Search
, , ,
Christchurch / La Volta al Món / Nova Zelanda / Oceania

CHRISTCHURCH, RENEIXENT DELS ESCOMBRALLS

Christchurch va ser la nostra última parada a Nova Zelanda. Des d’aquí agafaríem el vol que ens portaria a Austràlia i aquí ens acomiadaríem de la nostra companya de ruta, la nostra furgo. Només arribar a la ciutat vam quedar amb Campa South per retornar la furgo. Vam quedar a les afores de la ciutat així que un dels seus treballadors, ens va portar de tornada cap al centre i va aprofitar per fer-nos un recorregut en cotxe i fer-nos així cinc cèntims de la ciutat. Ens va explicat com havia canviat després del terratrèmol del febrer de 2011 que va destruir la ciutat pràcticament al complet.

Avui en dia estan encara reconstruint-la, el que abans era centre històric ara són edificis nous d’oficines. L’església, l’han mantingut tal com el terratrèmol la va deixar, reforçada per que no caigui, és clar, i la veritat és que posa els pels de punta.

Un cop vam deixar la furgo amb la que vam fer un total de 3.630 kilòmetres en tres setmanes voltant per les dues illes, vam tornar a dormir en un hostel, en aquest cas un dels millors als que hem estat fins ara, el All Stars Inn on Bealy, la nostra experiència AQUÍ.

L’efecte del terratrèmol per desgracia es nota molt, i la ciutat segurament a perdut molta part de l’encant que tenia, tampoc ajuda que hi anéssim just per Setmana Santa i estigués pràcticament tot tancat. Així sí, a la plaça central, just davant l’església, hi havia un mercat amb paradetes i food-trucks que ens va animar la tarda.

Al vespre, vam anar a sopar a Bacon Brothers, una hamburgueseria situada dins un food court, una zona tancada amb molts restaurants diferents que comparteixen taules i terrassa. Un cop dins pots escollir el menjar que més t’agradi, hi ha per a tots els gustos, però els dos vam coincidir amb les hamburgueses de Bacon Brothers ja que havíem llegit molt bones crítiques i després de tants dies de cuinar-nos a la furgo ens veia molt de gust una bona burger! No ens vam equivocar!

Al ser festiu, estava a ple i hi havia molt ambient! Ens va fer pena no poder provar les seves patates casolanes (s’havien acabat) i la seva cervesa artesanal ja que ens van demanar el passaport per comprovar que érem majors d’edat i no el teníem al damunt, si nosaltres també ens vam quedar una mica a quadres!

 

Últims viatges