Cartagena, com es coneix dins de Colòmbia, és el destí turístic per excel·lència del país; a cap viatge per Colòmbia pot faltar-hi una visita. És famosa per la seva bellesa i els rumors són més que certs. És una de les ciutats més antigues del país, després de Santa Marta, i el seu passat colonial està encara latent dins la ciutat emmurallada, el casc històric, que és Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO.
Vam arribar-hi de nit i després de deixar les coses a l’Hotel Manglar 421, on passaríem les properes 4 nits. La nostra experiència AQUÍ.
Els seus propietaris van tenir el detall de deixar-nos al centre històric. Al travessar la muralla se’ns van il·luminar els ulls. Si la ciutat és imponent, de nit i il·luminada és pur romanticisme. Els seus carrers empedrats, els seus balcons de pedra i fusta replets de flors, la seva arquitectura i la pau que desprèn fan que la ciutat sigui especial però el que realment la fa diferent a la resta de ciutats colonials del país és l’estat de conservació en que es troba. El casc antic es manté pràcticament tal com era a l’època de la seva fundació però, a diferència de la majoria de ciutats colonials que hem visitat, aquesta part de Cartagena està perfectament cuidada, reformada i conservada. Recomanem fer un Free Walking Tour (matí o tarda) per conèixer la història de la ciutat i dels seus magnífics edificis.
Fora de les muralles la ciutat canvia i molt. No deixa de ser una de les ciutats més segures de Colòmbia però l’elegància del casc antic res té a veure amb la resta de la ciutat. Al barri de Getsemaní, a les afores del centre històric, encara s’hi troben edificis colonials però ja més descuidats. És una zona plena de hostels i bars. Bocagrande, la zona moderna és plena de gratacels, hotels i centres comercials a més de una llarga platja que està, a diari, de gom a gom tot i no ser el tipus de platja que ens imaginem quan pensem en el carib, ni molt menys. A la ciutat la sorra és grisa i l’aigua poc nítida. Si es vol platja, val la pena de sortir de la ciutat.
Un punt històric i d’interès turístic essencial de Cartagena de Indias és el Castillo de San Felipe de Barajas que tot i el seu nom, no és un castell si no un fort construït sobre un turó que l’eleva i es té així una visibilitat total de la ciutat cosa que oferia una gran avantatge alhora de defensar-la. Aquesta estructura militar és una de les més grans i importants del país i data del 1657. La van construïr els colons espanyols per protegir la colònia dels atacs dels pirates i els seus enemics; els Francesos, Anglesos i Holandesos. Es pot visitar al complet l’estructura externa i els túnels interns. Un cop dins hi ha molts guies que ofereixen els seus serveis. L’entrada la vam trobar extremadament cara tenint el compte els preus del país, 25.000 pesos per persona.
Com anèctoda, davant del Museu Naval del Carib hi ha una replica de la font de Canaletes que es troba a la Rambla. Una font molt important pels culers i fidels seguidors del Barça perquè és on celebrem els títols. A més, diuen que qui veu de l’aigua de la font tornarà algun dia a Barcelona. Aquesta resplica va ser donada per l’Ajuntament de Barcelona i Agbar, encarregada de la gestió d’aigües de Cartagena el 1999.
LES PLATGES
Com hem comentat, les platges de la ciutat no valen la pena. Però als voltants de Cartagena hi ha platges espectaculars. Nosaltres vam anar a Playa Blanca, l’illa de Barú, a una platja llarga de sorra blanca i agua completament calmada i turquesa. La platja en sí és preciosa però està sempre molt plena (nosaltres vam anar-hi en temporada baixa i estava a rebentar) i els milers de venedors ambulants com a la majoria del continent, són molt i molt insistents, cosa que li treu força encant. Allà hi ha restaurants no excessivament cars, si es regateja. Hi ha moltes excursions que t’hi porten per uns 40.000 pesos incloent transport, menjar i beguda, però com sempre, nosaltres vam preferir anar per lliure. És molt fàcil d’arribar; hi ha un mini bus (al que els locals diuen buseta o colectivo) que surt de la carretera just darrere de l’estàtua de la Índia Catalina, al centre històric, i va fent diferents parades per la ciutat, és el bus que va a Pasacaballos i és molt fàcil de reconèixer ja que porta la seva destinació escrita al parabrises, passa cada 20 minuts.
Tarda una hora aproximadament en arribar a Pasacaballos i costa 2.200 pesos. S’ha de demanar que et deixin on estan els cotxes per anar a Playa Blanca. Un cop allà, només s’ha de negociar el preu amb els diferents conductors que hi ha esperant, nosaltres vam compartir cotxe amb 2 persones més i vam pagar 8.000 per persona. També hi ha motos que cobren uns 5.000 per persona, però el recorregut és llarg i el camí està entre gens i mal asfaltat així que no és massa segur. El recorregut en cotxe dura una mitja hora. Per tornar, el mateix, a l’inrevés. En resum, anant pel propi peu la sortida surt a meitat de preu i tens total llibertat.
Ens van parlar molt bé també de les illes del Rosario, però no vam tenir temps per anar-hi. Cauen més lluny de Barú i, el que fa molta gent és quedar-se a dormir a l’illa (Playa Blanca) per anar a les illes del Rosario l’endemà. També si pot anar en vaixell des de Cartagena, surten a les 8h del matí des del moll de La Boguedita per uns 60.000 COP.
