Aterràvem a Ulaan Bator, procedents de Pequín, amb l’idea de viure el festival més important de l’any a Mongòlia, el Naadam Festival. La cerimònia d’inauguració era just el mateix dia que arribàvem i no hi vam poder anar, encara que tampoc hi havia entrades disponibles ja que l’estadi de la ciutat hi caben pocs milers de persones i les entrades pels turistes les venen 10 vegades el preu original.
La festa del Naadam és esdeveniment anual que té lloc a diferents regions del país però que es concentra el gran festival a la seva capital Ulan Bator a principis de juliol. És un joc enfocat a dones i homes que participen en tres modalitats diferents: tir en arc, carreres de cavalls i lluita mongola. Participants de tot el país arriben a la capital en un ambient festiu per participar en alguna d’aquestes disciplines. Molta gent al carrer amb parades de menjar i espectacles per viure la festa més important de l’any.
El dia següent, després de tramitar el visat per Rússia a l’ambaixada, vam decidir anar pel nostre compte a veure on acaben les carreres de cavall. Es troba a uns 70km de centre de la ciutat i s’hi pot anar amb transport públic. Hi ha moltes agencies que venen tours per turistes però a preus desorbitats. Tenint en compte que veure els arquers és gratuït i anar a veure les carreres de cavalls també, només s’ha de pagar entrada per veure les lluites dins de l’estadi.
Per arribar a la zona dels cavalls ens va costar el que no està escrit. Ningú sabia des d’on sortia el bus, ho vam preguntar a molta gent i tothom ens deia una cosa diferent. Al final, una dona que també hi anava ens va ajudar a trobar el bus fins allà. Dues hores de trajecte, amb un bus a rebentar de gent, sense aire condicionat i amb el sol travessant la finestra i calentant l’inerior com si fos l’infern. La veritat és que va ser dur, la caravana de cotxes per arribar va fer que tardéssim més del compte.
Un cop allà ja no quedava rastre de la carrera de cavalls però vam poder fer una volta i veure tot l’ambient que tenien muntat amb un munt de carpes amb parades on els locals anaven a passar el dia. Vam dinar en un dels yurts locals el típic menjar que tothom feia, una especia d’empanada de carn fregida, realment molt bona.
Un cop a la ciutat vam anar als voltants de l’estadi on hi havia molt ambient veien per pantalles les finals de combats de lluita. Al costat mateix s’havia acabat la competició de tir en arc i estaven celebrant els guanyadors amb la resta de participant cantant cançons tradicionals i bevent l’arak, llet de cavall fermentada i amb alcohol. Tot un espectacle i una bona experiència per viure a Mongòlia!
