Search
, , , , ,
Estats Units / Grand Canyon / La Volta al Món / Nord Amèrica / Road Trip / West Coast

WEST COAST 6: GRAND CANYON

A mitja tarda, després de passar el dia a la zona de Monument Valley, vam posar direcció a la zona sud del Grand Canyon per una carretera enfocada a l’oest que ens va oferir uns paisatges ataronjats amb una posta de sol de pel·lícula pel darrera del desert.

Vam arribar tard, quan ja era tot fosc, a poques milles de l’entrada per passar la nit en un zona en mig del bosc habilitada per les campervans. A els Estats Units, les restriccions per aparcar i passar la nit amb una furgoneta o amb una autocaravana no són tant fortes com a Nova Zelanda. No fa falta tenir cap bany en el vehicle i es pot passar la nit gratuïtament en les àrees dels supermercats, els restaurants 24h o a les zones habilitades en mig del bosc o del camp, que són a les que procuràvem anar. Són zones permeses per passar la nit, algunes amb banys públics i gairebé totes preparades per fer una petita foguera particular.

L’endemà al matí, després d’un esmorzar amb els rajos de sol que passaven a través de les branques dels arbres, vam anar a visitar una de les perles dels parcs nacionals de tot el país, segurament el més visitat amb excursions des de Las Vegas o des de la costa californiana, i el que més cops hem vist sense haver-hi estat mai abans, el Grand Canyon.

El Grand Canyon, per on hi passa el riu Colorado, és una de les formacions més grans i espectaculars de tot el planeta. És un mapa històric del temps on es pot veure cada una de les èpoques representades amb línies naturals de roques de diferents colors en les parets del canyó, arribant a tenir més de 1.700 milions d’anys les més profundes. Es calcula que el canyó es va començar a formar fa 65 milions d’anys, al final de l’era dels dinosaures, a través de rius de magma, inundacions del mar i moviments de la terra.

Si parlem de magnituds, aquest canyó fa 450 km de llarg entre el Llac Powel, a Page i el Llac Meed i arriba a tenir una profunditat màxima de 2 km. Desenes de mamífers com el puma, el linx i el coiot o centenars d’aus viuen en aquesta zona del canyó tot i que és difícil veure’ls.

Tot això i més està explicat en un petit museu amb alguns vídeos que hi ha en el Visitor Center de South Rim. Aquí va ser on vam anar primer, després d’entrar amb l’Annual Pass, perquè ens expliquessin les diferents opcions que teníem per visitar tot el parc sencer, on veure les millors postes de sol i la sortida el dia següent.

Mapa Oficial

Tota l’àrea del parc està dividida en tres zones ben clares:

La primera és tot el que envolta el Visitor Center i la Village. Hi ha diferents aparcaments on deixar el vehicle i seguir tot el camí d’un punt a l’altre caminant pel South Rim Trail. És la ruta més impressionant de totes perquè va seguint tota la paret del canyó amb unes vistes brutals des de qualsevol dels punts. És un camí asfaltat i fàcil, on de tant en tant es van trobant explicacions del canyó que encara ho fa més interessant.

En aquesta zona hi ha una línia interna de bus per moure’s més ràpid entre els diferents punts ja que hi ha restaurants, hotels, el Market Plaza i zones per acampar.

Nosaltres li vam dedicar unes quantes hores a fer tot el camí de punta a punta, on anàvem parant per fer fotos i descobrir punts del Grand Canyon espectaculars. Ens vam preparar un parell de tuppers i vam dinar pel camí durant la ruta.  

Un cop vam recorre tot el South Rim Trail, des del Mother Point fins al Bright Angel Trailhead, vam anar a visitar a la segona zona, que només es pot fer a través d’un servei de busos del propi parc. No es pot accedir amb vehicle privat i s’ha d’anar fins a la parada de Village Route Transfer per agafar la línia vermella que arriba fins a Hermits Rest. Entre mig hi ha moltes parades a les que vam anar baixant i pujant per veure les diferents vistes al Grand Canyon i, en el Hoppi Point vam parar a veure la posta de sol.

Com estan orientades cap a l’oest, la majoria de les parades són bones per parar i veure com es posa el sol transformant el canyó amb colors taronges increïbles. Acostuma a haver-hi força gent, així que el millor és trobar un lloc tranquil on poder gaudir de l’espectacle natural.

Un cop es va fer fosc, vam agafar la Travellers Autobarn per anar a buscar un lloc on dormir dins del parc. Hi ha diferents camp sites on aparcar i domir en mig de bosc. Nosaltres vam trobar un spot on estàvem sols a dins de la tercera zona que ens quedava per visitar. Aquesta zona s’ha de fer amb el vehicle propi ja que no hi ha busos que parin a la majoria dels punts i nosaltres, l’endemà al matí, vam aprofitar per visitar-la.

Teníem la intenció de llevar-nos per veure la sortida del sol però feia tant fred a fora que vam decidir esperar a que es calentés l’ambient per anar fins al Desert View.

Allà hi ha una torre transformada amb un petit museu i botiga on, des de dalt, es tenen unes vistes panoràmiques fantàstiques en les dues direccions del Grand Canyon. A primera hora gairebé no hi havia gent així que vam estar tranquils.

Les temperatures aquí són força extremes. A l’Octubre durant el dia s’estava molt bé, amb màniga curta i prop dels 25 graus. Però a la nit canvia radicalment i el termòmetre baixava rosant el zero graus. Per dormir teníem sacs i la majoria de dies no vam passar fred. Com ens cuinàvem a dins, també ens servia per escalfar la camper durant la nit però el problema venia a primera hora, després de les glaçades matineres.

S’ha de tenir en compte l’època per visitar tots aquests parcs ja que a l’hivern, alguns d’ells estan tancats a causa dels temporals i les temperatures poden ser massa baixes per visitar-ho amb campervan.

Últims viatges