EMIRATS ÀRABS
En els Emirats Àrabs no hi teníem dipositades gaires expectatives i la veritat és que ens va sorprendre positivament. Tant, que inclús ens ha passat pel camp anar-hi a viure algun any per poder estalviar gràcies els elevats salaris que tenen.
Dubai és el destí ideal per aquelles èpoques de l’any en que es té una setmaneta o deu dies de vacances, com setmana santa o el pont de desembre, i es vol viatjar en un destí no molt llunyà. Sobretot quan aquí encara fa fred i a EAU fa tanta calor com per banyar-se al mar.
Nosaltres hi vam anar per setmana santa de 2015, amb la intenció de conèixer Dubai i fer sortides cap Abu Dhabi i l’extrem nord d’Oman, la península del Musandam.
World Wonders
Tot i que tant Dubai com Abu Dhabi estan molt occidentalitzats i hi pots trobar restaurants amb tot tipus de cuina i pràcticament totes les cadenes de menjar ràpid que pots trobar a Europa i Estats Units, el menjar als restaurants locals és principalment àrab, menjar molt especiat del que destacaríem les mil maneres de cuinar xai, l’hummus, tabulés, kebabs i cous-cous. També hi ha molta influència de cuina índia i paquistanesa degut al gran nombre de persones d’aquestes nacionalitats que hi resideixen servint de mà d’obra barata per a les grans construccions. A nosaltres el menjar ens va encantar, però qui no suporti el picant hauria d’anar amb compte amb què demana.
DUBAI, MAJESTUOSITAT EN ESTAT PUR
Els Emirats tenen unes lleis molt severes i això els fa força segurs. Tot i que per les dones és força més complicat i és millor no passejar massa sola per les afores o barris menys occidentalitzats.
Tant a Dubai com a Abu Dhabi es veu de tot, però predomina entre els locals la vestimenta tradicional que consisteix, pels homes en unes túniques blanques de màniga llarga i llargues fins els peus anomenades Kandura o dishdasha que porten sempre impecables. El gutra és un mocador normalment blanc o blanc i vermell que porten al cap. Les dones locals vesteixen amb abaya, una túnica negre també de màniga llarga i fins els peus que en moltes ocasions està totalment adornada. Per cobrir-se el cap, les dones poden portar burka (cabell i cara completament tapats), el niqab (semblant al burka però deixant els ulls al descobert), el chador (mocador amb la mateixa forma que el burka o niqab però deixant tota la cara descoberta) o el hiyab, mocador que només tapa el cabell. Moltes dones porten també gafaaz, que són uns guants que acostumen a arribar fins els colzes per assegurar-se de tapar qualsevol tros de pell que pugui veure’s amb el moviment dels braços.
Tot i anar ben tapades sota aquestes prendes porten roba d’última moda i de les millors firmes així com sabates i bolsos espectaculars. De totes maneres, les grans ciutats s’estàn obrint molt i es pot veure a dones locals vestides com qualsevol dona de Barcelona, amb el cabell a l’aire i vam veure alguna amb shorts o mini faldilla. Així que per les turistes no hi ha cap problema per vestir com és normal. Per a nosaltres ni tan sols hi ha problema per anar a la platja en bikini però topless està totalment prohibit i fortament penat.
A les grans ciutats si parles anglès no tindràs cap problema de comunicació ja que la immensa majoria de gent el parla perfectament però al sortir cap a zones mes rurals es complica una mica més..
Els Emirats Àrabs són molt rics i les grans ciutats molt luxoses però tot i així, els preus no són abusius pel turista. Els preus dels hotels, restaurants i bars són comparables als europeus excloent-hi l’alcohol que està restringit només a hotels (les dicoteques on serveixen alcohol estan dins els hotels amb entrades separades) i és extremadament car.
En definitiva, la nostra visita al Emirats Àrabs Units ha estat genial. Es pot visitar tranquil·lament la major part d’aquestes ciutats en 9 dies, tenint en compte que es pot aprofitar per passar-ne algun a la platja. Nosaltres marxem amb la sensació que algun dia i tornarem però no de visita, sinó a viure-hi.
Hem vist un munt d’expatriats vivint en condicions que actualment a casa nostra no es troben. Ens han explicat sous de cambrers o de personal d’hotel que tripliquen el que es paga a Europa, i hem vist ofertes de feina de les nostres professions, on a part de incloure pis i vols a la ciutat d’origen, els sous sobrepassen els 10k euros mensuals.
Què volem dir amb això? Que tenint en compte que allà sempre és estiu, i amb un nivell de vida que és difícil aconseguir aquí, sobretot al començament, no trobem malament poder-hi anar algun dia, un o dos anys a estalviar i agafar experiència internacional.
