El tercer dia de la nostra ruta per Islàndia ens vam despertar en un dels millors llocs de tot el viatge, no tant pel càmping, sinó per les súper vistes que teníem al davant: la gran cascada de Skógar. Ben d’hora pel matí, abans que comencessin a venir els turistes, ens vam preparar un bon esmorzar davant la cascada, al costat de la campervan Vito de Nordic Car Rental.

Li vam dedicar un parell d’hores. Primer a veure-la des de baix, que impressiona encara més i després vam pujar la llarga escalinata per arribar al mirador que hi ha just a sobre. Des d’allà s’inicien varis trekkings que segueixen riu amunt.

La següent parada va ser el mirador de Dyrhólaey, per veure un dels penya-segats més impressionants de la costa sud. Es poden fer petites passejades i arribar a la zona de Reynisfjara amb vistes a la platja de sorra negra que té el mateix nom.

Com teníem una reserva al migdia que vam fer a través de Holiday Tours, vam anar tirant cap a Vik, on ens esperava una ruta amb els típics cavalls islandesos per la Black Sand Beach Vik. Érem un petit grup de 6 persones, que juntament amb les instructores ens vam portar durant una hora a fer una petita ruta per la platja. Sincerament, la nostra experiència va ser un pel descafeïnada ja que teníem poca llibertat i ens vam trobar tot massa controlat i pautat. Tota l’estona en fila índia, gairebé sempre a pas i sense poder ni galopar ni muntar més o menys al nostre ritme. Ja tenint una certa experiència ens va saber a poc.

Després de dinar vam anar a visitar segurament el punt més turístic de la zona, la platja Reynisdrangar. El ràpid refredament del magma volcànic amb l’aigua i les fredes temperatures que hi ha a l’hivern van originar en el seu moment, unes columnes naturals hexagonals molt característiques.

Aquest és un lloc força freqüentat però la majora de gent es queda les columnes de l’inici. Caminant platja endins apareix la gran cova de Hálsanefshellir que és impressionant i aprofitant que feia molt bon dia, vam parar a descansar a la sorra negra de la platja, des d’on vam veure una balena a poca metres de la costa!
Ja al vespre i, aprofitant que ens quedàvem al càmping de Vik, oficialment tancat però amb les instal·lacions obertes, vam anar a sopar a la Black Crust Pizzeria, un lloc molt recomanable. Vik és un poble petit però dels més important de la zona sud. No hi ha massa oferta però sens dubte que aquestes pizzes són de les millors que ens vam menjar en molt de temps. A més, tenen 3 tipus de macarons diferents inspirats en Islàndia que fan ells mateixos!

Més enllà de la peculiaritat que fan les pizzes amb una massa negra, vam provar les dues especialitats de la casa i estaven espectaculars: una d’ànec marinat i l’altre d’escamarlans islandesos!