La Vall del Colca és l’excursió reina des d’Arequipa. El Colca és una zona muntanyosa al nord de la segona ciutat més important de Perú, a unes 4 hores amb cotxe. S’anomena Colca gràcies al riu que hi passa i li dona nom i, aquest nom prové de les cavitats que es formen a la vora del propi riu, on antigament servien per guardar-hi menjar i conservar-lo fred.
En aquesta vall s’hi troben diferents pobles, sent Chivay la capital de la regió i punt base dels diferents trekkings. Ara bé, l’atractiu més important de la vall és visitar el Canyó del Colca, el tercer més profund del món amb 4.160 metres.
La nostra opció va ser passar-hi dos dies i fer nit a Chivay per realitzar la visita estàndard de la vall i el canyó. També si pot anar en un dia, sortint a les 3.30h d’Arequipa. Altres opcions són les de fer un trekking pel canyó, encara que cal estar ben preparat ja que són unes quantes hores seguides de pujada.
No vam poder estar més encertats en passar aquests dos dies amb Colonial Tours. Són operadors oficials que organitzen diferents sortides al Colca. Si que es veritat que inicialment vam estar mirant per anar pel nostre compte i veure que no valia la pena. Econòmicament parlant, sortia més car agafar transport públic fins allà i moure’s per la zona que no pas contractar un tour organitzat per 60 soles/pers i, a més volíem un guia que ens expliques la història de la regió.
Està clar que els tours comporten menys flexibilitat i menys decisions personals a l’hora de fer les visites. Amb Colonial Tours vam quedar molt contents. Ens van oferir una guia molt bona, la Dina, que no va parar d’explicar-nos la història i diferents anècdotes de la zona. Tot el transport dels dos dies, inclús oferint a la gent la opció d’anar directament a Puno sense tornar a Arequipa. I també una nit d’allotjament, com més bo fos l’hotel, més s’incrementava el preu.
La segona parada matinera va ser ni més ni menys que a 5.000 metres d’alçada. Després de veure diferents llames i alpaques pel camí i, prendre un te de coca a un restaurant local, vam parar a un mirador al que seria el punt més alt de l’excursió. Des d’allà es contempla un complex de tres volcans; el Ampato, el Hualca Hualca i el més impressionant de tots, el Sabancaya, el qual es pot veure clarament com encara fumeja.
Si la llama és segurament l’animal més conegut del Perú, aquest no és l’animal nacional. Hi ha 4 tipus diferents d’aquests mamífers tan característics de la zona i que formen part de la família dels camells. La llama, la alpaca, el guanaco i la vicuña. La llama és alta i prima, normalment d’un sol color metre que l’alpaca és mes baixeta i grassa. Les dues són domèstiques mentre que les altres dues són salvatges i es diferencien entre altres per la grossor del seu pel. La vicuña és l’animal nacional del Perú i el que té les fibres més fines i per tant, més cares.
Chivay és un poblet petit, amb una plaça central i un mercat al costat que aclaparen tota la vida del poble. En el tour t’ofereixen menjar a un buffet que val 30 soles més la beguda però cadascú té la llibertat d’escollir un altre lloc més barat si es prefereix. Al mercat hi ha menús per 5 soles.
Una sortia opcional el primer dia és a unes piscines que estan a les afores de Chivay. Nosaltres no ho recomanem perquè no ens va fer gens el pes. L’entrada val s/15 i l’entorn natural és magnífic. El problema és la sobreexplotació del lloc. Sembla que tothom decideixi anar a la mateixa hora perquè està ple de turistes i locals. Només hi ha tres piscines i les instal·lacions no acaben d’estar prou cuidades.
El dia següent, després d’esmorzar ben d’hora i de prendre te de coca per prevenir el mal d’altura, s’enfila direcció al Canyó del Colca per observar el vol del Còndor, un dels animals sagrats dels Inques, juntament amb el Puma i la Serp. La primera parada és a Yanque, el poble veí per veure una dansa que fan els nens típica de la zona. Ens va semblar més una obra de teatre preparada pels turistes per aconseguir alguna propina. Els nens feien més pena que altre cosa, passant fred i posant per les fotos dels gringos. No val la pena.
Al cap de varis minuts, després d’haver pagat 70 soles per persona per entrar al parc i fer algunes parades per contemplar les vistes de la vall, vam arribar a La Cruz del Còndor. A les 8 del matí ja estava arrebossar de gent esperant veure l’animal sagrat. Vam esperar una hora i mitja i el vam veure passar dues vegades. Suficient o no depèn de cadascú. Per nosaltres va valdre més la pena les vistes i conèixer la història dels natius, Kollawas i Cabanas, d’aquesta regió del Perú.
