Per sortir una mica de la ciutat de Dili, i no passar-se a la carretera avançant pocs quilometres, vam decidir anar a l’illa d’Atauro. Les combinacions per arribar-hi no son gens fàcils, ens va costar trobar algú que sàpigues els horaris i el punt per agafar el vaixell. No totes les embarcacions surten cada dia i poden variar les hores segons la seva conveniència. A més, les oficines dels ferris sembla que no obrin mai. Un caos.
Nosaltres vam agafar el Dragon Boat que surt del moll que hi ha davant de l’Hotel Timor a les 8 de matí. Només 2 o 3 dies a la setmana i val 13U$D per persona. Hi ha un ferri els dissabtes molt barat i sinó un vaixell per 45U$D, una barbaritat. Nosaltres vam tenir que escurçar l’estada a l’illa pel tema del transport.
Ens vam quedar a Beloi, la zona on arriba el vaixell i, vam triar l’Atauro Dive Resort per fer alguna immersió. Ens havien parlat molt bé del fons marí de l’illa i ho volíem aprofitar. Aquest allotjament té el seu encant, són cabanyes de fusta just davant de mar, amb una escola de busseig per fer immersions a diari. Ofereixen esmorzar inclòs i tenen servei de restaurant per poder-hi dinar i sopar.
La immersió que vam fer va ser molt xula, a una paret a pocs metres davant de la costa, amb una visibilitat molt bona, ple de corall i peixos de colors, fins i tot, i per primer cop, vam sentir dofins tot i que no els vam arribar a veure. Bé, de fet no tenim massa clar si era el so de dofins o dugongs ja que segons ens va dir el nostre guia són molt similars.
Hi ha l’opció de fer un trecking a l’illa travessant les muntanyes durant 3 o 4 hores fins a l’altre costa. Les platges diuen que són molt maques i molt verges, molt més que a Beloi. També s’hi pot anar amb barques locals però que cobren un ull de la cara.
Nosaltres un dels dies vam anar fins a Vila, un altre poblet de l’illa. Una comunitat local força gran, amb pràcticament gens de turisme, on vam poder veure com tot el poble celebrava una missa en una casa privada. El turisme a Atauro és molt incipient però resulta molt car. Hi ha poques opcions per veure’s d’un punt a un altre però és interessant explorar una mica els pobles i els camps del voltant per observar la seva forma de viure tant simple i sencilla.
