Nervis i més nervis. És el nostre estat les hores abans d’agafar un vol a les 7 del matí cap a Zurich. Hem intentat acomiadar-nos de tothom, al menys dels que ens ha donat temps. Els últims preparatius són de bojos, les llistes no s’acaben mai i van sortint coses noves. Sabem que ens hem deixat gestions però les anirem solventant amb la gent que tenim a casa.
Escribim des de l’aeroport de la ciutat Suïssa, després de passar tot el dia passejant i, començar tècnicament pel continent europeu, ara toca agafar un vol cap a Londres i seguidament cap a Sao Paulo. Ens espera Sud Amèrica.
Les sensacions són contradictories. Per un costat no sóm consciens encara de tot el temps que hem decidit marxar a viatjar, sembla que sigui com cada any quan decidim marxar de vacances. Tres setmanes i a començar un altre cop la rutina. Aquest cop no serà així, i ens entra vertigen cada cop que ho pensem. Us enrecordeu el que feieu ara fa un any, o ara fa un any i mig? Doncs segur que han passat moltes coses fins avui. Us imagineu tot aquest temps viatjant pel món? Doncs sí, fa una mica de por.
Per descomptat, l’altre sensació és la de il·lusió. Un desig de fa anys que ja arribat.
Ens quedem amb tots els consells que ens heu anat donant aquests dies. El més repetit i segurament el més acertat: “aneu i disfruteu que sinó ho feu ara ja no ho fareu”. No sabem si ho fariem més endavant o no, el que si sabem és que ja ha arribat el moment!!!
