Bali és sens dubte el destí turístic principal a Indonèsia, un dels més forts de tota Àsia, i no és d’estranyar. L’illa ho té tot, natura exuberant, una cultura hindú apassionant, palaus i infinitat de temples. Se la coneix com l’illa dels Deus però realment hauria de ser l’illa dels temples i és que a cada cantonada n’hi ha un. O de les ofrenes, ja que és impressionant veure com els balinesos deixen diàriament una gran quantitat d’ofrenes tant a casa com als seus negocis particulars.
Més de 10 mesos després de començar el viatge, ens vam retrobar a Bali amb l’Anna, la mare del Marc i la Cuca, una amiga de tota la vida. Als dos ens feia molta il·lusió la visita, la primera que rebíem i volíem organitzar uns dies inoblidables. Vam decidir fer base a Ubud tant per la seva situació com perquè volíem un lloc bonic, tranquil i envoltat de natura. Aquest cop no ens interessava tant la platja ja que amb elles visitaríem també les illes Gili.
Nosaltres dos vam arribar a Bali un dia abans per tenir-ho tot llest i poder-les anar a recollir a l’aeroport. Arribàvem amb ferri des de Java i d’allà un Grab (l’Uber del sud-est asiàtic) ens va portar cap a un homestay des del que vam acabar de planificar els dies que passaríem per l’illa. Vam contactar amb el Wayan, un guia local que parla un espanyol perfecte perquè ens portés a conèixer l’illa durant dos dies. No teníem clar si agafar un guia o llogar un cotxe però veient que cap lloguer oferia assegurança, la manera de conduir que tenen a l’illa i havent llegit varies experiències a diferents blogs vam decantar-nos pel guia i no podrem haver escollit millor.
Un cop a l’aeroport i ja envoltats de família per primer cop en tot el viatge, i després de molts petons, abraçades i llàgrimes d’alegria, vam dirigir-nos tots junts cap a la que seria la nostra casa a Ubud, el Griya Shanti Villas & Spa, un complex de viles amb piscina privada al més pur estil balinès. Nosaltres teníem una vila amb dues habitacions i amb un esmorzar espectacular. La nostra experiència AQUÍ.
El dia següent vam llevar-nos ben d’hora per començar a explorar Bali. El Wayan ens va venir a buscar i vam acabar d’ultimar la ruta que faríem junts els propers 2 dies. Ens hagués agradat fer la ruta en tres dies però en Wayan ja estava ocupat així que vam decidir fer la part central i la part est. Vam deixar per després de les Gili la part nord-sud.
Deixem el seu contacte per si us interessa, truqueu-lo amb antelació, nosaltres vam tenir molta sort que tingués un parell de dies lliures però millor fer les reserves amb temps: +62-813-377-898-65.
RUTA CENTRE
El primer dia, després d’un esmorzar matiner vam anar a Tegallalang, al nord d’Ubud a veure les terrasses d’arròs. Uns camps de cultiu increïbles on és recomanable arribar-hi d’hora per estalviar-se tota la gentada que comença a anar-hi a mig matí.
Des d’aquí vam enfilar cap el nord per carreteretes amb camps d’arròs a banda i banda fins arribar a Pura Gumung Kawi, un temple dedicat al Deu de l’aigua on es troba enterrada la família real. En Wayan ens anava explicant el significat d’aquells temples, les construccions i tot simbolisme d’una religió que ens era força desconeguda.
La següent parada va ser el temple Pura Tirta Empul, un manantial sagrat que els balinesos utilitzen per purificar el cos i l’ànima mitjançant rituals. És un dels temples més especials de Bali per la espiritualitat que s’hi respira. Està format per tres parts, la primera és el pati davanter, després hi ha les tres piscines on els locals es purifiquen amb rajos d’aigua (també ho poden fer els turistes amb respecte) i, finalment la pati interior on es veu la sortida d’aigua de l’interior de la terra com si fos un petit guèiser.
Ja cap al migdia vam dirigir-nos cap a Penglipuran Village, un poble balinès típicament tradicional que s’ha conservat i avui en dia s’utilitza per ensenyar els visitants. S’ha de pagar entrada com a la resta de temples de l’illa, en aquest cas 30.000 rupies. És un carrer principal amb cases pràcticament iguals a banda i banda on només es pot entrar caminant. Els locals que viuen allà venen souvenirs, begudes, quadres i es pot entrar en algunes de les cases per veure els petits temples hi que tenen dins.
