Ja són quatre mesos de viatge. Quatre mesos fent i desfent les motxilles cada pocs dies, quatre mesos agafant autobusos per desplaçar-nos, quatre mesos dormint en diferents llits i quatre mesos fent excursions, tours i activitats per conèixer allò que anem a veure. Ha arribat l’hora de fer vida normal i Antofagasta ha estat la ciutat escollida.
Antofagasta és una ciutat costera, capital de la regió II i la ciutat principal del nord del país. No és un destí turístic com a tal i aquesta és la raó per la que la vam escollir. Tot i que a les afores de la ciutat es troben dos punts d’interès força curiosos: la mà del desert i la Portada, una formació rocosa amb forma de pont dins el mar.
A la ciutat no hi ha massa per fer, el centre està bé per passejar, amb carrers peatonals replets de comerços locals i una plaça central amb paradetes d’artesania força animada però és ràpid de veure. Destacaríem el mercat municipal que és força interessant i amb varis llocs de menjar local oferint menús de almuerzo a bon preu que s’omplen a l’hora de dinar. És una ciutat on es pot apreciar el ritme de vida i la manera de fer real del nord de Xile. El que més ens va agradar de la ciutat però, no va ser cap edifici ni carrer sinó el seu passeig marítim en el que sobre les roques descansen i prenen el sol famílies de lleons marins. És increïble veure aquests enormes animals en llibertat i tant a prop.
Com ja teníem el vol per anar a Santiago el mateix dia que agafàvem el d’Illa de Pasqua, ens quedava tota una setmana per prendre’ns-ho amb molta calma a la regió II de Xile. Les dues primeres nits ens vam allotjar en un hotel força cèntric, l’Hotel Puerto Mayor, un hotel senzill ben ubicat dins una zona segura des de la que es pot arribar a peu fàcilment a la plaça central i centres comercial, i amb molt bon esmorzar. Una molt bona opció si es busca un allotjament econòmic i còmode. Ens venia de gust fer vida normal i ja el primer dia el vam dedicar anar de compres a un centre comercial per anar a buscar roba nova i per què en “la vida normal” de l’Estel no poden faltar les botigues de roba. En tot el viatge encara no havíem anat al cinema, doncs a Antofagasta hi vam anar per partida doble. Era el dia del espectador i l’entrada estava meitat de preu. A més, després de la primera sessió ens vam quedar a veure la següent i vam fer una tarda rodona.
Els quatre dies següents vam allotjar-nos en un apartament amb una situació privilegiada i unes vistes al mar increïbles, Apartamentos Dixie, que ens va facilitar totalment el nostre propòsit a la ciutat. Era un pis totalment equipat i independent que ens va donar la llibertat de cuinar i menjar a casa tranquil·lament, treballar en el blog des del sofà, fer un vermut a la terrassa i veure la tele, les coses més comuns i quotidianes que quan es porta tant de temps fora de casa es troben a faltar, com per exemple veure tota una jornada de futbol de les grans lligues europees. Per llegir la nostre experiència completa AQUÍ.
Vam aprofitar també per visitar Mejillones, un poble de pescadors molt proper al que s’hi arriba fàcilment amb els busos urbans. El poble en sí no té res de l’altre món però complia perfectament amb el nostre propòsit ja que allà sense turistes ni operadors de tours buscant clients sense parar, vam poder passejar amb tranquil·litat per la costa i anar a dinar a un restaurant tradicional on vam provar per primer cop la parmesana de musclos, un plat xilè exquisit a base de musclos o qualsevol altre tipus marisc i una salsa a base de parmesà; i peix ben fresc i gaudir així d’un dissabte d’allò més normal.
