Després de recórrer muntanyes i forts a la regió de Nizwa, vam seguir la ruta cap a un dels paisatges més espectaculars d’Oman: el desert de Wahiba Sands. A mesura que ens apropàvem a Bidiyah, la porta d’entrada al desert, el paisatge es tornava més obert, més buit i més impressionant. A mig camí vam fer una parada a Ibra, on vam voler entrar a Bait Al Darwaza, una casa típica i tradicional omaní, que està convertida en un petit museu on el seu propietari et guia a través de la seva història i tradició amb una petita visita. Per nosaltres molt interessant per conèixer una mica més sobre les peculiaritats de la vida local.
L’objectiu d’aquesta etapa era clar: desconnectar i gaudir de l’experiència única de passar un parell de nits al Thousand Nights Camp, un autèntic oasi entre les dunes. Cabanyes àmplies amb aire condicionat, banys oberts amb dutxa balinesa, una piscina perfecte per resistir la calor intensa del migdia, i un restaurant enmig del no-res que serveix tots els àpats en un ambient idíl·lic. És fàcil perdre la noció del temps entre la sorra, el silenci i el cel obert.
Ara bé, cal tenir en compte un detall important: l’accés al campament. Si disposes d’un 4×4, pots arribar-hi pel teu compte amb unes instruccions força clares. Però si no en tens, el trajecte en vehicle fins al campament des de Bidiyah costa 60 € per trajecte, i no ofereixen la possibilitat de compartir el viatge entre clients.
Nosaltres vam anar fins a la gasolinera Shell de l’entrada del poble on tots els conductors esperen als clients. Allà vam tenir la sort de coincidir amb una altra parella que anaven fins al mateix campament i van voler compartir el trajecte. A la tornada, una noia que viatjava sola amb el seu 4×4 ens va portar fins poble on aviem aparcat el nostre cotxe.
Un cop instal·lats dins del campament, la veritat és que el temps va passar volar. Durant les hores més caloroses vam aprofitar per banyar-nos i llegir a la piscina, i a la tarda sortíem a caminar per les dunes per veure la posta de sol, un espectacle que mai cansa. També ofereixen activitats a la carta: passejades amb camell, excursió a les dunes o sortides amb 4×4.
Una de les sorpreses més agradables del campament va ser la sessió gratuïta d’stargazing. A la nit, un expert en astronomia muntava un telescopi al mig del desert i, sota un cel infinitament net, ens va fer descobrir constel·lacions, planetes i galàxies amb explicacions molt interessants.
Pel que fa als àpats, el sopar és realment destacable. Un bufet lliure amb molta varietat de plats locals i internacionals, servit a l’aire lliure sota les estrelles o dins del seu restaurant, mentre un grup de músics locals toca en directe. El dinar, en canvi, es basa en snacks i entrepans a la carta, i no està inclòs en el preu.
Just al costat hi ha una zona de catifes al més pur estil omaní, s’hi pot prendre te amb dàtils mentre s’observa el desert en calma, i cada nit encenen una foguera comunitària on ofereixen marshmallows per torrar i compartir.
L’experiència al Thousand Nights Camp va ser excepcional. Repetiríem sense dubtar-ho, això sí, evitant els mesos més calorosos, ja que a mitjans de maig tanquen fins a la tardor per les temperatures extremes.
Se’ns dubte és parada a qualsevol ruta per Oman, una escapada entre dunes per desconnectar de tot i reconnectar amb la natura, el cel i el silenci.