De Penglipuran vam seguir pujant fins arribar a Pura Ulun Danu Batur. És un dels temples més importants després del temple Mare, situat a les faldes del mont Batur i del llac homònim. (No confondre amb el Ulun Danu Bratan, que queda més a l’oest i està sobre el llac). En aquest complex de 9 temples s’hi troben les característiques pagodes balineses i les seves famoses portes.
Ja en direcció de tornada cap a Ubud vam anar al temple Mare, el temple Pura Besakih. Ja era tard i es va agrair perquè gairebé no vam trobar gent. És el temple més gran i sagrat de tot Bali, i es troba a les faldes del Mont Agung. És un conjunt de 22 temples diferents, dedicats als deus hindús com Shiva, Brahma i Vishnu, on els locals van a resar-hi segons al gremi en el que pertanyen. Els agricultors van a un, els obrers van a un altre i així fins a completar un extens conjunts de temples hindús. Val la pena pujar fins l’últim de tot per contemplar les espectaculars vistes d’aquest complex en forma piramidal de 6 plantes i decorat amb mitologia hindú. Cal destacar que són reconstruccions ja que al 1917 va ser destruït per un terratrèmol però en canvi no va ser afectat per l’erupció del Agung el 1963.
RUTA EST
Poc temps vam tenir per descansar després de la vista del primer dia als temples centrals de Bali. Aquest cop tocava la part est de l’illa i no hi havia millor manera que començar a les 5 del matí en direcció Pura Lempuyang, el mític temple on es s’aconsegueix la imatge de la porta balinesa amb el volcà Agung de fons.
L’Anna i la Cuca es pensaven que venien a unes vacances relaxades, doncs després de la pallissa del primer dia de pujar escales, tocava matinar per no trobar gent en aquest increïble temple. Pasades les 7 del matí ja estàvem allà, hi havia un rodatge i poques persones més. Ens van explicar que sovint es formen cues per poder fer-se la foto, així que vam estar de sort. Les vistes des del temple són increïbles, es troba a dalt d’un turó envoltat de vegetació i encarat al volcà Agung. Com a la resta de temples s’ha de pagar entrada i es pot pujar fins a dalt, recordar que només es poden utilitzar les escales laterals, l’escala central és exclusivament pels Deus.
Ben a prop del Pura Lempuyang està Tirta Gangga, que obra una mica més tard, sobre les 8 i és ideal anar-hi quan no hi ha gent, a primera hora. És un palau envoltat d’aigua enmig de jardins amb molta vegetació. El seu nom significa “Aigua del Ganges” i cal destacar que aquest palau reial fa referencia a la cultura hindú de Bali però també té tocs xinesos. L’aigua es considera sagrada i es fa servir en cerimònies religioses.
Com estàvem animats amb els palaus, no vam deixar perdre l’oportunitat de visitar el Ujung Water Palace. Tot i que era més tard, potser perquè no és tan conegut no vam trobar massa gent. És un palau amb un espectacular jardí i un llac enmig amb un pont que el creua. Preciós per passejar amb un dia assolellat pel voltant del llac i els camins interiors. Si es puja fins a dalt es pot veure el mar i és que el rei va construir ara fa un segle aquest palau per rebre la noblesa que arribava a Bali.
Ja de tornada cap a Ubud, després d’un intens matí, encara ens quedaven un parell de temples més que visitar. Podríem estar-hi setmanes que encara tindríem temples i més temples per veure. El primer era Goa Lawah, conegut com el temple dels rat-penats. És un temple petit on només entrar per la porta ja s’escolten i s’oloren els milers de rat-penats que hi ha a dins de la cova. Aquest temple data de fa més de mil anys i és un dels més antics de l’illa. Diu la llegenda que hi ha una connexió a l’interior de la cova amb el temple mare i és dels pocs temples que s’associa a la mort.
Per últim i abans de tornar a l’hotel Griya Shanti per descansar i fer un bany a la piscina, vam parar al Goa Gajah, que està molt a prop d’Ubud i, és conegut com el temple dels Elefants. Uns grans jardins envolten el temple principal, que per accedir s’ha de passar per dins d’una boca oberta esculpida a la pedra com si fos un dimoni, diuen que per expulsar els mals esperits. A dins, una cova excavada mil anys enrere guarda tres estàtues. Una d’elles és Ganesh, un Deu Hindú representat amb un cap d’elefant. D’aquí el possible nom del temple. També hi ha dues piscines quan es baixen les escales principals on sovint es troben els locals dins. En els jardins, vam conèixer una senyora molt gran que ens va fer una benedicció hindú amb aigua sagrada i grans d’arròs al front.