Sortíem del ferri en direcció al Parc Natural Abel Tasman, a la punta nord de l’illa sud, envoltats de vinyers i bodegues que fan d’aquesta regió una zona puntera en la producció del vi. Pel camí, vam parar a Nelson, un poble petit, molt petit però que queda al mig del pas i on són famosos els seus musclos, uns musclos de color verd!
Vam parar, mes o menys a l’hora del vermut, per provar aquests mol·luscos que anuncien per tot el poble molt orgullosos. La veritat és que estaven bons però tampoc eren res de l’altre món. Seguin per la ruta cap a Abel Tasman vam passar per un parell de punts on es va gravar el Hobbit i vam parar a fer un descans a Nelson, la capital de la zona i on està la joieria que va construir més d’una trentena d’anells “únics” per gravar la famosa trilogia, un d’ells de dimensions gegants pels primers plans.
Després de despertar-nos a vam conduir fins arribar a Marahau, on ens esperaven R&R Kayaks per anar a fer una excursió pel Parc Nacional Abel Tasman, la Créme de la Créme. Ens vam pujar a una barca que lligada a un tractor ens va entrar dins del mar i vam enfilar cap al nord. El primer tram va ser una volta en kayak des de Onetahuti fins a Bark Bay. Vam passar per l’illa de Tonga on vam poder observar foques i aus autòctones. Només erem 6 i va resultar molt més agradable que fer-ho amb un grup gran, aquí vam conèixer a la Mica i el Checho, dos argentins molt macos que vam compartir a posteriori part de la ruta.
El segon tram, després de dinar un sandwich a la platja de Bark Bay, va ser un trekking seguin tota la costa fins arribar a Anchorange. Les vistes increïbles a l’oceà, platges amb aigua turquesa i un camí pels penya-segats de recomanable. Abans d’arribar, com la marea estava força baixa, vam poder caminar a traves d’una cala plena de cloïsses i musclos.
En el parc si pot anar pel propi compte. Hi ha rutes de varis dies des de l’inici fins al final on es pot acampar durant el camí. Si es vol fer un sol tram, hi ha els watertaxi que s’han de reservar i et transporten a diferents punts de la ruta tant d’anada com de tornada, això sí, molt cars.
