Vam arribar a Atenes en una tarda càlida després d’un viatge en ferri des de l’illa de Paros. El simple fet de trepitjar de nou aquesta ciutat em va transportar directament als records del meu Erasmus del 2012, on hi vaig viure durant 6 mesos mentre feia el projecte final de carrera a la universitat de TEI Pireas.
Va ser una de les millors etapes de la meva carrera universitària i tenia moltes ganes d’ensenyar-li a l’Estel, una ciutat a la que estic profundament enamorat. Aquella mateixa tarda, després de deixar les maletes en la nostra habitació del barri de Exarchia (a prop d’on jo vivia) vam sortir a passejar pel centre, recordant aquells carrerons, cafeteries i racons que, tot i els anys, semblaven conservar la mateixa màgia.
La ciutat bullia amb el seu característic caos encantador, i vam decidir aprofitar el capvespre per pujar al mont Lycabettus. Aquest turó és el punt més alt de la ciutat i ofereix una vista espectacular de tota l’extensió d’Atenes, amb l’Acròpolis dominant l’horitzó. Veure la posta de sol des d’aquí és un moment màgic, i un punt obligatori en qualsevol visita a la ciutat, tot i la gentada que s’acumula. Després vam gaudir d’un sopar romàntic a la terrassa del restaurant By the Glass, un concepte de cuina grega elaborada on vam poder provar la pasta de Orzo i per suposat, amb una oferta de vins locals i internacionals molt interessant.
L’endemà, vam començar el dia ben d’hora per evitar les multituds i explorar un dels llocs més emblemàtics de la ciutat: l’Acròpolis. Aquesta antiga fortalesa és una icona de la civilització grega i alberga monuments tan impressionants com el Partenó, l’Erectèon i el temple d’Atenea Nike. A primera hora del matí ja estava ple de gom a gom. Recomanem comprar l’entrada per internet i així evitar les cues sota el sol infernal.
El Partenó, dedicat a la deessa Atenea, protectora de la ciutat, és se’ns dubte la icona de la ciutat. Construït entre el 447 i el 432 aC, aquest temple ha estat testimoni de mil·lennis d’història, resistint guerres, saquejos i transformacions. Caminant pel voltant, és inevitable sentir-se aclaparat per la seva grandesa i pel significat històric que representa. L’Erectèon, amb la seva famosa tribuna de les Cariàtides, és un altre punt destacat, un temple que combina elements religiosos i mítics, com el lloc on es creu que Atenea va plantar l’olivera sagrada.
Després de la visita a l’Acròpolis, vam continuar al Museu de l’Acròpolis, un espai modern i lluminós que exposa moltes de les peces i artefactes trobats a la zona. Aquest museu ofereix una visió profunda de la vida i l’art a l’antiga Grècia, i és el complement perfecte per entendre millor el que acabàvem de veure. Tot i que nosaltres no som massa de museus, és una de les visites indispensables a la ciutat.
Després d’aquest matí ple d’història, vam caminar pel barri de Plaka, el més antic d’Atenes, amb els seus carrerons laberíntics i les seves cases pintoresques. Aquí vam dinar al restaurant L’Amiral, un lloc encantador on vam gaudir de la deliciosa cuina grega mentre contemplàvem les vistes del barri i ens refrescàvem amb el necessari aire condicionat. Ens van oferir un menú amb plats autèntics de la famosíssima cuina grega que ens va encantar. El local interior és molt xulo, i tenen una terrassa a dalt ideal per sopar-hi.
Per suposat, a l’acabar no va faltar la beguda que m’havia aficionat 12 anys enrere en la meva etapa d’estudiant i que, dia si i dia també, ens demanàvem; el freddo cappuccino!
La tarda va estar reservada per acabar de passejar pel barri i preparar-nos pel que va ser el motiu principal de la nostra visita a Grècia; el concert de Coldplay!
A mitja tarda vam anar cap a la zona del complex olímpic que va crear Calatrava pels Jocs Olímpics de 2004. Aquí s’hi troben varis centres esportius, com el centre aquàtic, les pistes de tennis, el velòdrom, el pavelló i el estadi olímpic, on hi juguen equips com el Panathinaikos o AEK Athens.
