Search
Arequipa / La Volta al Món / Perú / Sud Amèrica

AREQUIPA, LA CIUTAT BLANCA

Arequipa és, sens dubte, un imperdible del Perú. El seu centre històric és simplement excepcional. Tota la ciutat colonial es va construir utilitzant la mateixa pedra volcànica de color blanc i, al contrari de la majoria de ciutats colonials, no es van pintar mai els seus edificis. Això dóna a la ciutat un encant únic. Per no parlar del seu emplaçament entre volcans que dóna ala ciutat un aire místic.  

Arequipa va ser fundada pels colonitzadors espanyols al 1540 sota el nom de Villa Hermosa de Nuestra Señora de la Asunta.  Quan els primers pobladors espanyols van arribar a la ciutat Inca, van demanar establir-s’hi al seu líder i aquest els va respondre en la seva llengua originaria “Ari-que pay”, en català “sí, quedeu-vos” i amb el temps, aquestes paraules van anant-se espanyolitzant fins que la ciutat es va acabar anomenant Arequipa en honor a aquelles paraules que van fer possible la seva fundació.

Tot i que la història de la convivència dels colons espanyols i els Inques va començar pacíficament, no va ser sempre així. Per desgràcia, la nominació de ciutat blanca no es refereix només al colors dels seus edificis colonials, sinó també al color de la seva gent. Aquesta va ser una de les ciutats de l’actual Perú amb més desigualtats. Els blancs eren la immensa majoria i el racisme cap als negres i natius va perdurar fins a l’extrem. Tot i el racisme extrem que hi imperava, Arequipa és una de les ciutats del Perú on més arquitectura, pintura i escultura sincrònica es troba degut a la voluntat dels religiosos espanyols de cristianitzar els natius. Per tal de fer que l’adoctrinament fos més fàcil, mesclaven simbologia Inca i Catòlica tant en l’art com en l’arquitectura. Avui en sia encara es troben molts exemples passejant per la ciutat.

Arequipa, com quasi totes les ciutats colonials, te el seu epicentre turístic a la Plaza de Armas des de la que surten tots els carrers amb edificacions de l’època del virregnat; carrers plens de restaurants, hotels, botigues d’artesania local i sobretot agencies de viatges. Recomanem totalment conèixer el centre històric de la ciutat a través del Free Walking Tour amb el que persones locals t’ensenyen i expliquen la història i arquitectura de la ciutat.

No pot faltar la visita al Monestir de Santa Catarina, una ciutat dins la ciutat. Es tracta de un monestir de monges de clausura de l’època colonial que, una de les seves ales, segueix funcionant a dia d’avui; la resta, està obert a les visites. Les seves habitacions les han conservat moblades a mode de museu i algunes d’elles conserven algunes de les pertinences de les monges que les habitaven. L’entrada costa 40 soles i no inclou guia, però si es vol una visita guiada just a l’entrar hi ha un grup de guies que cobren uns 20 soles per fer l’explicació completa. Nosaltres vam decidir fer-ho pel nostre compte ja que a cada sala hi ha cartells explicatius i els vam trobar prou complets.

El Perú és un destí gastronòmic cada cop més a l’alça i Arequipa és una de les seves capitals culinàries. Són imprescindibles les picanterías, restaurants tradicionals en els que es pot provar el millor menjar de la zona, nosaltres vam anar a La Mundial, tot i que els preus són més elevats del que pensàvem tant el menjar com l’experiència valen la pena.

Apart de les tradicionals picanterías, una molt bona opció per provar el menjar més tradicional i local és el mercat central. Allà hi ha desenes de paradetes on ofereixen menjar casolà als millors preus que es poden trobar a la ciutat. Aconsellem apropar-se a les paradetes de sucs de fruita naturals del final del mercat, les opcions són il·limitades!

Els plats més típics de la zona són:

Pastel de papas:  un pastís de patates amb ou i llet fet al forn, es serveix normalment com a acompanyament.

Rocoto relleno: el rocoto és una espècie de pebrot picant que es serveix farcit de carn picada, olives negres, ceba, tomàquet, i alguns ingredients més depenent del cuiner, amb formatge gratinat a Arequipa i arrebossat a altres parts del país. És un plat picant només apte pels qui el toleren. Acostuma a anar acompanyat de pastel de papa.

Solterito ariquepeño: una entrada freda a base de blat de moro, ceba picada, rotoco picat, formatge fresc, olives picades, faves i tomàquet trossejat tot amanit amb vinagre, julivert picat sal i pebre.

Cuy chactado o al horno: el cuy és un conillet d’índies que al Perú és un plat més que típic. Es menja sobretot a les celebracions i dies festius. Es pot trobar tant fregit com al forn. Es serveix l’animal sencer normalment acompanyat de patates, blat de moro o pasta. Té un gust fort i força peculiar que no ens va recordar a cap tipus de carn que haguéssim menjat abans.

Chupe de camarones: una sopa de gambes a base de llet, ous i orenga.

 

Per acabar d’arrodonir la visita a aquesta meravellosa ciutat, recomanem l’hotel al ens vam allotjar, El Portal de San Lázaro, un hotel amb molt d’encant que ha sabut mantenir l’essència de l’edifici colonial en el que està situat. La nostra experiència AQUÍ. Es troba al barri de San Lázaro, un barri històric a 5 minuts a peu de la Plaza de Armas. És una zona tranquil·la i segura perfecte per visitar la ciutat a peu i poder descansar tranquil·lament per les nits.