El nostre pas per Ulaan Bator, la capital de Mongòlia, serà recordat per dues coses ben especials. La primer per viure el festival més important del país, el Nadaam Festival en la primera etapa a la capital. La segona, i no menys important, per celebrar els meus 30 anys després de fer una ruta d’una setmana per l’interior de Mongòlia.
Poc m’imaginava mesos enrere que els 30 anys coincidirien a Mongòlia, un país diferent a qualsevol altre, que ens ha encantat però que la seva capital no és la ciutat més maca a la que hem estat. Per circumstàncies de la ruta ha coincidit així i Ulaan Bator serà recordat per celebrar tres dècades de vida, òbviament molt millor que treballant a qualsevol oficina de Barcelona com si fos un dia més.
El dia abans pel matí vam arribar del desert del Gobi, del campament de Ikh Nart Rocks de Nomadic Journeys que ens van venir a buscar a l’estació per portar-nos al nostre hotel de Ulaan Bator.
L’Estel em tenia preparada la primera sorpresa pel meu aniversari, un parell de dies al millor hotel de la ciutat i per suposat de tot el país, el Shangri-La. Aquest hotel relativament nou es troba al centre de la ciutat i ja ens tenien preparada l’habitació per fer el check-in a primera hora del matí. Teníem l’habitació gairebé a dalt de tot amb unes vistes increïbles a la ciutat, a més d’accés al Club Lounge on serveixen menjar i barra lliure de begudes de 5 a 7 de la tarda i refrescos i cafès durant tot el dia.
Com ja havíem visitat la ciutat en els dos dies del Naadam Festival vam decidir agafar-nos els dos últims dies a Ulaan Bator molt més tranquils, descansar a l’hotel, menjar molt i agafar forces pel transsiberià.
Per la nit vam anar a sopar en un dels restaurants més ben catalogats de tot Mongòlia, el Choijin Temple Restaurant, just davant del Shangri-La. Combina una cuina mediterrània, més aviat italiana, amb tocs mongols que ho fa molt atractiu. Ens tenien reservada una taula amb espelmes i pètals i un menú degustació deliciós. Una amanida caprese, marrow risotto, una de les seves especialitats, fet amb la medul·la de l’interior dels ossos i com a plat principal el filet de vedella de la casa, molt i molt tendre. De postres ens van portar una combinació entre xocolata i alvocat molt original. La veritat és que ens van tractar de meravella en tot moment, extremadament amables i molt simpàtics. Ens vam acabar fent fots tots junts abans de marxar!
Ja el dia del meu aniversari ens vam despertar amb un súper pastís de red velvet que ens van portar a l’habitació amb una ampolla de cava! Tot i que després de menjar-ne un tros ja no teníem massa gana vam anar a esmorzar al gran bufet del Shangri-La. Hi havia de tot però havíem de guardar forces perquè teníem reservada una taula per dinar en el mateix bufet al cap de poques hores. Era un dia de relax, menjar i veure molt! Vam dedicar el matí a fer una volta, anar a la piscina del hotel on també hi havia jacuzzi i a veure’ns el cava que teníem a l’habitació.
L’hotel té 3 restaurants, el bufet Cafe Park que està obert durant tot el dia i s’hi pot anar a dinar o a sopar, el Hutong un restaurant xinès i el Naadam que és completament occidental i el que teníem reservada una taula per sopar a la terrassa.
Al ser dissabte el bufet estava ple, inclús hi havia un parell de celebracions d’aniversaris més. Els locals aprofiten que és el restaurant bufet més gran de la ciutat (només n’hi ha tres) per fer els àpats especials. Hi havia tan menjar local com occidental amb moltes carns diferents i una selecció de postres espectaculars.
En aquest complex, a més a més de l’hotel, hi ha un edifici d’apartaments i un altre d’oficines que estan tots units per un centre comercial. Aquí vam anar a la tarda al cine per veure El Rey León que tot just acabaven d’estrenar.
Abans de sopar no podíem faltar a la cita amb el Club Lounge que es troba a dalt de tot de l’hotel, per fer uns vinets amb vistes a la ciutat mentre acabaven d’organitzar ens nostres propers passos pel món i comprar el vols del proper viatge per desprès de l’estiu, la ruta per Estats Units i el Carib.
El sopar en el Naadam va ser informal i distès, en una terrassa amb força ambient on hi havia molt estranger i música de fons. Vam compartir una amanida, ens van menjar un filet de vedella cadascú i de postres fruita i tiramisú. No podia faltar el plat principal de Mongòlia en el nostre últim sopar, la carn, ja sigui de vedella o de xai, que cuinen de mil maneres diferents. Per acabar de rematar el dia, un parell de còctels i ja preparat per començar una nova etapa, la dels 30!
Si passar els 29 anys a Singapur després d’un any de viatge ja va ser especial, fer-ho ara, amb 30 i després de 2 anys encara ho ha estat més. Sovint es tenen somnis o il·lusions que es veuen molt lluny o gairebé impossibles d’aconseguir i això és el que ens diuen moltes vegades quan expliquem el nostre viatge. Bé doncs, nosaltres estem realitzant el nostre somni i les dates especials com els aniversaris seran sempre recordades; que fèiem i on estàvem.
Aquí comença la meva etapa dels 30 anys, a punt de finalitzar una volta al món de 2 anys o millor de dit de 27 mesos. El que vingui a partir d’ara no ho sé però… que nos quiten lo viajao!!!