Després d’una nit de pluja, el despertador ens sonava ben d’hora per aprofitar els primers rajos de sol. Ens vam dirigir amb la camper en un dels punts més coneguts de la zona, el Solheimasandur Plane Wreck, i com teníem ganes d’estar-hi sols i poder fer fotos sense gent vam decidir anar a primera hora del matí.
Aquestes són les restes d’un avió que en el 1973 va fer un aterratge d’emergència a la negra platja de Solheimasandur, afortunadament sense víctimes i, s’ha mantingut intacte fent d’aquestes una atracció per tothom qui visita la zona.
Per visitar el fuselatge s’ha de deixar el cotxe al costat de la carretera principal i caminar gairebé 4km (més de mitja hora) per una camí ben marcat fins arribar a l’avió. S’ha de tenir en compte el temps, sobretot en temporada d’hivern i el fort vent que hi ha en aquesta zona.
A partir de les 10h, hi ha un servei d’autobús per estalviar-se la caminada d’anada i tornada força car.
Després un parell d’hores llargues i unes quantes fotos pel record, vam arribar a la camper per esmorzar i escalfar-nos ja que fred vent ens havia calat dins del cos. A les 12h teníem reservada a través de HOLIDAY TOURS un trekking per un dels llocs més espectaculars del país, el glaciar Sólheimajökull. A pocs minuts de l’avió es troba una de les llengües del glaciar més accessibles que amb una excursió organitzada vam poder visitar.
Ens vam vestir amb l’equipament necessari: grampons, casc i una pica i, durant més d’una hora vam recórrer alguns dels punts més interessants. Malauradament a conseqüència de l’escalfament global la mida d’aquest glaciar ha anat reduint-se any rere any i, es preveu que amb poques dècades si la situació no canvia, acabi per desfer-se definitivament.
Com el dia anterior ens havíem saltat una cascada, vam dedicar-li uns minuts a Kvernufoss, situada al costat de Skógafoss, és una bonica caiguda d’aigua al final d’un gorg amb forma de cova envoltada d’un paisatge de pel·lícula, com en tota l’illa. També es pot entrar a la cova que hi ha al darrera la cascada.
A mitja tarda vam començar la ruta cap a l’est amb la intenció de passar la nit al càmping de Skaftafell per l’endemà al matí fer algunes de les rutes de la zona. Abans, vam parar de camí a un parell de punts interessants: el primer van ser les impressionants Mossy Lava Fields, uns camps de lava solidificats on ha crescut molsa i vegetació al damunt creant un mar de color verd. Personalment ens van agradar molt ja que eren paisatges completament diferents en mig de la natura.
Pocs minuts després vam parar a Fjaðrárgljúfur, un canyó de 2 milions d’anys amb un riu i unes vistes panoràmiques d’allò més increïbles. Hi ha un petit camí per sobre del penya-segat que no vam poder recórrer massa estona perquè la llum del dia cada cop era més limitada. Era tard i es feia fosc així que vam marxar cap a Skaftafell. De camí, vam passar de llarg per Foss á Síðu, una cascada de 30m davant d’una típica granja islandesa.
