A poc més d’una hora a l’oest de Las Vegas es troba l’entrada del Death Valley National Park, el desert conegut com la Vall de la Mort.
És un parc que va de pas en qualsevol trajecte entre Las Vegas i San Francisco de manera que no s’ha de desviar per visitar aquests paisatges del desert. Nosaltres vam entrar per la Death Valley Junction i vam recórrer tota la carreta CA-190 per sortir per Panamint Springs.
Li vam dedicar menys temps del que ens hagués agradat perquè vam sortir tard de Las Vegas i teníem intenció d’anar a dormir a l’entrada del parc de Yosemite, pel que ens esperava un llarg dia amb moltes milles per endavant.
El Death Valley és un dels parcs més extensos de tot els Estats Units i gairebé tota la seva superfície esta formada per desert. És una zona molt àrida amb la curiositat principal de ser la zona més calorosa de tot el país. Aquí les temperatures a l’estiu poden arribar a superar el 50 graus amb un rècord establert de 57 C fa 107 anys. Com aquesta vall està rodejada d’altes muntanyes, fan que s’escalfin les zones àrides del fons i que no puguin circular les rafegues de vent, augmentant així la temperatura.
A més, una altra de les particularitats és que en el mateix parc trobem el Telescope Peak de 3.360 metres d’alçada i ben a prop està el Badwater Basin de 86 metres per sota el nivell de mar.
A finals del s XIX aquesta vall va ser explotada per empreses mineres per extreure or i plata i van apartar les tribus del natius, els Timbisha Soshonem, de les seves terres. Avui, degut aquestes explotacions, es poden trobar petits assentaments fantasma i mines obertes abandonades.
La primera parada va ser una petita ruta paral·lela a la carretera principal, un camí de sorra que passava entre formacions rocoses i petites muntanyes de roques. Aquí estàvem sols i vam parar per pujar en una d’elles i veure les vistes panoràmiques de tota la Vall de la Mort.
Poc després vam fer una parada obligatòria en el Zabriskie Point a la mateixa carretera principal. És un mirador que es troba a pocs metres del pàrquing amb unes vistes a la vall espectaculars. Aquí es poden veure totes les formacions de les roques com si fossin onades petrificades.
Vam seguir per la mateixa carretera fins arribar en el Visitor Center on ens van explicar alguns dels punts més interesants i on hi ha informació interessant sobre el parc. L’entrada al Death Valley costa el mateix que tots els altres parcs, $35 per vehicle però es pot entrar amb l’Annual Pass. En aquest cas no hi ha taquilles d’entrada sinó unes màquines automàtiques on comprar els passes. No hi ha barreres però és possible que a dins hi hagi rangers que demanin les entrades. A més, en el Furnance Creek hi ha un allotjament per poder passar la nit o inclús acampar.
Com anàvem malament de temps vam seguir la carretera i vam anar parant alguns punts més però sense desviar-nos de la ruta principal. Carreteres llargues i amb desert als 360 graus. Un desert àrid de pedres i roques excepte a la Mesquite Flat Dunes, a la que vam parar per veure les dunes de sorra fina que hi ha al mig de la vall.
Ja de camí a la sortida, vam passar per un port de muntanya amb una certa alçada i amb algun mirador, el Father Crowly, des d’on es veuen les sensacionals vistes de la vall.
És un parc interessant de visitar al que nosaltres li vam dedicar menys temps del que ens hagués agradat. Si que és veritat que, a part dels 3 o 4 punts on anar, està més enfocat a les vistes del propi parc, amb alguns miradors a les formacions rocoses de la vall que no pas a ser un parc on caminar i fer trekkings. N’hi ha alguns però amb les altes temperatures i les condicions desèrtiques no sempre és aconsellable fer-los.
Al fet d’estar al mig del trajecte entre San Francisco i Las Vegas fa que en qualsevol ruta terrestre entre les dos ciutats, se li puguin dedicar unes hores per visitar un dels punts més curiosos i particulars del Estats Units.
