nosaltres com ja havíem vist la majoria de les coses abans vam optar per fer un trecking per la selva, aquí una mica menys frondosa que l’anterior i amb menys altura a causa dels forts vents de la zona.
El nostre hostel era Pousada do Tapajós. Molt ben situat, net i amb un esmorzar espectacular, dels millors fins ara. Llàstima que el wifi funcionava malament.
Caminar pel poble és una bona opció per quan cau el sol. És aleshores quan la gent s’ajunta a la plaça central per agafar menjar de les diferents paradetes que hi ha mentre s’escolta la música en directe d’alguna de les terrasses. La gastronomia de la zona ens va sorprendre tant en positiu com en negatiu. El tapioca que fan en una paradeta verda del centre ens va encantar. És una espècie de crep que es fa amb farina de mandioca i s’omple de farcit dolç o salat. Per altre banda està el Tacacà, una sopa molt típica en aquestes terres que a nosaltres no ens va agradar gens. No vam poder fer més d’una cullerada al tenir un gust molt desagradable al nostre parè. Està feta de jambú -una planta de l’Amazones que a part d’un fort gust indescriptible provoca formigueig a la boca-, tucupí -caldo de mandioca- i gambetes salades amb pell.
