El dotzè dia estava planificat per dedicar-lo íntegrament a la península de Snaefellsnes. Teníem bastant punts marcats en el mapa que volíem conèixer així que després d’un cafè calent de bon matí ens vam posar en marxa.
Seguint la carretera que dona la volta a la península, el següent punt a parar va ser Svortuloft. Son uns penya-segats de roca negre amb unes vistes al mar que donen vertigen. Aquí hi ha un far de color taronja molt característic i és un bon lloc per poder albirar diferents tipus d’aus. Nosaltres quan hi vam arribar feia molt de vent, i no era massa còmode donar una volta per la zona. En el camí per arribar al far es passa per una petita platja on els més valents poden provar les gèlides aigües islandeses.
A pocs quilòmetres es troba el cràter de Sohóll. Un volcà al que es pot pujar fàcilment fins dalt gràcies a unes escales que recorren la pendent. Des de dalt es tenen unes magnífiques vistes al mar, i al parc nacional amb el glaciar Snæfellsjökull a l’horitzó. Sota el gel del glaciar s’amaga el volcà que va inspirar a Julio Verne per crear el Viatge al Centre de la Terra.
Un dels millors llocs que tota la península és sens dubte el Djúpalónssandur. Una espectacular platja de sorra negre amb unes formacions rocoses que la fan realment úniques. Ens feia un dia assolellat amb una temperatura agradable i el vam aprofitar per caminar per la platja. Des d’allà vam poder veure un grup de foques a pocs mestres de la costa que es banyaven tranquil·lament . Avui en dia, a la sorra, encara es troben algunes de les restes oxidades de l’Elpine, una embarcació anglesa que va embarrancar el 1948.
Tota aquesta costa del l’extrem sud-oest de la península és extremadament bonica. Seguint la carretera es poden trobar diferents punts on parar per veure els penya-segats i la fauna de la zona. Vam decidir anar a dinar a Arnastapi, un dels pobles més conegut per albergar diferents punts d’interès. A part dels viewpoints es troba el far, el Stone Bridge i petites caminades a les platges o roques del poble per contemplar les precioses vistes.
Vam parar menjar i cuinar-nos el que seria l’últim dinar a la nostra camper, ja que a partir d’aquí, posàvem direcció Reykiavik i aniríem a provar diferents restaurants de la ciutat. Abans d’arribar a la capital, ens esperava l’última (o penúltima) experiència en una de les millors aigües termals d’Islàndia, el Krauma.
Abans d’abandonar la península de Snaefellsnes vam parar a tres punts interessants que ens venien de camí. El primer, el Rauðfeldsgjá Gorge, recomanadíssim ja que ens va agradar molt. Es una gruta en mig de les muntanyes a la que s’hi pots accedir caminant per sobre les roques del caudal del riu. Només vam fer un petit tram inicial i les vistes son espectaculars amb l’alçada de les roques que la formen.
A poc quilòmetres a l’est es troba Búðakirkja, una de les esglésies negres que queden a Islàndia. Es troba als peus dels penya-segats i té un petit cementiri a la seva part posterior. Semblant a les que havíem vist durant la ruta i a més, envoltat d’un entorn preciós. Finalment, abans d’acomiadar-nos de la Mireia i el Gerard, vam parar a Ytri Tunga, una platja de pedres i roques que hi resideixen foques de forma permanent. Ens les vam trobar justament a la costa banyant-se i jugant entre elles, un luxe que no es veu cada dia.
Ara si, després d’un trajecte d’hora i mitja vam arribar al Krauma. Uns banys naturals situats en els hot springs amb més potencia d’Europa amb una temperatura de fins a 100ºC. Amb un total de 6 piscines diferents i en un entorn privilegiat en mig de la natura és un autèntic oasis que teníem reservat per començar a preparar la prèvia de l’aniversari de l’Estel.
Després de gairebé dues hores en remull, amb una copa de vi a la mà i provant les diferents piscines amb temperatures variables i les modernes instal·lacions del Krauma, ens esperava un sopar en el restaurant que tenen allà mateix amb plats típics islandesos com el xai a baixa temperatura.
Una gran vigília d’aniversari i un preludi del que ens esperava el dia següent, el dia del 35é aniversari de l’Estel.
