Search
Balears / Eivissa / Escapades

EIVISSA, L’ILLA BLANCA EN TEMPS DE CÒVID

S’ha de dir que a la llista de destins que ens agradaria anar durant els pròxims dos anys hi figuraven Eivissa i Formentera, però ho teníem més en ment com a una escapada d’un pont llarg que no pas les vacances d’estiu. Poc ens imaginàvem quan vam tornar que el primer viatge després de la volta al món seria a les illes Balears.

Malauradament les circumstàncies del Còvid han fet que els nostres plans per seguir viatjant s’hagin pausat i per això vam decidir, i amb molt bon encert, passar una setmana a Eivissa i Formentera.

Ja sabíem d’entrada que l’Eivissa que ens trobaríem no seria l’Eivissa real. Aquesta illa és coneguda a tot el món per ser la Meca de la festa on any rere any hi punxen els millors Dj’s del planeta i on s’hi celebren festes mítiques durant tots els dies de l’estiu. Ara, per les restriccions lògiques de seguretat, totes les discoteques es troben absolutament tancades, hotels emblemàtics ja no han obert les portes i l’ambient, òbviament, no té res a veure al d’altres anys.

Si ens ho mirem pel costat més positiu, tota aquesta desgràcia turística ens ha servit per trobar-nos una illa buida de visitants, algunes de les platges gairebé desertes, els carrers tranquils i en definitiva una escapada més de relax quan a l’estiu aquí no és gens habitual.

Sembla mentida que tinguem unes illes tant maques i tant a prop de casa. De fet seria necessari una visita a les Balears un cop l’any per desconnectar i recarregar piles. Que estiguin tant a prop té el gran avantatge que s’hi pugui anar amb ferri i això és el que vam fer nosaltres amb la companyia de Baleria. Des de Barcelona surten ferris regulars pràcticament a diari a cada una de les illes. El d’Eivissa surt de la capital catalana a les deu de la nit, una hora ideal per sopar i posar-se a dormir per de llevar-se el dia següent a la més gran de les Pitiüses.

El que més ens va convèncer va ser la possibilitat de viatjar amb el nostre propi cotxe i viatjar de forma segura amb totes les mesures de seguretat que hi ha a bord contra el Còvid. Només arribar i un cop aparcat el cotxe, ens van agafar la temperatura i ens van donar gel desinfectant, per portar-nos tot seguit, al que seria el nostre cabina per aquella nit. Teníem un llit ample, amb televisió, pel·lícules i series incloses i, una nevera amb begudes per prendre.

Just en el moment que marxàvem del port vam baixar en el seu restaurant bufet que ofereixen un menú complet per sopar. La veritat és que el menjar estava més bo del que esperàvem, amb peix i carn guisada de bona qualitat.

S’ha de tenir en compte que no hi havia massa gent dins del vaixell, alguns amb cabina i altres amb l’opció de passar la nit a les butaques, on hi havia afegit pantalles de protecció entre elles.

La nit se’ns va passar ràpida, rapidíssima. Poc passades les sis del matí ja estàvem entrant a Eivissa, abans que sortís el sol. El timing ens va anar clavat perquè només desembarcar del ferri vam tornar a pujar en un de més petit, també de Balearia i amb el cotxe, per dirigir-nos cap a Formentera en un obrir i tancar l’ulls. Això sí, no ens vam perdre l’espectacular sortida del sol per darrera de l’horitzó des de la coberta de Balearia de camí al paradís del Mediterrani.

Després de passar un parell de dies a Formentera, vam tornar a Eivissa per conèixer l’illa durant una setmaneta. L’Estel hi anava gairebé cada any quan era petita i va ser perfecte per organitzar la ruta per les millors platges.

Vam focalitzar la primera estada per conèixer la zona nord i l’est de l’illa ja que després ens movíem al costat de Sant Antoni per visitar el sud-oest. Les primeres tres nits les vam passar als apartaments Globales Montemar, situats a Cala Llonga. Son apartaments amb tot tipus d’habitacions, totes construïdes i pintades de blanc al més pur estil d’Eivissa. Ubicades al voltant d’una piscina principal, el més destacat és que ofereixen l’opció del tot inclòs, amb menjar i begudes durant tot el dia. Tota la nostra experiència AQUÍ.

