Durant els últims dies del nostre viatge per Gàmbia, vam voler regalar-nos una mica de descans després de les intenses jornades a l’interior del país i Senegal. Ens vam allotjar al Kombo Beach Resort, un hotel de platja amb tot inclòs, un petit oasi de confort amb vistes espectaculars al mar i un ambient relaxat, que ens va permetre recuperar forces i acabar els últims dies de les nostres vacances.
L’hotel ofereix un servei de menjar tant en format bufet com a la carta, amb opcions que combinen plats internacionals i sabors locals, ideals per tastar el que el país té per oferir sense haver de moure’ns gaire. Unes habitacions confortables i una gran piscina on vam aprofitar per fer una pausa i per reflexionar sobre el que havíem vist i també una mica de temps per processar totes les experiències que havíem viscut
La primera de les nostres sortides a la costa va ser al projecte Fandema, una iniciativa social, de la mà del Malang, que ens va deixar molt impressionats. Fandema és molt més que un centre de formació: és un espai on les dones de Gàmbia poden aprendre oficis que els permeten tenir ingressos propis i desenvolupar-se professionalment en un país on les oportunitats per a elles són escasses.
Aquí, moltes d’aquestes dones aprenen no només habilitats d’artesania o tècniques agrícoles sostenibles, sinó també conceptes d’emprenedoria i gestió, que les ajuden a ser més independents i a tenir un paper actiu dins la seva comunitat. És un espai que fomenta la seva autonomia i dignitat, i que té un impacte real en les seves vides i les de les seves famílies. Ens va impressionar veure com aquest projecte dona esperança i ajuda a trencar els cicles de pobresa que sovint defineixen la vida de les dones en contextos com aquest. Sovint, moltes d’aquestes dones quan acaben, tornen a les seves poblacions de l’interior per dur a terme els seus propis projectes; la creació d’un pou amb bombeig elèctric, la instal·lació de plaques solars i electricitat per tota la vil·la, la construcció d’escoles o qualsevol altre necessitat.
Després d’aquesta experiència tan enriquidora, vam decidir explorar Tanji, un poble de pescadors que ens va recordar Mbour, al Senegal. A Tanji, cada tarda és un espectacle de vida i activitat, amb les barques de colors arribant carregades de peix fresc, i la gent treballant intensament per distribuir el peix pels mercats de tot el país. Les olors, el soroll de les converses i les gavines sobrevolant, els nens corrent amunt i avall, tot forma part d’una escena vibrant que mostra com la vida a Gàmbia es connecta íntimament amb el mar. Aquí vam poder veure com la pesca representa molt més que una activitat econòmica, és una manera de viure, una tradició que es transmet de generació en generació i una part essencial de la cultura gambiana.
La part més emotiva del viatge va arribar quan ens vam retrobar amb el Kalifa, el guia que ens havia acompanyat els dies anteriors per l’interior de Gàmbia.
Ens havia colpit molt la seva història i vam decidir ajudar-lo. Primer acompanyant-lo fins a l’ambaixada, on encara no hi havia pogut entrar mai, per intentar que algú escoltés la seva història. Vam parlar amb l’ambaixadora i ens va explicar la situació i que ens ajudaria en tot el que ella pogués.
Ens va impactar profundament veure com una persona amb lligams tan profunds a Catalunya, i que ha crescut amb els nostres valors i llengua, viu atrapada en un país que encara li resulta estrany.
Vam tenir l’oportunitat de conèixer la seva realitat de prop. Ens va convidar a casa seva, on viu en unes condicions molt precàries. Sense llit, dormint al terra, s’encarrega de cuidar el seu germà, que té problemes de salut mental, i també de la seva mare, que ja és gran. Sense gaire feina per la manca de turisme, en Kalifa sobreviu com pot, guiant alguns turistes com nosaltres i buscant altres maneres de generar ingressos. És una situació difícil per a algú amb el seu bagatge, algú que va haver de deixar l’escola de sobte per adaptar-se a una vida en un país que no coneixia. És la història d’un jove amb ànima catalana que es troba en una realitat molt dura, on cada dia és un repte per subsistir.
Ara, li hem trobat feina a Catalunya i ens trobem amb els tràmits burocràtics de legalitzat el seus papers i que pugui tornar de forma definitiva.
Marxem de Gàmbia amb una sensació agredolça, de contrastos. Entre tanta duresa, vam veure també alguns rajos d’esperança que ens fan creure que un futur millor és possible. Vam conèixer el projecte de Kalilu Jammeh, una iniciativa que dona suport a infants orfes i a joves per tal que puguin tenir accés a estudis i opcions de treball dins del país. És un esforç per evitar que hagin de marxar a la recerca de millors oportunitats i per donar-los una base sobre la qual construir les seves vides.
També ens queda a la memòria el record de Fandema i la gran feina que fa el Malang per a les dones. Iniciatives com aquesta són llum enmig de la foscor i demostren que, encara que queda molt per fer, hi ha projectes que estan aconseguint canvis reals. Aquestes persones i projectes representen una esperança per a Gàmbia, petits passos que, tot i que lents, estan millorant les condicions de vida de moltes famílies.
