Chiloé és un arxipèlag que consta d’una illa principal, la més gran, Isla Grande de Chiloé i moltes illes i illots petits, algunes poques connectades per ponts però a la majoria només s’hi pot accedir en ferri o barca. La majoria de ciutats estan dins la illa gran però per conèixer l’arxipèlag s’ha de visitar alguna de les illes petites.
Nosaltres vam decidir-nos per Achao, una població petita dins una de les illes més famoses de l’arxipèlag degut a la gran quantitat d’esglésies tradicionals chilotas que hi ha i és que aquí s’hi troba una gran part de la famosa Ruta de las Iglesias. Agafar el cotxe, sense una ruta fixe i fer camí en busca d’aquests petits santuaris de fusta és un dels plans que més ens va agradar. En vam trobar de totes les mides, rehabilitades i algunes pintades amb colors vius.
Vam allotjar-nos a l’Hotel Antukenu, a les afores d’Achao, en un punt elevat que donava a l’hotel unes vistes espectaculars. Un establiment nou, amb moltes possibilitats i en un entorn ideal.
Per accedir-hi des de la illa principal, s’ha d’agafar un ferri a Dalcahue, una ciutat costanera molt famosa per les seves cocinerías, petits locals de menjar tradicional dins un edifici al port. Va ser allà on vam tastar el plat per excel·lència de Chiloé, el Curanto. És un plat que tradicionalment es cuina sota terra envoltat amb una fulla endèmica però que cada vegada més es cuina en una olla. El plat consta de musclos, cloïsses, navalles, pollastre, morcilla, xoriç i carn fumada acompanyat de dues pastes de patates i farina diferents. Una bomba. Els plats, almenys a les cocinerías, són enormes així que us recomanem compartir-lo, ja que és molt més contundent del que sembla.
