El sud de Geòrgia amaga veritables joies que valen la pena descobrir en una ruta pel país. Agafar el cotxe i endinsar-se en la regió de Borjomi és una invitació a recórrer paisatges majestuosos, explorar la història de la Geòrgia medieval i gaudir d’un merescut descans en un entorn natural únic.
El nostre allotjament, durant els dos dies que vam dedicar a aquesta regió, va ser l’increïble hotel de Mtserlebi Resort. Just a les portes de la regió de Borjomi i, a pocs quilòmetres de la ciutat. És un complex idíl·lic envoltat de muntanyes, boscos frondosos i fonts d’aigua mineral. Segons els estàndards locals, és un hotel de 5 estrelles que ofereix una comoditat i un benestar innegable.
Un hotel gran, on vam tenir la possibilitat de allotjar-nos en una suite de luxe amb unes vistes panoràmiques excel·lents. La decoració està cuidada al detall, té una piscina interior i una exterior, spa i un un gran restaurant on ens hi vam quedar a sopar la primera nit i vam provar autèntiques especialitat culinàries locals. El nostra plat preferit de tot el viatge el vam menjar aquí, un Khinkali amb salsa de pebre i formatge escandalós.
Per cert, recomanadíssim provar un dels seus vins. Geòrgia és coneguda com la “cuna del vi” gràcies a una història vinícola que es remunta a més de 8.000 anys, fet que la converteix en el lloc més antic del món en la producció continuada de vi. Les evidències arqueològiques trobades a la regió del Caucas, especialment en els jaciments de Kvemo Kartli, confirmen que els antics habitants de la zona van ser dels primers a domesticar la vinya silvestre i a desenvolupar tècniques per fer vi.
L’endemà i, després de poder descansar una mica de la pallissa del trajecte des de Kazbegi, el vam dedicar a recorre tota la zona. La primera parada, Vardzia, una impressionant ciutat excavada a la roca que es troba a unes dues hores en cotxe des de Borjomi. Aquesta obra mestra de l’arquitectura rupestre va ser fundada al segle XII per la reina Tamar com a monestir i fortalesa per protegir la regió de les invasions. La visita a Vardzia és com un viatge en el temps, que et transporta a una època on la vida es desenvolupava en aquests laberints de coves tallades a la muntanya. Segons el nostre punt de vista, és més espectacular que Uplistsikhe i, tot i que el trajecte per arribar-hi es pesat, val la pena la visita.
A l’arribar i, des de la carretera, et dones compte de l’envergadura d’aquesta antiga ciutat. Més de 600 habitacions, entre temples, cellers, sales comunes i fins i tot un sistema de canonades per a la distribució d’aigua, s’estenen al llarg d’unes tretze plantes que es poden explorar. Un dels punts àlgids de la visita és l’església de l’Assumpció, amb els seus frescos ben conservats que narren la història de la monarquia georgiana i les gestes de la reina Tamar. Les vistes des de les coves són impactants, amb la vall del riu Mtkvari estenent-se a sota, oferint un contrast magnífic entre l’espectacularitat de la naturalesa i la destresa arquitectònica de l’home.
Li vam dedicar més de dues hores, explorant cada una de les plantes, les coves i imaginant-nos com deuria ser viure en aquest indret.
Després d’haver visitat Vardzia, vam continuar la ruta cap al Castell de Khertvisi, situat a uns 30 minuts en cotxe. Aquest castell, que es diu que ja existia en l’època d’Alexandre el Gran, és un dels més antics i ben conservats de Geòrgia. Construït en un lloc estratègic, a la confluència dels rius Mtkvari i Paravani, el castell ha estat testimoni de segles de conflictes i ha servit com a bastió defensiu en diverses èpoques.
Després d’un matí carregat d’història, en el camí de tornada vam parar al Castell Aksur, un fortí històric, no tant conegut com la resta, de l’època medieval que va tenir un paper defensiu important en les rutes comercials. Es troba mig derruït i vam poder accedir per unes escales a peu de carretera.
A mitja tarda vam arribar a Borjomi. Aquesta ciutat és famosa pel seu parc nacional i per les seves fonts d’aigua mineral, conegudes a tot el món per les seves propietats curatives. No es pot marxar sense tastar l’aigua mineral directament d’una de les fonts, un ritual que els locals han seguit durant generacions.
En una passejada pel centre històric de Borjomi es poden veure alguns edificis amb arquitectura de l’època russa i descobrir petits cafès on es pot seure i gaudir d’una tassa de te georgià o d’un sopar lleuger amb plats tradicionals.
La gastronomia de Geòrgia és una de les més variades de la regió del Caucas, coneguda per les seves influències tant d’Àsia com d’Europa. El Khachapuri és probablement el plat més conegut de la cuina georgiana. Es tracta d’un pa pla farcit de formatge, amb diverses variacions regionals. Una de les més populars és l’Adjaruli Khachapuri, que té forma de barca i s’omple amb formatge, mantega i un ou cru al centre, que es barreja abans de menjar-lo.
No es queden enrere els Khinkalis, grans raviolis o dumplings farcits de carn, però també poden portar farcits de xampinyons, formatge o patates. El secret del khinkali està en la seva preparació i la manera de menjar-lo: es fa una mossegada petita, es xucla el caldo i després es menja la resta.
El Badrijani Nigvzit és un entrant popular fet amb rodanxes d’albergínia fregida farcides amb una barreja de nous, all, vinagre i espècies. Es decora sovint amb llavors de magrana, donant-li un toc de frescor i dolçor.
El Lobio és un plat fet amb mongetes vermelles cuinades lentament amb una barreja d’espècies i herbes com el coriandre, el julivert i l’all. Sovint es serveix amb “mchadi”, un pa de blat de moro. El Pkhali és una gamma de pastes fetes de verdures com espinacs, remolatxa o col, barrejades amb nous mòltes, all i herbes fresques. És un plat fred que es serveix com a entrant o acompanyament.
El Mtsvadi és l’equivalent georgià del kebab, fet amb carn de porc, vedella o xai marinada i rostida sobre carbó. Es serveix sovint amb ceba crua i pa georgià. El Satsivi és un plat tradicional de pollastre o gall dindi cuinat amb una rica salsa de nous, all, i espècies, que se serveix fred, típicament durant les festes o celebracions.