El primer matí vam anar a visitar Las Dalies, un mercat hippy que obren cada dissabte a Sant Carles. S’hi poden trobar desenes de parades amb productes locals i artesanals. Les peces de bijuteria i de roba són de les que més abunden en un mercat típic de les èpoques més hippies de l’illa.

A mig matí ja necessitàvem platja i vam posar direcció a les dues zones més al nord que teníem ganes de veure. La primera va ser la Cala Benirràs, una platja molt tranquil·la amb sorra fina i aigua molt turquesa. No ens hi vam trobar gaire gent i ens hi vam passar tot el matí amb molta calma.

Molt a prop es troba Cala Xarraca, a la que vam anar per la tarda. Una platja amb més pedres, envoltada per un restaurant i un parell de mansions increïbles davant del mar. Uns metres més endins hi ha una gran roca a la que s’hi pot pujar i tirar-se des de dalt i, caminant 10 minuts per la costa, s’arriba a una petita caleta on hi ha el conegut gronxador de cordes penjat de les roques on tothom va a fer-se la foto.

Ja abans de tornar cap a l’hotel vam parar a Cala Llonga per veure-hi la seva platja. La veritat és que ens va decebre bastant, una cala maca però abarrotada d’edificis a tota la seva costa. Més de la meitat eren hotels i apartaments tancats i molta presència d’estrangers.

Se’ns va fer estrany estar a Eivissa i no poder sortir de nit a alguna de les seves festes però la realitat és que estava tot absolutament tancat.

El dia següent, aprofitant el gran dia assolellat vam anar a conèixer la zona sud de l’illa. La primera parada va ser se’ns dubte una de les nostres preferides; Cala Es Cucó. Aquesta petita cala al sud de l’illa la vam trobar pràcticament buida. Una zona tranquil·la amb aigua transparent i uns quants vaixells fondejant metres endins. Per arriba s’ha de baixar per un caminet fins arribar a la cala que barreja sorra i pedretes petites. Tot un encert al que no és fàcil arribar i acostuma a estar gairebé buit.

Seguint les platges cap a l’est vam anar a la Cala des Jondal per menjar alguna cosa que ja portàvem preparada. Aquesta platja de pedres grans és coneguda per les festes que s’organitzaven en alguns dels seus xiringuitos com el Tropicana o el Blue Marlin. Un lloc on acostuma a haver-hi gent amb calers i és que en aquella zona abunden els xalets i les mansions davant del mar.

L’última del dia va ser Sa Caleta, una platja típica d’Eivissa amb un petit penya-segat al darrera de terra vermellosa i una aigua que no cobreix fins les boies. Ens va quedar pendent la Platja des Cavallet, passades les salines i a la punta més al sud de tota l’illa. Estava tot l’aparcament complet i no ens hi vam quedar però si vam poder veure amb una volta ràpida que l’aigua i part de la sorra estava completament coberta de posidònia morta, una pena!

De tornada vam passar per la Platja d’en Bossa i vam observar una imatge desoladora. Tot tancat: comerços, hotels, restaurants, supermercats i ni una ànima pel carrer. La que és la zona d’oci per excel·lència i on hi ha alguns dels millors hotels i discoteques d’Eivissa, estava buida.

Per la nit vam anar a sopar a la zona del Cap de Martinet en el restaurant Zaibiza. Un local just davant del mar amb unes vistes impressionants a tot el Dalt Vila. Va ser una pena que aquella nit comencés a ploure com si no hi hagués final a causa d’una dana que afectava les Balears i va seguir així durant tot el dia següent. El Zaibiza, a part de les seves vistes impressionants a tota la baia, ofereix una varietat de peix fresc del dia que estava boníssim. Nosaltres vam optar per una sopa de peix com a entrant i un filet de tonyina i de salmó de principal. A més vam acabar amb un pastís de formatge casolà i tot acompanyat amb un vi local. Un lloc senzill i ben portat en una ubicació privilegiada.

Últims viatges
Sponsor
Sponsor
Discount up to 45% for this road trip this month.