El primer cop que travessàvem la frontera per terra i no vam començar amb gaire bon feeling amb Bolívia. Teníem ganes de conèixer aquest país, ens havien parlat força bé i les semblances amb Perú feien indicar que podia seguir pel mateix bon camí.
A la frontera ja vam veure com anirien els trets dels següents dies. El control policial ens va obligar a fer-nos una fotocopia del passaport per poder obtenir el segell d’entrada, tinguéssim diners bolivians o no i clar, sense caixers automàtics a la vora. Justament en un petit local que hi havia al costat de l’oficina, i que deuria ser d’algun germà o cosí…
Copacabana és un petit poble a mig construir, hi ha molts edificis inacabats i pràcticament tots d’obra vista. Realment gens atractiu a simple vista. Ens van explicar a Perú que el govern cobra uns impostos alts per les vivendes acabades, per tant prefereixen viure amb els immobles a mig fer i estalviar-se aquest impost. Pot ser que a Bolívia passi el mateix.
Acostuma a ser la primera parada pels viatgers que venen de Perú o l’última pels qui hi van. L’atractiu principal d’aquesta zona del Titicaca és visitar les illes del Sol i la Lluna que tan importants van ser per les antigues civilitzacions mil·lenàries. Molt dels tours que ofereixen són d’un sol dia, sortir a primera hora i tornar a mitja tarda. Per nosaltres és millor poder dedicar-li al menys dos dies i fer nit a la illa del Sol. La nostra opció va ser Puma Punku Eco Lodge, situat a l’extrem sud de l’illa en una posició privilegiada al costat del Temple del Sol i amb unes vistes difícils de descriure. Està a poc més de mitja hora de caminada de la comunitat de Yumani per un camí que travessa l’illa. L’experiència completa AQUí.
L’illa del Sol i de la Lluna van ser centres de rituals de civilitzacions pre-inques i centres de pelegrinatge de l’Imperi. És per això que s’hi poden trobar tantes restes arqueològiques. Inakullu és el temple que hi ha a l’illa petita, la de la Lluna, i que encara es conserva en força bon estat. Aquí es feien rituals de purificació. Es tracta d’un temple on s’enviaven nenes per fer culte al Deu de la Lluna, una de les deïtats més importants dels Inques que fa referència a la feminitat i es complementa amb el Déu del Sol, la masculinitat.
A la Illa del Sol, un camí incaic porta a recórrer la illa de nord a sud i, arribant a una altura de 4.000 metres sobre el nivell del mar, fa que les pujades es converteixin en esgotadores. Actualment la part del nord, Challapampa, i Ch’alla, al centre, es troben en conflicte per disputes territorials i estan els accessos tancats a qualsevol forester. Només es pot visitar el poble del sud, Yumani. Esperem que els conflictes acabin aviat i tot torni a la normalitat. De totes maneres, el temple del Sol està al sud, així que no hi ha cap impediment per visitar-lo.
