Arribàvem a Auckland després d’un vol directe de 13 hores des de Buenos Aires. El primer vol directe que agafàvem tan llarg i amb una circumstància ben estranya: Vam marxar el dimecres a la nit i, després de passar tota la nit a bord, vam aterrar a la ciutat més poblada de NZ el divendres al matí. Ens vam perdre tot el dijous sencer. Sí, un dia de la nostra vida que no recuperarem però no ens va preocupar massa tenint en compte que estava a punt de començar un dels highlights de la nostra volta al món, tres setmanes en furgo per Nova Zelanda.
Molta gent, abans de marxar, ens va comentar: “Encara us quedareu a viure en alguna ciutat durant el viatge…”. Doncs si haguéssim d’escollir una ho tenim molt clar: Auckland!
Auckland no és la capital del país però si la ciutat més poblada, segurament la ciutat més important en termes d’inversions, treball i infraestructures. És la ciutat que està més lluny de casa, a les antípodes de Barcelona. Si féssim un forat al terra sortiríem a Plaça Catalunya, o almenys molt a prop. De fet, les antípodes exactes de la capital catalana és un poble situat a Bay of Islands, Waitangi, on l’any 1840 es va firmar un tractat entre representants de la corona britànica, de la reina Victoria I i els caps Maoris de l’illa nord en que Nova Zelanda es sotmetia com a colònia britànica a canvi de la seva protecció. El fet és que es va firmar una versió en anglès i una en maorí que no coincidien entre elles.
Vam començar visitant la ciutat amb un tour local per saber una mica més, no només sobre la ciutat sinó també de la gent i la cultura nova zelandesa. Estàvem en un nou país i en un nou continent.
A Auckland es respira molta calma, acostumats a Llatinoamèrica ens va semblar un autèntic luxe poder passejar tranquil·lament pel carrer i amb el mòbil a la mà. Hi ha zones enjardinades a cada cantonada on els locals acostumen a freqüentar després de la feina, a les 17h! Sí, aquí tot va molt d’hora i això és excel·lent per poder conciliar la feina amb la vida familiar.
La Sky Tower és l’edifici més alt del país i el símbol de la ciutat. Des d’aquesta torre de telecomunicacions és pot caminar sobre una passarel·la oberta o llançar-se al buit. És la gran silueta del skyline, famosa pel seu espectacle pirotècnic al ser un dels primers llocs en donar la benvinguda a l’any nou.
Ens va agradar molt la universitat que hi ha al centre de la ciutat amb uns jardins increïbles. La zona de la costa no és per menys. Uns carrers peatonals segueixen el port ple de restaurants i bars amb molt ambient. Ens va coincidir que estaven fent la Volvo Ocean Race i organitzaven concerts i activitats a l’aire lliure. Al centre, a la zona de Britomart hi ha zpna amb puff on la gent va prendre el sol i a petar la xerrada, molt autèntic,
Per visitar Auckland vam decidir quedar-nos en el hostel NOMADS, una cadena molt coneguda de hostels que estan repartits pel país. Aquí a Auckland estan just al centre de la ciutat. La nostra experiència AQUÍ.
Just davant del Nomads, el divendres per la nit organitzen un mercat de menjar al carrer de diferents països, un dels mercats que a nosaltres ens encanten on es pot provar menjar d’arreu del món. Hi havia molta oferta asiàtica i és que hi ha molt oriental establert a Nova Zelanda i això influència directament la gastronomia del país.
MURIWAI I VINS AMB MANA TOURS
Per conèixer les rodalies d’Auckland ens vam decidir per anar a la platja de Muriwai i a fer una posterior cata de vins locals a les bodegues que hi ha en aquesta zona. Mana Tours organitza sortides a diferents punts i vam aprofitar que feia calor i que no teníem la camper fins a la tarda per fer aquesta excursió.
Ens van venir a buscar per anar a aquesta la platja a 42km de Auckland, una de les més millors per practicar surf, l’esport més popular del país juntament amb el rugbi. Abans vam fer una caminada per la costa, d’una sorra negra brillant com no n’hem vist cap a causa dels antics volcans que hi havia per la zona. A més vam poder observar alguns Gannet, un ocells migratoris que van i tornen d’Austràlia segons l’època de l’any. I és que a Muriwai, hi ha la colònia d’aquestes aus més gran del país, si s’hi va a l’estiu es pot veure la colònia sencera, quan vam anar-hi nosaltres moltes aus ja havien marxat i altres estaven encara esperant que les seves cries estiguessin preparades pel llarg viatge cap al país veí.
Amb l’estomac ple vam anar a quatre bodegues que ens van deixar catar les diferents varietats de vi que produeixen; blanc, negre, i espumós, tots de proximitat. I és que els vins de Nova Zelanda són ben coneguts a tot el món per la seva gran qualitat.
Un cop ja vam agafar la furgo vam enfilar direcció sud. Com Nova Zelanda era una colònia anglesa, es condueix per l’esquerra. Així que no hi havia altre solució que acostumar-se a portar una furgo de 4 metres pel sentit contrari.
