Vam arribar a Arima Onsen, un petit poblet a les afores de Kobe, per casualitat ja que no coneixíem aquesta zona i buscant un bon lloc per tastar la famosíssima carn de Kobe vam topar amb els Ryokans Onsen Goshoboh, Goshobessho i Hanakoyado, tots pertanyent a la mateix família; una família que durant infinitat de generacions han portat el negoci. Quan diem infinitat no és una exageració ja que el seu ryokan més antic, el Goshoboh, es va fundar l’any 1191. Allotjar-nos en un ryokan és una experiència que no ens volíem perdre per res del món ja que aquests allotjaments només existeixen a Japó i tenen entre les seves parets anys i anys d’història i cultura. Així que quin millor lloc que un dels ryokans més antics i amb millor reputació del japó?
A Arima Onsen s’hi arriba molt fàcil i ràpidament des d’Osaka (i moltes altres ciutats del país), en un bus directe que triga una horeta i et deixa just al centre del poblet i davant de la nostra primera parada: Goshoboh. Aquesta petita vila és molt coneguda entre els japonesos gràcies a les seves aigües termals. De fet, va ser aquí on la cultura dels onsens (banys termals) va començar al país. Diu la llegenda que van ser dos deesses i un déu qui van fer brollar de la terra aquestes aigües miraculoses. I és que les termes al Japó tenen un significat més enllà del relax i la cura de la pell; son quelcom espiritual on curar cos i ment.
Passejant pels carrers del poble es poden veure les fonts termals, n’hi ha 6 d’un tipus que denominen “aigües daurades” i 1 “d’aigua platejada”. Els noms es deuen al color, ja que la primera té una alta quantitat de ferro i té un color marronós ataronjat i la segona és totalment cristal·lina i una mica carbonatada. Les dues tenen propietats naturals beneficioses. L’aigua surt de la terra a 98 graus i es veu clarament com fumeja.
Arima Onsen és tranquil i tradicional, el poble viu sobretot de les seves aigües i té algunes botiguetes de souvenirs on venen les galetes autòctones, fetes amb les aigües platejades, uns quants temples i fins i tot una escola de geikos (geishes). S’hi respira tranquil·litat total, és realment el lloc ideal per relaxar-se, desconnectar i cuidar-se.
La nostra primera parada va ser Goshoboh i ens va deixar amb la boca oberta. Els anys i anys d’història l’avalen, és un dels ryokans més prestigiosos del país en que el s’hi allotjaven l’alta noblesa japonesa antigament i grans artistes posteriorment. Han volgut mantenir l’estil tradicional tant en la seva arquitectura com en la manera de servir i de cuinar. La nostra habitació era enorme, amb una sala d’estar amb sofàs, tauleta i tele, un bany, una galeria i el dormitori a l’estil japonès tradicional; un tatami on a l’hora de dormir es preparen els llits amb futons i durant el dia serveix de menjador. I és que a Goshoboh es menja en privat dins l’habitació per mantenir els costums.
Les zones comuns no es queden enrere, tot de fusta i amb una il·luminació tènue i decoració impecable. Hi ha una sala de te on es serveixen begudes, un restaurant pels clients que no s’hi allotgen o els hostes que prefereixin sopar-hi allà, i l’estrellat el comparteixen les dues zones de banys. L’onsen tradicional on homes i dones van per separat, amb aigües termals naturals dels dos tipus i la zona de banys privada que, sota reserva, pots fer servir sol o acompanyat. Aquesta zona és espectacular, dins un jardí japonès cuidat al mínim detall i amb parets corredisses que pots obrir per banyar-te pràcticament enmig del jardí envoltat de vegetació: romanticisme en estat pur.
El seu menjar és també increïble, fan menús tancats que preparen amb els millors ingredients locals de la manera més tradicional. Per fi, per sopar vam tastar la famosa vedella de Kobe, que ells porten encara més enllà juntament amb un ramader local, ja que fa anys que tenen una especialitat de vedella de Kobe a la que tracten de la manera tradicional sense cap tipus de químics i alimentant-les com es feia abans. Aquestes vedelles tenen el distintiu oficial de Tajima Gro Kobe Beef (vedella de Kobe a l’estil tradicional).
El dia següent i després d’haver dinat un menú impecable al restaurant del seu segon ryokan, el Hanakoyado, vam posar rumb cap al ryokan més modern dels tres, el Goshobessho; aquest antigament era l’hotel per estrangers, i es nota la mescla entre orient i occident. És un hotel espectacular, més modern que la resta però també amb molts tocs tradicionals. Hi tenen diferents tipus d’habitació i nosaltres ens vam allotjar en la que ens van dir és la més popular i no en tenim cap dubte del perquè. Més que una habitació es tracta d’una vila privada amb una sala d’estar enorme amb barra, màquina de cafè i begudes varies, una habitació amb llits occidentals i un bany impressionant amb sauna, zona de bany japonès i banyera. La mescla entre les cultures occidentals i la japonesa és evident en cada detall.
Estant a Arima Onsen no podia faltar-hi els banys termals, també separats per sexes i aquí amb les aigües cristal·lines. El menjar d’aquest hotel va ser el nostre preferit dels tres, i els altres dos no eren fàcils de superar. El sopar va ser molt tradicional japonès amb entrants de totes menes, carn de Kobe i plats variats que ens van permetre tastar moltes de les millors receptes de la zona. I l’esmorzar, totalment occidental amb suc de taronja, cafè, pa, croissants, ous… cosa que vam agrair molt ja que tot i que el menjar japonès és un dels nostres preferits, a l’hora d’esmorzar preferim menjar més similar al de casa.
La nostra experiència a Arima Onsen no podria haver estat millor, no només hem pogut tastar l’autèntica carn de Kobe com anàvem buscant, sinó que a més, hem trobat un poblet d’allò més tradicional i hem viscut de primera mà la cultura centenària dels onsens al país nipó.
