Search
Àsia / Borneo / La Volta al Món / Malàisia / Sandakan / Sud-Est Asiàtic

ELS ORANGUTANS DE BORNEO

Aterràvem a Borneo, una illa que ens feia molta il·lusió visitar ja que els 30 dies de visat a Indonesia se’ns van tornar a quedar curts per conèixer una de les illes més grans del planeta.

Aquest cop sí, ara a la part de Malàisia, teníem molt més temps per dedicar-li. Ens vam centrar en la regió de Sabah, al nord de Borneo i l’estat més petit dels dos que pertanyen a Malàisia, durant dues setmanes.

La veritat és que Sabah està a tocar de Filipines, de fet hi ha ferris des del sud de l’arxipèlag que et porten directament a Sandakan, una de les ciutats més importants. El fet de que t’obliguin a tenir bitllet de sortida abans d’entrar a Filipines ens va fer donar una volta amb avió del tot innecessària per aterrar a Borneo.

 

L’illa de Borneo és coneguda arreu per ser dels pocs llocs on es poden veure orangutans salvatges. La gran part del territori és selva densa i aquí és on viuen aquets éssers amb un 97% del mateix ADN que els humans. Ben a prop de Sandakan, a Sepilok, hi ha un centre de rehabilitació i recuperació dels orangutans. El Sepilok Orangutan Rehabilitation Center rescaten aquests simis que s’han quedat orfes i els ensenyen a sobreviure a la selva abans de deixar-los definitivament. De fet, les seves instal·lacions estan dins la pròpia selva i són els orangutans lliures d’anar a les hores que els alimenten. Dos cops al dia, deixen menjar en una estructura de fusta en mig de la selva perquè els simis vagin a alimentar-se i la gent els pugui veure. Com sempre és el mateix menjar, cada cop venen menys ja que s’avorreixen i prefereixen buscar-lo pel seu propi compte. Quan nosaltres vam anar només van aparèixer un orangutan i un macaco.

La nostra sort es va girar de cara quan vam anar al centre de rehabilitació que hi ha en el mateix espai. Allà hi ha estructures de fusta muntades perquè els més petits es pengin i juguin entre ells. Quan sortíem, després de veure uns quants “homes de la selva” allà jugant, un d’ells va arribar fins al camí principal per on nosaltres passàvem caminant. Evidentment és un espai obert en mig de la selva així que teníem aquest animal casi a tocar i el vam anar seguint fins que es va ajuntar amb un altre i vam marxar selva endins. És realment impressionant tenir-lo tan a prop, una sensació de profund respecte per uns animals que són 4 vegades més forts que les persones.

Va ser un dia molt complet gràcies a Borneo Sandakan Tours que, a més de portar-nos a veure els orangutans com a plat estrella, també ens va portar a veure els micos nassuts (Proboscis) i els ossos malai (Sun Bears). Aquests primats són una espècia endèmica de Borneo, característic per la forma que tenen el nas, principalment els mascles, com més gran més atractiu. A 20 minuts del parc hi ha una reserva on hi viuen uns quants i es poden veure de molt  a prop. És veritat que també els alimenten per cridar-los i està muntat com a reclam turístic perquè l’entrada no és precisament barata.

Nosaltres vam arribar una mica més tard i ja estaven marxant així que vam compartir més temps amb altres micos, una espècie súper amigable i familiar. Els ossos malai es troben just al costat dels orangutans i són típic dels boscos tropicals del sud-est asiàtic. Són l’espècie més petita d’ossos que existeix i es troben tancats en el bosc en un espai força petit així que a nosaltres no ens va acabat de fer el pes.

Per si fos poc, després d’un dia amb tants animals, Borneo Sandakan Tours ens va portar a fer un city tour per Sandakan del tot personalitzat. Ens va portar al Sandakan Memorial Park on havia hagut un camp de concentració i zona d’esclavitud dels japonesos cap als locals durant la WWII i que avui en dia han sabut transformar en un parc amb un museu històric. Sandakan havia estat capital de la colònia britànica de Borneo abans que passes a Kota Kinanbalu un cop van aconseguir la independència. Aquí van tenir lloc les anomenades marxes de la mort, amb el trasllat dels presoners a 250km per dins de la jungla els quals només van sobreviure 6 australians que van aconseguir escapar de 2,400. Desprès vam visitar una esglèsia cristiana, St Michael’s i el temple xinès Puu Jih Shih que té unes vistes increïbles.

Borneo Sandakan Tours no només té l’agencia de viatges que organitza excursions per la zona, també té el Borneo Sandakan Backpackers just al centre de la ciutat. Nosaltres ens vam quedar un parell de dies abans i un parell de dies després de visitar el Kinabatangan River i vam estar de luxe. Estàvem en una habitació doble amb aire condicionat, amb esmorzar i el millor de tot va ser el tracte increïble que vam rebre.  Només arribar ja ens van venir a buscar a l’aeroport i no només això sinó que en Jonathan, el propietari de l’empresa, ens va convidar a sopar en una zona a les afores del tot local. Restaurants típics amb menjar de la zona, autèntic de Sabah. El més curiós és que tot i ser dins un país musulmà, Sabah guarda costums totalment diferents. Una d’elles és l’alcohol i ho vam poder comprovar quan no ens paraven d’omplir el got de cervesa durant el sopar, -mai pot estar buit- ens deien.

Van ser uns dies molt agradables plens d’experiències amb els locals que ens van encantar. Una forma súper autèntica de conèixer la gent de la zona i la forma de viure que tenen. Borneo no té res a veure amb Malàisia i allà ho vam descobrir. Per si fos poc, l’últim dia ens van convidar a sopar marisc amb alguns dels treballadors del hostel en un altre restaurant a les afores, increïble trobar gent tant altruista i tant oberta. Sandakan és un lloc per descobrir.

 

 

 

 

Últims viatges
Sponsor
Sponsor
Discount up to 45% for this road trip this month.