Com és habitual els últims anys, aquesta Setmana Santa hem tornat a fer un viatge que ens ha encantat. Un escala llarga cap a Oman ens ha permès visitar un país que recomanem com a mínim dedicar-li quatre dies ben bons: Armènia i la seva capital, Erevan.
Aquesta és una de les ciutats més antigues habitades del món i, la seva empremta moderna es va crear sobretot durant el segle XX sota el domini soviètic. Amb la caiguda de la Unió Soviètica el 1991, Armènia va recuperar la seva independència i Erevan es va convertir en el cor d’un país que lluitava per redefinir-se, igual que els seus veïns caucàsics.
Tot i les dificultats recents (la gran disputa amb l’Azerbaidjan), Erevan avui és una ciutat viva, en transformació, on conviuen carrers d’arquitectura soviètica amb cafès moderns (molts cafès), art urbà i ganes de futur. I sempre, per suposat, el Mont Ararat: símbol nacional i espiritual per als armenis. Tot i trobar-se actualment dins de territori turc (abans formava part d’Armènia), el seu perfil nevat presideix l’horitzó de la ciutat i recorda, segons la llegenda bíblica, que va ser el lloc on va reposar l’arca de Noè. Un paisatge icònic que acompanya la ciutat i la seva història mil·lenària.
No hi ha dubte que Erevan és el millor punt de partida per començar a entendre aquest petit país així que li vam dedicar un parell de jornades per descobrir els seus carrers, els mercats, alguns dels llocs més emblemàtics i aprofitar per perdre’ns mentre caminàvem la ciutat amb molta calma. De fet, això és clau a Erevan, perquè és una ciutat que es viu caminant. No és massa gran, ni té una llista infinita de monuments, però té ànima, carrers agradables i una manera de fer tranquil·la que s’encomana.
La ciutat gira entorn de la Plaça de la República, amb edificis de color volcànic rosat (governamentals i un hotel) que li donen un aire càlid i elegant. Des d’aquí, es pot enfilar cap a la Cascade, una escala gegantina i inacabada plena d’art contemporani, escultures i vistes increïbles del Mont Ararat si el dia és clar. Entre mig, es troba l’edifici de l’Òpera Nacional d’Armènia a la Freedom Square i un carrer de vianants modern i amb ambient que uneix aquestes dues places principals on de tant en tant ens vam trobar música en directe.
Una bona opció és passar pel Mercat Vernissage, una combinació de fira d’artesania, mercat de segona mà i paradetes de records. Com sempre diem, ens encanta conèixer les ciutats de la mà dels locals, on, més enllà dels apunts històrics i culturals, sempre ens ofereixen recomanacions que valen la pena.
A nivell gastronòmic, Erevan és un regal. Ja vam queda fascinats un any abans en el viatge que vam fer a Geòrgia i, evidentment és molt semblant en tots els territoris del Caucas. Es poden tastar plats com les khinkali (raviolis farcits de carn), el dolma (fulles de parra farcides), el harissa (guisat de pollastre i blat), i el lavash, pa fi i flexible cuit en forn de fang. Els khorovats (barbacoes de carn) són gairebé sagrats, i tot s’acompanya amb vi local, especialment del sud del país, i el tradicional arak, un licor anisat que sempre apareix en brindis improvisats.
Dels quatre dies que vam dedicar al país, els dos últims recomanem agafar un cotxe i moure’s pels voltant per descobrir una mica més de la cultura armènia. Hi ha varies opcions interessants que s’han de conèixer:
El Nord
A poc més d’una hora de la capital, el Llac Sevan s’estén com un mar a l’altiplà armeni. És un indret fresc, amb aires nets i paisatges de postal. Al petit turó sobre la península, hi ha el Monestir de Sevanavank, amb dues esglésies negres de pedra i una vista espectacular sobre l’aigua i les muntanyes de fons. Val la pena seure-hi i deixar passar el temps tot i que, com ens va passar a nosaltres, s’hi pot trobar bastant turisme local.
Vam tenir sort i vam coincidir amb una cerimònia ortodoxa per celebrar la Setmana Santa, una immersió cultural de veritat. També vam aprofitar per fer una volta pel mateix poble de Sevan, i veure com es viu a l’interior del país.
El Sud
Aquí trobem Khor Virap, un dels llocs més especials d’Armènia. A només 45 minuts d’Erevan, aquest petit monestir s’aixeca davant del majestuós Mont Ararat, oferint una de les postals més potents del país. Aquí va estar empresonat Sant Gregori l’Il·luminador i, gràcies a ell, Armènia es va convertir en el primer país cristià del món.
En el camí de tornada recomanem passar pel Llac Azat, i contemplar les espectaculars vistes i contrastos entre l’aigua i les muntanyes.
L’Est
Cap a l’est, en menys d’una hora, trobem dues meravelles. El Temple de Garni és un temple pagà d’estil grecoromà del segle I, impressionant per la seva arquitectura i la seva ubicació sobre un canó profund.
Molt a prop, el Monestir de Geghard és una joia excavada parcialment a la roca, amb una acústica increïble i una energia molt especial.
L’Oest
Cap a l’oest, a mitja hora de viatge, trobem Etchmiadzin, la capital espiritual del cristianisme armeni. La seva catedral és una de les més antigues del món cristià. El complex inclou esglésies, jardins i una pau contagiosa. Val la pena visitar-lo amb calma i explorar el seus voltant com l’església de Santa Gaiané.
A prop, les ruïnes de Zvartnots sorprenen amb les seves columnes i una estructura circular inusual. El contrast amb el paisatge i el Mont Ararat al fons crea una imatge gairebé mística que val veure.
Armènia ens ha agradat però amb les inevitables comparacions amb Geòrgia, per nosaltres, surt perden. Segurament estem influenciats a que només fa un any que vam visitar-la però, tot i així, hem sabut trobar-hi les seves particularitats.
Erevan guanya a mesura que es va coneixent més en profunditat i, encara més amb les vistes al Mont Ararat, que són impressionants des de qualsevol punt de la ciutat. L’hospitalitat dels locals sumades a les seves ganes d’avançar i la seva gastronomia fa que marxis amb un molt bon sabor d’aquest territori que geogràficament es troba a l’Àsia però espiritualment no hi ha dubte que pertany a Europa.
