Buenos Aires, la gran ciutat de l’Amèrica del Sud. La ciutat del tango. La Ciudad porteña. Aquesta és sens dubte la nostra ciutat preferida dins aquest continent. Molt europea en la forma i molt llatina en el fons, Buenos Aires és mescla de tradició i modernitat. Una ciutat que mostra la mescla de la seva gent, majoritàriament descendents d’immigrants espanyols i italians que van acabar fusionant, sense adonar-se, les seves cultures. De la cultura dels pobles originaris, per desgracia, a la gran capital poc queda. Tot i així, aquesta és una ciutat que té un tarannà especial.
Vam passar-hi uns dies amb la nostra amiga Ángeles, una porteña que vam conèixer a Coyhaique, Xile, i amb la que vam fer una gran amistat. Està clar que no hi ha manera millor de conèixer una ciutat que de la mà dels seus habitants. Amb ella vam conèixer des dels llocs més emblemàtics i turístics de la ciutat com el barri de la Boca fins a les zones més autèntiques de la ciutat com els mercats al carrer dels barris en els que pocs turistes es veien.
El barri de La Boca el va trobar molt canviat i millorat respecte a l’últim cop que hi va anar, fa ja molts anys; i és que La Boca, o més ben dit el seu carrer icònic, El Caminito, és un d’aquells llocs als que només els turistes s’hi acosten. Als voltants del Caminito, hi ha un parell més de carrers similars, zona que han ampliat per atraure més turisme i on només hi ha restaurants, bars i botiguetes per guiris –o com dirien els locals gringos- i totes les cases pintades de colors. En el seu moment aquestes cases es pintaven de molts colors perquè era un barri humil de pescadors i aquests l’únic que tenien per pintar les seves cases era la pintura sobrant dels vaixells, així que havien de fer servir diferents colors per tal de poder pintar la casa sencera amb les sobres de les naus. Fora del museu d’art i aquests tres carrers, el barri canvia dràsticament. Segueix sent un barri humil, i és força perillós així que si s’hi va, s’ha d’anar-hi amb cap i seny. A pocs carrers, passant per zones força fosques, s’arriba a la Bombonera, un dels estadis més icònics segurament del món. I com no, el Marc, amant del futbol com és, va anar a visitar-lo més feliç que un nen petit.
Un altre dia, l’Ángeles ens va portar també a conèixer la Recoleta, un dels millors barris de la ciutat, un barri que podria estar dins qualsevol capital europea. Els caps de setmana, hi fan una fira d’artesania just davant el cementiri, que per estrany que soni és una de les zones més espectaculars del barri, i de les més visitades de la ciutat. es tracta d’un cementiri de la classe alta on hi ha moltes personalitats enterrades i cada mausoleu és un monument d’un valor artístic i arquitectònic incalculable. Es fan visites guiades gratuïtes.
De nit, ens va ensenyar el barri de moda tant per sopar, fer una copa com anar de festa, Palermo Soho. Una zona preciosa i força segura de la ciutat on a cada passa hi ha un bar o restaurant amb les terrasses plenes per la nit, i centenars de botigues, de disseny la majoria, plenes de gent passejant, comprant o fent un aperitiu durant el dia.
Durant la setmana, mentre l’Ángeles treballava, vam aprofitar nosaltres per fer un Free Walking Tour, com ens agrada fer a totes les ciutats que podem. La historia de la ciutat, i del país, és molt interessant i hi ha molt que explicar però tot s’ha de dir, no vam tenir massa sort amb la guia. De totes maneres, ens va servir per conèixer el centre de la ciutat, els edificis més emblemàtics i la zona dels teatres, que després coneixeríem pel nostre compte.
Ens vam allotjar a Marcel de Buenos Aires, un hotel boutique preciós regentat per una Belga que enamorada de la ciutat va decidir traslladar-s’hi amb la seva filla. La nostra experiència AQUÍ.
Una tarda, seguint el consell dels nostres amics de Rosario, Diego i Mauro, vam anar a passejar a la zona de la Reserva Ecològica, una zona verda al centre de la ciutat que va molt bé per desintoxicar-se dels sorolls, fums i presses. Passejant per la costanera, el passeig que voreja el riu, hi ha moltes paradetes on menjar un choripan (entrepà de xoriç a la planxa) i molts grups d’amics i parelles fent un mate mentre peten la xerrada, les dues activitats preferides dels argentins que sempre van de la mà, no hi ha conversa sense mate ni mate sense conversa.
Seguin aquest passeig vam arribar a una de les zones de la ciutat que més ens va agradar, Puerto Madero, una zona moderna en la que els noms de tots els carrers estan dedicats a dones rellevants a la història, art o cultura argentina.
Una altra de les nostres zones preferides, segurament la que més ens ha agradat, és San Telmo. Segurament el barri més pintoresc amb una plaça central plena terrasses on beure o menjar mentre parelles de tango ballen a canvi d’una propina (encara que es pot gaudir de l’espectacle dels ballarins tranquil·lament des dels bancs de la plaça). I amb un mercat impressionant en el que es pot trobar de tot, des de fruites fins a rellotges de butxaca del segle passat. Els mercats de tota la vida són sempre dins la nostra llista a l’hora de visitar les ciutats ja que la identitat de la ciutat, la seva cultura i part de la seva història i és a dins. Allà ens vam comprar el nostre record del país, que no podia ser un altre que un mate de carbassa tradicional amb la seva bombilla per recordar tots els moments que hem viscut amb els amics que hem fet al país, el país en el que més gent hem conegut i del que més amistats ens portem a les motxilles.
