Chicago era un dels llocs que més il·lusió ens feia dins dels Estats Units. Teníem moltes ganes de conèixer una ciutat de la qual tothom ens havia parlat molt i molt bé, inclús algunes vegades millor que Nova York.
Arribàvem a la tercera ciutat més gran del país amb les expectatives molt altes i no ens va decebre pas. A més, era l’inici de la esperadíssima ruta 66 i ens moríem de ganes de començar-la.
Un bus llarguíssim ens va portar durant tot el dia des de Columbus fins a Chicago on vam arribar ja al vespre. Ens esperaven 4 nits en un dels millors hotels sens dubte de la ciutat, el Trump International Hotel & Tower. L’edifici que presideix el centre de la ciutat, a tocar de riu Chicago, és un gratacels de vidre que destaca per sobre dels altres amb els seus 423 metres. Quan es va finalitzar la seva construcció al 2009 va ser el segon edifici més alt dels EEUU i l’edifici amb vivendes més alt del món abans que s’acabés el Burh Khalifa de Dubai. Tota la nostra experiència en aquest impressionant hotel AQUÍ.
El primer dia vam començar la jornada amb un creuer que recorre la part principal del riu fins a la desembocadura, amb una petita volta per dins del llac. Vam fer-ho amb els amics de Mercury Cruises que de forma dinàmica ens van anar explicant cada un dels edificis que veiem durant la navegació. És un tour arquitectònic molt interessant ja que la gran majoria són edificis que van marcar una època a la ciutat.
Chicago es va cremar casi per complet l’any 1871 ja que estava construïda amb edificis de fusta. A partir d’aquell moment va haver-hi una reconstrucció amb estructures metàl·liques i van aparèixer per primer cop els gratacels, que van canviar per de dalt a baix la cara del centre de la ciutat.
El centre, anomenat Loop, per on hi passa un tram elevat és un clar exemple d’aquesta arquitectura tan singular. És considerat un dels punts neuràlgics més importants de tot el país i, és recomanat passejar-hi i visitar edificis com l’Ajuntament, el Reliance Building o la Torre Willis, a la que vam anar un dels matins per pujar fins a la planta 103 del The Sky Deck. A part de les impressionants vistes a la ciutat i al llac, aquest mirador és conegut per tenir uns petits balcons de vidre en forma de cub suspesos a l’aire, amb terra totalment transparent. Fa una mica d’impressió però res que no es pugui suportar, és un mirador diferent.
Les activitats a Chicago no s’acaben i al estar tan cèntrics teníem accés a tot de forma ràpida. Una de les avingudes més importants és la Magnificient Mile, plena de botigues de roba, hotels i restaurant, és un bon lloc per passejar i descobrir més part d’aquesta arquitectura singular. Un dels matins, vam aprofitar per recorre aquesta part del centre a través d’un tour amb Underground Donuts per provar les millors receptes de donuts de tota la ciutat. Vam estar caminant pel centre durant un parell d’hores i vam visitar 5 o 6 botigues d’aquestes famoses pastes americanes que tan ens agraden fent un esmorzar de categoria.
Si parlem de la part més coneguda de Chicago tenim que anar fins al Millenium Park, on es troba l’escultura més coneguda de la ciutat, The Bean o Cloud Gate. Amb 168 plaques de d’acer tan polides que sembla vidre i on es reflexa part dels edificis i del propi parc. Recomanem anar una mica d’hora per no trobar gent ja que sempre està ple.
Si seguim pel parc arribarem a l’escultura de la Crown Fountain, de l’artista català Jaume Plens. Són dues torres de granit de vidre on es van reflectint cares que escupen aigua en una piscina poc profunda que hi ha entre mig.
El parc és el pulmó de la ciutat i s’hi pot trobar des del Museu d’Art fins a al pavelló Jay Pritzker del Frank Ghery on s’hi fan concerts a l’aire lliure. També hi una zona per nens o per patinar a més d’una esplanada molt gran de gespa on es porten el pícnic els locals els dies que fa bon temps.
De fet, just davant del Museu d’Art es troba la famosa senyal de l’Inici de la Històrica Ruta 66, un imprescindible pels que estan disposat a fer-la sencera com és el nostre cas.