En aquest estadi és on es va celebrar el concert, el primer que feien a Grècia i on van llençar el nou single de feelslikeimfollinwinlove, una cançó que justament van gravar el videoclip al teatre de Odèon d’Herodes en el mateix Acròpolis.
La nostra cinquena vegada veient-los en directe i sempre emocionant. Show, llums i les mítiques cançons del meu grup preferit posaven gairebé punt i final a una setmana de vacances i desconnexió a Grècia.
Ja després del concert vam anar a menjar i fer una copa a la zona de Karameikos, la zona d’oci nocturn de la ciutat amb alguns discoteques i diferents pubs amb música. On solia sortir de festa en la meva època a la ciutat però no la vaig veure tant animada com la recordava.
L’últim dia a la ciutat, aprofitant que el vol de tornada era per la nit, vam anar a visitar els punts d’interès que encara ens quedaven pendents. Vam començar el dia explorant els barris de Monastiraki i Syntagma. El primer és un dels barris més vibrants i històrics d’Atenes, conegut per la seva atmosfera animada i la seva combinació de cultura antiga i moderna. Situat al cor de la ciutat, just al costat de la plaça Monastiraki, aquest barri és una destinació imprescindible conèixer l’essència d’Atenes.
Monastiraki és especialment famós pel seu mercat, el Monastiraki Flea Market, on es pot trobar gairebé de tot: antiguitats, records, roba, joies, llibres, i fins i tot mobles antics. És un dels millors llocs on menjar el típic souvlaki grec o gyros en alguna de les seves tabernes i de pujar a les terrasses amb miradors a l’Acròpolis per sopar o fer una copa.
Un altre punt destacat del barri és la mesquita Tzistarakis, construïda durant l’època otomana al segle XVIII. Monastiraki també és conegut per les seves ruïnes antigues, com la Biblioteca d’Hadrià, un impressionant conjunt arqueològic construït per l’emperador romà Hadrià al segle II dC. i, l’Àgora d’Atenes, un dels jaciments arqueològics més importants i evocadors de Grècia. Durant la visita, es pot passejar pels camins empedrats on antigament es reunien els ciutadans per discutir política, filosofia i negocis. Al centre de l’Àgora destaca el Temple d’Hefest, un dels temples dòrics millor conservats de l’antiguitat, dedicat al déu del foc i la metal·lúrgia.
Des de Monastiraki, vam caminar fins a Syntagma, el centre neuràlgic d’Atenes. Aquesta plaça icònica és coneguda per la seva importància política i històrica, ja que acull el Parlament grec i el Monument al Soldat Desconegut, on es pot presenciar el canvi de guàrdia. Entre mig s’hi troba la l’església Panagia Kapnikare, just al centre del famós carrer d’Ermou que connecta les dues places.
Per acabar la ruta pel centre, vam arribar al Temple de Zeus Olímpic, una de les ruïnes més monumentals de l’antiga Grècia. Aquest temple, dedicat a Zeus, el déu suprem de l’Olimp, és una mostra impressionant de l’arquitectura clàssica. Tot i que només queden unes poques columnes en peu, la seva escala i grandiositat encara és impactant. A prop del temple, també es pot veure l’Arc d’Hadrià, una porta triomfal que marca la divisió entre l’Atenes antiga i la nova ciutat construïda sota el regnat del ja anomenat emperador romà Hadrià.
A pocs minuts caminant està l’Estadi Panathinaikó, l’estadi olímpic original, que és una altra joia històrica d’Atenes. Construït completament de marbre blanc, aquest estadi va acollir els primers Jocs Olímpics moderns el 1896 i és l’únic estadi del món construït en marbre completament.
Abans de marxar vam pujar fins al mirador de la Colina de Philopappos, que ofereix una de les vistes més espectaculars d’Atenes. Aquesta colina és un lloc popular per veure la posta de sol, amb l’Acròpolis i tota la ciutat estesa als teus peus on ens vam acomiadar d’Atenes amb una barreja de nostàlgia i il·lusió per tot el que havíem viscut durant la setmana.
Atenes no només és història i monuments; és una ciutat plena de vida, de contrastos i de racons que, per a mi, sempre tindrà un lloc especial al cor. Cada visita és una nova oportunitat per descobrir-la de nou i per recordar aquells dies inoblidables de l’Erasmus, amb una nova perspectiva.
