El dia 30 de gener de 2014 vam agafar un tren cap a Pingyao per passar-hi el cap d’any xinés, començar l’any del cavall amb el millor estil oriental i tot seguit anar a visitar Xi’an.

Pingyao es troba a mig camí entre la capital del país i Xi’an i el seu casc antic és reconeguda per l’UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat des del 1997.

Després de fer parada a Taiyuan i veure com esclataven una de les traques més llargues que hem vist mai, vam arribar a Pingyao.

Es tracta d’un poble amb les edificacions típiques xineses, molt ben conservades i restaurades per mantenir aquest encant de l’època.

És obligatori llavors agafar un hotel dins de la muralla, d’aquells que tenen el pati central a l’estil Jin, amb tota la decoració xinesa i que dona la sensació de viure en l’època dels emperadors i les dinasties.

De fet, era tant típicament xines que quan vam arribar a l’habitació, cansats de tantes hores de tren, ens vam deixar caure sobre un llit pràcticament de fusta, el llit en el que havíem de passar dues nits.

Vam començar el mati amb moltes ganes de conèixer aquesta ciutat que tant bé ens havien parlat, amb la mala sort que era festiu i evidentment estava bastant ple de turistes xinesos.

És una ciutat amb tot el casc antic enmurallat i dins, tota l’aquitectura conserva l’estil xines tan reconegut. A fora, la ciutat ha anat creixent durant els anys i no deixa de ser una més, amb edificis alts d’estil comunista, grisa i bruta.

Els primers passos van ser per la via principal Nan Dajie, decorat amb fanals vermells pel nou any xinés, és on es troben totes les botigues i restaurants populars. Des d’aquí s’arriba a la Torre de la Ciutat, on es pot contemplar unes magnífiques vistes des de dalt.

A més, també val la pena visitar el Temple Confucio, recórrer part de la muralla i perdre’s pels carrers del centre fins arribar al Mur dels Nou Dracs.

Tot i ser una ciutat turística, amb milers de locals visitant-la cada dia, és un bon punt de parada si es vol arribar amb tren des de Pequín fins a Xi’an. Es suficient passar-hi un o dos dies per descansar i passejar per dins de la muralla contemplant una preciosa arquitectura.

Per la nit tocava agafar el tren cap a Xi’an. Com no quedaven seients a l’hora de comprar-los vam tenir que passar una de les pitjors nits, asseguts, sense poder dormir i veient com passaven les hores en un compartiment a ple d’orientals observant-nos.

Pel matí vam arribar a la ciutat, segurament la 3a del país després de Pequín i Shanghai. Vam agafar un hotel amb la gran sort que l’habitació donava just davant de la Torre del Tambor, un dels atractius de la ciutat.

Està clar que visitar Xi’an i no anar a veure els Guerrers és com anar a Roma i no veure el Coliseu.

Com no queda aprop del centre, vam acostar-nos fins a la plaça de l’estació on sortien tots els autocars fins a la zona dels guerrers.

Els Guerrers de Xi’an estan a uns 30km del centre. Son un conjunt d’estàtues de terracota amb guerrers, cavalls i carruatges a mida real i totes diferents que van ser creades per protegir la tomba del primer emperador de la dinastia Qin, al 210 aC.

Hi ha 3 pavellons i és recomanable començar pel més petit fins arribar al més gran. Allà mateix expliquen la història dels guerrers mentre es passa pel recorregut marcat. No hi ha gaires paraules per descriure-ho perquè realment és impressionant que en aquelles èpoques es pogués arribar a fer coses d’aquesta magnitud.

Xi’an té molt més que els guerrers, de fet té un centre emmurallat molt interessant, però el que té de veritat és un barri musulmà molt xulo.

Són xinesos d’origen musulmà ubicats en un barri al centre. Una Mezquita, botigues amb productes àrabs i molts restaurants amb un menjar diferents al resta de llocs. A destacar el xai i sobretot als fideus, que estan fets de manera artesanal i són quilomètrics!

La Torre del Tambor i la Torre de la Campana, la gran Mezquita la muralla que rodeja tot el centre històric i la Giant Wild Goose Pagoda, que es troba al sud en una zona nova plena de fonts i mercats pel voltant, són dels atractius més interesants de la ciutat, on l´única recomanació és de deixar-se portar pel centre per descobrir noves històries que costa més de trobar a la resta del país.