Un dels dies vam quedar amb amics que vam fer durant el nostre viatge a través del blog i les xarxes socials. Viatgers que com nosaltres es trobaven a Chicago, alguns hi resideixen ja i, es va donar la coincidència de poder-nos ajuntar després de parlar i compartir experiències pel món durant tan de temps. Com sempre hem dit, el valor afegir que ens enduem són les relacions amb els locals i la gent que viatja com nosaltres.
Aquell dia vam aprofitar per anar a menjar en un mític restaurant de la zona, el Gene&Georgetti, un italià molt autèntic, d’aquells de tota la vida que semblava tret de la pel·lícula del Padrino. Ens van preparar un menú boníssim i molt complet de les seves especialitats; xampinyons farcits, pasta, amanida, empanades i de segon un filet cada un que estava impressionant. Feia temps que no anàvem a un Italià i ens va al·lucinar per complet.
Van ser uns dies molt intensos a la ciutat, no vam parar de fer coses i de visitar però podem dir que l’activitat estrella va ser un vol amb helicòpter pel cel de Chicago i el llac Michigan amb Chicago Helicopter Experience, tot un espectacle!
Una experiència increïble i que recordarem sempre, el segon cop que pujàvem en un helicòpter després del de Nova York. Aquest cop era tancat, amb portes i van tenir el gran detall de posar-nos al davant mentre una altre parell anava al darrera. Després d’una sessió informativa i de seguretat a les seves oficines vam arrencar un vol d’uns 20 minuts per veure l’skyline de Chicago. Vam passar pels edificis més emblemàtics, vam sobrevolar el llac i vam tenir unes vistes d’ocell d’una de les nostres ciutats preferides dels Estats Units, sens dubte es troba en el top3.
La part gastronòmica a Chicago també mereix una menció especial. Un dels dies vam anar fins a la zona de Fulton Market, a la parada de Morgan on hi ha un ambient de restaurants i bars molt interessant per sortir per la nit. Allà vam provar el The Bandit, un autèntic americà d’aquells amb les cabines amb sofàs, una llum tènue amb leds, música alta i esports en les teles. Un típic dinner americà adaptat al seu estil amb menjar del que ens agrada; amanides, hamburgueses, aletes de pollastre i postres calòrics de xocolata.
Per dinar la majoria de dies picàvem alguna cosa pel carrer entre visita i visita, tots els dies menys un que ens venia molt de gust menjar mexicà. Teníem ganes de provar diferents gastronomies del món i el mexicà és un de les que mai falla. Ben a prop de la Trump Tower teníem el Barrio Chicago, amb un espai molt agradable ens vam cruspir unes fajitas de vedella boníssimes!
L’última nit van venir dues amigues de l’Estel a veure’ns, la Laura i la Maria, que viuen relativament a prop i vam quedar per sopar. Van passar el cap de setmana a Chicago i ens vam posar al dia sopant junts en un restaurant de categoria, el ZED 451, un brasiler que ofereixen carns de tot tipus. En un local molt ben ambientat, modern i minimalista, tenen un menú amb un entrants lliures del bufet i una selecció de carns a la brasa que et porten a la taula amb llargs pinxos. Per nosaltres era el primer cop que anàvem a un d’aquests, ni a Brasil hi vam anar, i ens va encantar. Es pot menjar tanta carn com es vulgui perquè van passant amb les racions de porc, vedella, pollastre, ànec o xai per la taula i t’ho tallen al davant. Un autèntic descobriment on a qualitat de la carn és absolutament increïble.
Vam acabar ben tips després d’una selecció de postres de la casa i dels còctels que ens van dur. Un bon final de setmana després de menjar en un italià, un mexicà, un americà i ara en un brasiler, com sempre la gastronomia és un dels punts forts del viatge.
L’últim dia vam marxar amb un matí ennuvolat, després d’una nit de tempesta, direcció a l’aeroport amb un metro que va directa. Teníem reservat un cotxe durant 10 dies per començar una de les aventures d’Estats Units, la seva mítica Ruta 66 fins a Los Angeles.
