El dècim dia de viatge ens despertàvem al càmping de Akureyri, la segons ciutat més gran després de la capital, Reykjavík. No teníem gaires expectatives a la ciutat però vam decidir dedicar al matí a fer una volta, visitar la seva església, el seu jardí botànic i comprar quatre coses que necessitàvem en el centre comercial.
En una ruta amb els dies justos, ni haguéssim parat però com podíem i no teníem pressa, vam fer temps fins a l’hora de dinar per anar al Strikid Restaurant, situat davant del port. Havíem llegit grans comentaris sobre aquest restaurant que ofereix menjar típic islandès i ens venia de gust passar un matí tranquil a la ciutat i anar a dinar en un bon restaurant.
Vam optar per escollir diferents plats en forma de tapes per tenir més varietat. Des d’uns entrants de sashimi de tonyina amb pa de gamba, sushi roll, un bao de xoriç amb gambes que era estrany però bo, i bacallà confitat a baixa temperatura. No ens vam perdre les especialitats dels postres, un canaló de xocolata i praliné i un mousse de llimona amb gelat de gerds.
Després d’aquest gran àpat vam seguir la ruta per arribar a la zona més a l’oest possible. Vam fer força quilòmetres, i a mesura que anàvem descendint de la zona alta de l’illa, augmentava la temperatura.
De camí vam decidir fer una parada al Glaumbær Farm & Museum, una típica i antiga granja islandesa on hi havia viscut una família tradicional i que ara servia com a museu per explicar les condicions i la forma de viure sengles enrere. Ens va semblar molt interessant, per entendre i conèixer de primera mà com era la vida aquí.
Ben a prop, es troben un parell de cascades, Fosslaug i Reykjafoss que personalment no valen gaire la pena. Les vam visitar perquè ens trobàvem a prop però, la gran quantitat de cascades que havíem vist fins el moment, aquestes en van resultar bastant indiferents.
Sense desviar-nos gaires quilòmetres vam anar a visitar Víðimýrarkirkja, una de les esglésies negres i amb gespa a la teulada que hi ha a l’illa però malauradament la vam trobar tancada. Es d’origen viking i força petita. Nosaltres la visitar només per fora.
Ja mitja tarda, vam començar a tantejar quines opcions teníem per passar la nit. Molts dels càmpings, com ja ens havia passat anteriorment, es trobaven tancats i vam anar a provar sort a Hvammstangi. Aquest és un petit poble coster, desviat al nord de la ruta 1 i que sovint acostuma a tenir visitants marítims, les colònies de foques que habiten aquest fiord.
Efectivament quan vam arribar al càmping estava tancat però per sort tenia les instal·lacions obertes i permetia passar-hi la nit. Estàvem sols fins que el destí va fer que ens creuéssim amb la Mireia i el Gerard , una parella de catalans de Premià, el poble del costat al nostre. També viatjàvem amb camper i van decidir passar la nit al càmping com nosaltres. Així que aprofitant la cuina ens vam preparar un sopar i vam reviure les anècdotes que havíem viscut, de moment, de ruta per Islàndia.
