El Golden Circle, o el Cercle Daurat, és un dels destins principals d’Islàndia. Abarca des de la zona de Thingvallir fins a la cascada de Gullfoss i reuneix alguns dels punts principals del país en una distància curta i a prop de Reykjavik. Això fa que sigui una ruta molt transitada ja que és una parada obligatòria per tothom que disposa de pocs dies.
Es la zona que més gent hem trobat, amb diferencia respecte el resta de l’illa. Com sempre, aprofitar que el sol surt abans de les 5 del matí en aquesta època de l’any i llevar-se d’hora fa que no es trobi massificat durant les primeres hores.
Ja el dia abans, quan vam arribar a Thingvallir, ens vam animar a fer un primer passeig per la zona. Plovia, així que no ho vam allargar però vam quedar amb les primeres impressions del que ens esperava.
Vam dormir en el càmping del Parc Nacional de Thingvallir i ja ben d’hora pel matí vam posar rumb a descobrir la història d’Islàndia. Aquest indret és un dels punts on es separen les plaques tectòniques d’Euroàsia i Amèrica del Nord, el mateix que vam veure el dia anterior però molt més exagerat.
A nivell històric, aquí es va fundar, al voltant de l’any 930 dC el primer parlament democràtic del món, Alping. Era el punt de l’assemblea anual entre els representants de famílies assentades a l’illa, un fòrum per debatre i donar veu al poble. En aquest mateix lloc i gairebé 1.000 anys més tard, va néixer la república d’Islàndia declarant-se la independència el 1.944.
A Thingvallir si poden fer varies excursions, visitar algunes cascades com la de Öxaráfoss i Pingvallakirkja, considerada l’església més antiga del país, ara restaurada. Al costat s’hi troba Pingvallabær, una antiga granja que avui en dia és la residencia d’estiu del primer ministre islandès i, el més sorprenent, és que es pot fins i tot bussejar dins la falla de Silfra amb aigua completament transparent procedent del glaciar.
Després de visitar el parc nacional durant el matí vam posar rumb a la part més oest del Golden Cercle i vam parar al Geysir, que com el seu nom indica és un guèiser ubicat en una zona geotermal ben animada. Fumaroles, molta olor a sofre i colors semblants als del dia anterior amb la diferència que cada pocs minuts un explosió d’aigua d’uns 10 metres es disparava d’es d’una de les obertures. Seguint la mateixa carretera vam arribar a la cascada de Gullfoss, segurament la més cabalosa que vam veure al país.
Un petit camí et porta fins les entranyes de la cascada, amb una humitat exagerada, et plantes gairebé a dins. És una cascada molt maca i, es pot inclús veure de forma lateral . Vam tenir sort perquè en aquell moment va sortir el sol i vam començar a pujar les temperatures.
Després d’una parada per veure un grup de cavalls, un dels milers que hi ha constantment a banda i banda de la carretera i, de fer una visita exprés a les cascades de Brúarárfoss, vam anar directes a dinar al Friðheimar, on teníem hora reservada.
Recomanem anar-hi a dinar en qualsevol visita al Golden Circle ja que bé mereix la pena. És un restaurant situat dins d’una granja familiar de tomàquets. Avui en dia un alt percentatge de tomàquets d’Islàndia són seus i a més, han obert un restaurant per degustar un menú fet tot a base de tomàquet. És tota una gran experiència perquè no només el producte és de primera qualitat sinó que les taules i el propi restaurant està ubicat dins l’hivernacle i en mig de les tomaqueres!
Dorothea, una de les filles, ens va explicar com els seus pares van començar a muntar aquest negoci fa gairebé 30 anys i que ha anat creixent fins crear aquesta granja que atrau turistes amb les seves vistes, tenen cavalls i volen crear una petit restaurant de tapes dins del propi recinte.
Ja de camí cap per agafar un altre cop la carretera número 1, que fa la volta sencera a l’illa, vam parar per un parell de llocs interessants. El primer va ser Skalhot, un emplaçament històric del país, amb una catedral catòlica, va ser seu de la primera escola d’Islàndia i centre de cultural i polític. El segon, Urriðafoss, una cascada a peu de carretera a la que s’hi pot arribar fàcilment amb el cotxe. A més a més, ve de pas per començar l’etapa del sud i nosaltres gairebé no hi vam trobar ningú.
No podem negar que va ser un dia llarg, on vam visitar una gran quantitat de punts interessants però el millor encara estava per venir. No teníem clar on dormiríem, de fet, a la zona de Hella vam buscar algun càmping on para però estava tancat al ser fora de temporada així que vam decidir seguir. Els dies eren llargs i no teníem pressa així que vam decidir anar fins a Seljalandsfoss, per nosaltres una de les millors cascades del viatge.
Era tard, i la posta de sol ens queia just al davant, feia un molt bon dia i no estava ple de gent així que els factors es van alinear per poder gaudir-la plenament. Aquesta cascada es pot entrar pel darrera i dona una perspectiva completament diferent que la resta, és una molt bona experiència però atenció perquè al estar gairebé a dins, vam acabar completament xops.
Seguin el camí, a només 5 minuts, es troba una altre cascada, la Gljufrafoss. Aquesta és particular perquè és l’única que es vam trobar que està dins d’una cova. S’accedeix passant pel riuet que forma la mateixa cascada i un cop dins, si ja havíem quedat molls amb la primera, amb aquesta és molt més exagerat.
Segurament en una situació de fred, acabar així de mullats és més complicat. Vam estar de sort perquè feia bon temps però recomanem 100% entrar a totes dues.
Per tancar la jornada vam decidir conduir durant 20 minuts més per anar a dormir en un dels millors emplaçaments de tot el país, a Skógar, una de les cascades més abundants i impressionats d’Islàndia. El propi pàrquing és un càmping, amb banys i dutxes, on s’hi passar la nit just al davant. Nosaltres vam arribar ja de nit però amb moltes ganes de descobrir-ho l’endemà pel matí.
