El que és el millor hotel de l’antiga capital Inca va se construït originalment el 1592. En aquest emplaçament es va alçar el palau de l’inca Amaru Qhala i sis anys més tard, degut a la colonització espanyola, es va fundar el seminari de San Antonio Abad. Després d’una restauració necessària a causa dels danys d’un terratrèmol que va patir Cusco el 1650, l’edifici es va transformar en hotel el 1965.
En el disseny de l’hotel Belmond Monasterio cal destacar fets històrics que reflexen el seu ric patrimoni com són l’escut d’armes espanyol o la imatge d’un bisbe a l’arc de pedra de la porta d’entrada. La capella, afegida anys més tard, és d’estil barroc i a les parets es poden veure quadres amb els marcs banyats en or. A més, s’hi troba també un antic claustre al cor de l’hotel amb un cedre de 300 anys.
Tot i que no vam tenir l’oportunitat de passar-hi una nit sí que vam poder gaudir de la gastronomia que ofereix tan per hostes i com per convidats. L’hotel compta amb dos restaurants diferents, El Tupay i el Illary, i nosaltres vam poder catar el menjar i el bon servei del primer.
La decoració, només entrar al menjador, ja et deixa perplexa. Una ambientació barroca et transporta directament al segle XVI. Un personal molt amable ofereix un aperitiu només asseure’s mentre s’escull quin serà el sopar de la nit, un gaspatxo de tomàquet.
A la sala, per ambientar els clients un parell de musics toquen en directe una suau melodia per ambientar la velada. Els dijous (i creiem recordar que també els dimarts) aquests músics es canvien per una cantant d’òpera que del·laïta l’àpat amb la seva actuació.
Nosaltres vam escollir peix i carn per així poder provar-ho tot. D’entrant foie acompanyat amb la seva salsa i un ceviche de camarón com a recomanació del chef. De segon peix del dia i una entraña amb chimichurri. Per si fos poc, els postres van acabar de rematar la nit. En una barra especial oberta als clients, dos chefs preparen en viu tots els postres. Al final de la nit, amb els tes i cafés, unes pastes dolces ens van acabar d’endolcir la vetllada.
Si el menjar estava boníssim, el tracte encara va ser millor. Molt atents en tot moment ens van fer sentir com a casa. Sense dubte és una opció a tenir molt en compte quan es visiti Cusco. Dedicar aquestes nits quan es viatja ens fa sentir més vius, nosaltres al menys intentem gaudir d’un bon sopar abans d’abandonar cada país.
