Cap al migdia, després de dinar en el parc de Bryce Canyon, ens vam posar en marxa direcció Page per passar un parell de dies i visitar dos de les atraccions que més il·lusió ens feia: l’Antilope Canyon i el Horshoe Bend.
Es un trajecte de 240 km molt agradable de fer, passant per carreteres amb uns paisatges naturals simplement espectaculars. Sabíem que la ruta pels parcs nacionals de la costa oest era increïble en qüestió de paisatges però no ens imaginàvem una varietat com aquestes vistes panoràmiques d’escàndol.
De camí, ens vam desviar pocs kilòmetres per anar a veure les Coral Pink Dunes que queden a la meitat de la ruta. Hi vam parar unes estona per fer fotos i veure aquest petit tros de desert a tocar de la frontera entre Utha i Arizona. Hi ha un campground per dormir amb la camper que és de pagament però es pot accedir gratis a les dunes des d’alguna de les entrades que hi ha a peu de carretera.
Després d’una estona, passant per la presa que hi ha en el llac Powel, vam arribar a Page. És un poble força turístic que concentra moltes visites a les atraccions del poble i, a tota la zona del voltant, ja que pot ser un bon camp base per visitar Monument Valley i el Grand Canyon.
Ens vam llevar l’endemà al matí, després de dormir al pàrquing del Wallmart, per anar a veure l’Antilope Canyon. amb els amics d’Antelope Canyon Tours. Totes aquestes terres formen part de la reserva indígena Navaja i, per tant, són els propis locals els que s’encarreguen d’explotar-les.
Es poden visitar dos canyons, l’Upper i el Lower que es troben molt a prop però es fan amb excursions diferents. Nosaltres només vam anar l’Upper i ens va encantar.
L’única opció de visitar els canyons és a través d’un tour organitzat i aquest cop no serveix l’Annual Pass per cap d’ells. Els preus ronden entre $54-65$ amb una vista de 90 minuts i recomanem fer la reserva amb temps, sobretot en temporada alta.
Nosaltres podem recomanar l’empresa d’Antelope Canyon Tours perquè ens va agradar molt com estava organitzada la visita i encara més el guia que ens va tocar. Va fer que, tot i la gran quantitat de grups que hi ha, poguéssim estar pràcticament sol en la visita, ens va fer fotos brutals i ens va explicar tota la història i anècdotes d’una manera molt agradable.
Vam arribar al canyó amb 4×4 amb un grup de 8-10 persones que havien creat a les oficines. Vam ser els últims d’entrar i ens va venir perfecte per veure el canyó tranquil·lament sense grups al davant ni al darrera. És un camí d’anada i de tornada i només esta permès fer fotos i atendre a les explicacions a l’anar. Les formacions són espectaculars on es nota l’erosió del temps i els rajos de sol que entren per les escletxes. Els guies són professionals de la fotografia i jugant amb la sorra es poden treure instantànies per emmarcar.
El nom d’aquest canyó ve de quan els indis creaven emboscades als antilops i quedaven atrapats a les estretes parets del canyó de manera que era molt fàcil caçar-los des d’un dels dos extrems. Les diferents inundacions durant anys ha fet que es creïn aquestes formes i aquests colors increïbles.
Les hores punta són quan el sol entra directa a través de les roques i estan sempre plenes de grups, normalment cap al migdia. Recomanaríem anar quan no hi hagi tanta gent per gaudir millor l’experiència i no coincidir amb els tours fotogràfics que encara col·lapsen més el canyó.
Després d’aquesta espectacular experiència a Antelope Canyon Upper vam a veure la segona atracció de Page que es troba molt a prop del centre, el Horshoe Bend. Aquesta part del riu Colorado passa per un canyó en forma de ferradura de cavall creant una estampa al·lucinant. L’entrada es gratuïta però s’ha de pagar el pàrquing obligatori de $10 per deixar el cotxe. Després d’una petita caminada s’arriba al penya-segat des d’on es veu la formació tan espectacular del canyó.
S’ha de vigilar perquè només en un petit tram hi ha una barrera de seguretat, a la resta de la zona s’hi pot accedir lliurament i no hi ha cap tipus de barana així que qualsevol relliscada és fàcil caure cap a baix.
Aquesta és una visita indispensable en qualsevol ruta pels parcs nacionals de la costa oest. Són unes vistes al canyó espectaculars i un aperitiu del que vindrà uns quants quilòmetres més avall, quan el mateix riu passa a través del Grand Canyon.
Ja a mitja tarda, després de portar la campervan de Travellers Autobarn al taller perquè ens arreglessin la bomba d’aigua que ens havia deixat de funciona i, de la bona gestió que ens van fer des de la propia empresa, vam posar direcció a Kayenta per passar la nit i visitar Monument Valley el dia següent pel matí.
