Colonia del Sacramento, més coneguda com a Colònia a seques, ha estat la nostra primera presa de contacte amb Uruguai, un país petit de només 3 milions d’habitants en el que hi viuen més vaques que persones (literalment), i és que l’industria vacuna és un dels motors econòmics del país.
La nostra intenció era anar a Uruguai durant els dies grans de carnaval, però al ser festius tant a Uruguai com a Argentina i Brasil, els seus països veïns, tant Colònia com Montevideo estaven al 100% d’ocupació i al no haver reservat amb prou antelació ens vam quedar fora, així que vam decidir anar a Buenos Aires a veure la nostra amiga Ángeles, que vam conèixer a Coyhaique, i un cop passat el pic d’ocupació dirigir-nos cap al que serà l’últim país d’Amèrica del Sud que visitarem durant la nostra volta al món.
Per arribar des de Buenos Aires a Colònia hi ha varies opcions i diferents companyies que fan la travessia en vaixells que creuen el Riu de la Plata alguns en una hora i mitja i altres en tres hores (que sovint es fan quatre) i els preus depenen sobretot del moment en el que es comprin, hi ha varies tarifes pel mateix servei que van pujant de preu mentre els bitllets es van esgotant, així que en abans es comprin més barats surten. Hi ha també bitllets combinats ferri i bus per anar fins a altres ciutats uruguaianes que acostumen a sortir a compte. Nosaltres vam escollir el vaixell ràpid per l’anada i el combinat bus-ferri lent per a la tornada. Amb el ferri d’una hora i mitja el viatge es fa curt i gens pesat i vam arribar a Colònia a molt bona hora.
Un cop a la ciutat colonial, ens vam allotjar en un hostel que no podem recomanar però estava força a prop del port i estació de busos i del casc antic que és el gran atractiu de la ciutat. El centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat al 1995 per tal de conservar i mantenir la seva arquitectura fusió entre els estils colonials portuguesos i espanyols ja que el territori que és ara Uruguai va estar fortament disputat i ocupat pels dos imperis que no es van posar mai d’acord en la frontera que marcava on començava i on acabava la sobirania de cada corona en territori americà. Gràcies a això, però, el cast antic de la ciutat té una riquesa arquitectònica com poques altres. La mescla d’estils es pots observar fàcilment passejant pels seus carrerons empedrats i les seves fortificacions fan obvia la tradició militar de l’antiga colònia sempre disputada.
Per conèixer Colònia t’has de perdre pels seus carrerons que et transporten directament al segle XVII, passejar per la vora del riu i pujar al seu far de 26 metres d’alçada i construït l’any 1857, des del que hi ha unes magnífiques vistes sobre el Riu de la Plata (el més ample del món) i al centre històric. Hi ha varies platges de riu on anar a passar el dia, però nosaltres vam preferir quedar-nos entre els seus carrers i edificis històrics i deixar la platja per més endavant.
