No podíem perdre l’oportunitat de visitar el Daintree Raiforest un cop estàvem a Cairns i per això vam conduir una mica més de dues hores fins a Cape Tribulation per una de les millors carreteres per les que hem conduit mai. El primer tram, un cop passar Port Douglas, una carretera de curves pel costat del mar amb unes vistes impressionants i tot seguit, un cop es creua el riu (ple de cocodrils) amb ferry per entrar dins de Daintree es passa per dins de la pròpia selva amb arbres mil·lenaris o millor dit, milionaris. Milionaris perquè la selva de Daintree és qualificada com la més antiga del món amb més de 165 milions d’anys.
Diríem que Cape Tribulation ni tan sols és un poble però és la zona on hi ha els pocs allotjaments dins la selva, alguna casa i centres turístics per fer excursions o diferents tours.
Les platges d’aquesta zona són de somni; sorra blanca, aigua cristal·lina i la densitat de la selva al darrera, ideals per fer un banyet si no fos pel petit detall que estan plenes cocodrils i meduses i per tant, el bany està prohibit. En aquesta zona hi ha unes quantes caminades per dins de la selva molt i molt recomanades. En el hostel, nosaltres ens vam quedar al Cape Tribulation Beach House, proporcionen tota la informació necessària i es imprescindible anar amb cotxe ja que no vam trobar transport públic.
Els cassouaris són uns animals històrics de l’època dels dinosaures que es troben en perill d’extinsió. Són endèmics d’aquesta zona i del sud de Papua Nova Guinea, hi ha tres races diferents sent la més gran la que es troba a aquesta part d’Austràlia. Podríem dir que s’assembla al estruç però amb una banya enorme i uns colors llampants al cap. Són perillosos si ataquen i inclús han arribat a matar alguna persona.
El nostre propòsit era trobar-nos algun d’aquests animalons de dos metres en una d’aquesta rutes pel mig de la selva. La primera que vam anar era una ruta curta, amb vistes al mar però difícil de veure’ls ja que estàvem al costat de la platja. A la segona hi teníem totes les esperances ja que era una caminada llarga. Ens vam endinsar per la selva durant una bona estona però un altre cop vam marxar amb les ganes. Així que només ens quedava una última ruta i va ser aquí on vam tenir la gran sort de veure un cassouari en llibertat caminant tranquil·lament per la selva. Va ser una gran experiència, ens va passar a pocs metres, ens va mirar i va seguir caminant com si res. Vam sortir molt emocionats!