Vinh Moc túnels, les tombes de Hué i l’encantadora Hoi An
La nostra intenció era anar directament a Hué, però durant el viatge ens van recomanar visitar als túnels de Vinh Moc.
Són uns túnels en la zona desmilitaritzada (DMZ) on es protegien i vivien els locals durant els anys de la guerra del Vietnam, sent aquesta la zona on més bombes van caure de tot el país. Durant sis anys van viure unes 60 famílies en gairebé 3km de longitud, sense sortir a l’exterior, inclús van néixer 17 nens.
És una bona oportunitat per conèixer de primera mà part de la història molt recent de Vietnam.
Doncs vam parar a Dong Ha, la ciutat més propera. A primera hora del matí, després de molt buscar, vam trobar un hotel que ens llogava una moto per tot el dia i a més ens guardava les motxilles.
A uns 40km i amb una mica més de 1 hora de viatge, passant per poblets i racons de la DMZ, vam arribar als túnels.
Amb molt pocs turistes, estàvem pràcticament sols, un cop dins es té una visió i es submergeix en la historia que van patir aquelles famílies vietnamites entre el 1966 i el 1972. Totalment en la foscor (només il·luminats per les llanternes dels mòbils) es van baixant metres i metres sense saber a on s’arriba, amb un aire per molt carregat i amb una sensació de claustrofòbia que augmenta a mesura que s’avança. De tan en tan es troben algunes sortides que donen a la platja i serveixen per agafar aire fresc.
Després de visitar la zona i els túnels, vam tornar a Dong Ha seguint la costa, passant per poblets costers preciosos i veient com els pescadors tornaven de la seva jornada de treball. D’aquí un bus fins a Hué.
.
A Hué hi vam estar dues nits sense pena ni glòria. Sent una de les ciutats més importants, vam tenir la mala sort que ens va ploure i no vam poder disfrutar-la tot el que haguéssim volgut. Només arribar ens vam adonar de la gran quantitat de turistes que hi havia i evidentment ens va quedar clar quan buscàvem allotjament, els preus s’havien doblat.
Hué és l’antiga capital de l’imperi Vietnamita, i això es nota en la pròpia ciutat. El riu Perfum divideix la ciutat, on és pot trobar la gran Ciutadella a l’altre banda. Una fortalesa del 1800, patrimoni de la humanitat, i antiga residencia dels emperadors.
A primera hora vam llogar, un altre cop, una moto per anar a visitar, tot i què estava plovent, els trets més importants de la ciutat. Vam començar per la Ciutadella i la pagoda Thien Mu, la més alta del país que es troba a tocar del riu.
El següent pas va ser fer una expedició per visitar les diferents tombes dels emperadors. En total n’hi ha 7 a les afores de la ciutat, algunes gratuïtes i altres de pagament. En vam visitar 4.
Per la tarda ja va parar de ploure i la vam dedicar a recórrer la ciutat, passejar pel centre, descobrir racons de la Ciutadella i sopar al costat de riu Perfum.
.
El dia següent era el torn de Hoi An, no gaire més al sud d’on estàvem però ja es notava com pujava la temperatura.
Hoi An és una visita imprescindible si es vol recórrer Vietnam. Amb trets característics xinesos i japonesos, la ciutat es troba gairebé intacte després de la guerra.
Un casc antic tradicional, les cases pintades de taronges, els carrers peatonals adoquinats, el pont japonès, passejar pel centre dóna la sensació de fer un viatge al passat (sinó fos per la gran quantitat de turistes).
Vam decidir dormir en una casa familiar, que llogava habitacions recent construïdes i molt a prop del centre, una família encantadora. El millor que es pot fer es deixar-se portar pels locals, descobrir diferents racons i simplement passejar pel centre d’aquest poblet.
El mercat és un dels llocs més emblemàtics i vius, un bon lloc per anar pel matí i veure com es compren el aliments per preparar plats vietnamites. Nosaltres vam aprofitar per comprar tonyina recent pescada, i preparar-la a la casa per dinar. Vam compartir taula amb la família de la casa, explicant-nos les costums de cadascú i al final es van quedar sorpresos com un home recollia i netejava els plats!
