El tema que més preocupa al fer un viatge llarg, de mesos o inclús d’anys, és se’ns dubte l’econòmic. Quants diners ens hem gastat? Quant hem hagut d’estalviar? o Quant costa fer un viatge com aquest? Són les preguntes que tothom ens ha fet abans, durant i, per suposat, després de la volta al món.
Cal explicar que nosaltres abans de comprar el bitllet d’anada per començar la ruta a l’Agost de 2017, ja feia temps que teníem en ment agafar-nos uns mesos i viure aquesta experiència al voltant del planeta. Sí que vam decidir estalviar el màxim pel viatge però sense obsessionar-nos ja que seguíem viatjant durant les vacances i fent vida normal.
Quants diners val fer un viatge com aquest és molt subjectiu ja que hi ha milers de maneres de viatjar. Des dels més estalviadors que es gasten menys de 15€ al dia fent auto-stop per desplaçar-se i dormint amb couchsurfing a casa dels locals, fins al que decideixen fer un viatge d’autèntic luxe sense escatimar en despeses.
Òbviament com més llarg sigui el viatge més elevat és el cost però no sempre és proporcional ja que un tros molt gran del pastís s’ho emporta el desplaçament. Així doncs cal puntualitzar per dir com més et mous d’un punt a un altre durant el viatge, més elevat és el cost.
Teníem molt clar quina ruta fer des del principi però és veritat que també hem anat improvisant sobre la marxa, afegint països i incrementar les estades en els llocs que ens venia de gust. Això incrementa el cost i a més, el nostre objectiu principal de viatjar durant un any i mig es va capgirar per acabar fent una volta al món de dos anys i tres mesos.
La primera recomanació per controlar les despeses és fer un pressupost diari. També es pot fer setmanal i mensual però com més acurat, més fàcil i molt ràpid és veure les desviacions. El nostre pressupost diari pel viatge era de 70€ al dia entre els dos, que equival a poc més de 1.000€ per persona al més. Està clar que era un pressupost orientatiu tenint en compte viatges anteriors i sobretot tenint en compte els nostres estalvis per fer aquest viatge, que tenien una estimació de 18 mesos.
La segona recomanació és dividir els tipus de despeses per saber en quin dels apartats és dedica més diners i en quins es necessita un esforç més gran d’estalviar. Nosaltres ho vam fer amb 6 apartats: Transport, Allotjament, Menjar, Entreteniment, Lloguer/Benzina i Altres.
La tercera recomanació i la més important de totes: apuntar diàriament cada un de les despeses que es tenen durant el viatge. Està clar que és una bona feinada però ha nosaltres ens ha resultat clau per saber com anàvem de pressupost i per saber en quin dels apartats ens gastàvem més.
Hi ha moltes maneres per fer-ho, des de les apps del mòbil que et registren totes les despeses fins a un Excel, que com nosaltres, vam crear per anar apuntant-t’ho tot. Teníem gràfics, comparatives per països i per continents, i una visió molt específica de tots els costos del viatge.
Per suposat també vam incloure els costos inicials que vam tenir abans de marxa, com les vacunes, algunes compres, les assegurances mèdiques, etc.
Vam decidir que els vols internacionals no entrarien dins del pressupost diari que teníem per cada país. Vam dedicar un apartat diferent aquests vols internacionals perquè si entràvem en un país amb avió condicionava completament el pressupost per l’elevat preu dels bitllets.
Amb tots aquests condicionals i totes aquestes recomanacions, el nostre cost total de la volta al món ha estat de 68€ al dia pels 820 dies de viatge i, per tant, dins del pressupost previst inicialment.
En aquesta gràfica es mostra el resum de cada una de les despeses per categories.
Com es pot veure un 45% de les despeses van cap al desplaçament, l’apartat al que més diners li hem dedicat i al que més haguéssim pogut estalviar. Un 10% del cost total és per l’entreteniment i és que teníem molt clar que volíem fer totes aquelles activitats que ens vinguessin de gust. Com sempre diem, ja que hem anat fins a l’altre punta del món, aprofitem per fer tot allò que ens vingui de gust perquè no sabem si hi tornarem.
Ha estat un punt d’inflexió considerar la qualitat per damunt de la quantitat. Ens va costat assimiliar que preferiem arribar fins on fons però amb més qualitat que no pas allargar i veurem més països però d’una forma més superficial.
Un dels punts que més hem estalviat ha estat amb el menjar amb un 16% ja que hem intentat gairebé sempre menjar al carrer amb plats barats i amb algun petit caprici de tant en tant.
Està clar que la nostra forma de viatjar no és low cost però si que hem intentat agafar sempre transport públic, dormir en els allotjaments més barats, regatejar sempre que hem pogut o com comentàvem menjar sovint al carrer. A més, fent col·laboracions i obtenint algun ingrés durant el viatge, ens ha permès estendre el ruta pel món gairebé un any més del que teníem previst.
Influeix molt la ruta marcada ja que el cost per dia a Oceania ha estat tres vegades més elevat que al sud-est asiàtic i per tant, li hem hagut de dedicar menys dies per compensar. Ja és conegut que la zona del sud-est asiàtic i l’Índia són els millors llocs per viatjar amb un pressupost ajustat i una bona manera per estalviar és dedicar-li la major part dels dies.
Sud Amèrica, per altre banda, ens ha resultat més car del que pensàvem. Potser perquè va ser l’inici de la ruta i ho teníem en ment com si fossin unes vacances, per exemple al Brasil, que ens vam passar del pressupost.
Els països més cars pel que fa euros al dia han estat l’illa de Rapa Nui (forma part de Xile però ho contem com a país) amb 116€/dia, l’arxipèlag de Vanuatu amb 101 i Nova Zelanda amb 100. Justament tots aquests països a Oceania o a la Polinèsia.
Mentre que els països on menys diners ens hem gastat han estat Mongòlia amb 18€/dia, el Nepal amb 20 i l’Índia amb 22, ja que ens vam estalviar l’allotjament en les tres ocasions i vam fer varies col·laboracions.
En general creiem que el costos d’un viatge llarg de mesos o d’anys, ja sigui per tot el món però sobretot per Àsia, no disten tant de les despeses reals del dia a dia des del lloc de residència habitual.
Segons la nostra experiència, pagar un lloguer o una hipoteca, el cotxe i la benzina o targetes de transport, les compres del supermercat o anar a menjar sovint als restaurants, les escapades o viatges anuals que mai fallen, el cinema, espectacles i compres pròpies de roba o regals varis, no s’allunyen dels mil euros al mes o dels 12 mil euros anuals.
Quants cops hem sentit… Jo si pogués també ho faria o com m’agradaria tenir els diners per fer un viatge com aquest… Doncs tot és qüestió de prioritats. Per nosaltres, va arribar un moment en que vam decidir que la prioritat 1 passava a ser aquest viatge i per tant, estalviàvem tot els diners per fer-lo possible. En quant temps es pot arribar a estalviar és més personal, perquè si alguna es vol amb molt força, s’acaba aconseguint… o almenys això és el que ens ha passat a nosaltres!
