El sisè dia ens vam llevar molt emocionats, portàvem molts anys amb ganes de veure aurores boreals i, tot i que no va ser en una gran esplendor, van estar ballant sobre nostre durant una bona estona. Era una intensitat més aviat baixa, i malauradament les faroles estaven obertes i disminuïa l’impacte però tot i això, ens va alegrar tot el viatge perquè teníem cero expectatives de veure-les durant aquesta època de l’any.

Després d’esmorzar i comprar quatre coses al supermercat, ens vam dirigir a la primera parada del dia, Stokness. A poc quilòmetres al nord, hi ha una desviació que porta a la Viking Village, un decorat de pel·lícula que s’ha quedat de forma permanent i que recrea un antic poblat viking. Sincerament no val massa la pena però com s’ha de pagar entrada per accedir a la zona, se li pot fer una visita. Ja dins del recinte i direcció a la costa es pot aparcar el vehicle i fer una petita caminada per Stokness, una platja de sorra negre envoltada d’un paisatge al·lucinant amb les grans muntanyes de fons.
Teníem intenció d’arribar fins als fiords de l’est i per això calia fer tot el dia de ruta a través de la carretera 1. Un dels llocs que vam parar va ser al Hvalnes Lighthouse, un far taronja situat just a la costa escarpada on vam aprofitar per dinar amb unes vistes precioses a les platges volcàniques del sud-est.

Era un dia de fer força quilòmetres amb la nostra camper de Nordic Car Rentals, i de tant en tant, ens paràvem a diferents racons o poblets que trobàvem pel camí, sobretot per observar durant una estona les vistes als fiords. Havíem entrat als fiords de l’est i abandonàvem el sud, una de les millors etapes de tota la ruta!
Stodvarfjordur, Faskrudsfjordur i Redarfjordur van ser alguns dels pobles que vam parar. Inicialment havíem previst arribar fins a Mjoifjordur i de pas visitar la cascada de Klifbrekku però les condicions meteorològiques, tot bloquejat per la neu, ens van fer tirar endarrere. Només passar el llarg túnel que separa els fiords de la costa est amb la ciutat principal de Eglisstadir vam veure com els graus del termòmetre baixaven en picat, la neu queia des d’un cel emblanquinat i es notava en el paisatge com ja portava dies amb les mateixes condicions.

Ens vam enfilar per una carretera secundaria però a pocs quilometres ja ens van avisar que era impossible passar i que estava tallada per culpa de la neu. Així doncs vam canviar els plans per anar a dormir a la petita localitat de Seyðisfjörður, en el següent fiord i, del que també teníem ganes de conèixer.
Entre les muntanyes i a peus d’uns dels fiords més bonics de la costa est es troba aquest poble típic islandès que bé mereix una visita. Just abans d’arribar, baixant per una carretera de corbes, apareix la gran cascada de Gufu. És gran i imponent, a nosaltres ens va agradar perquè la vam veure completament blanca, un paisatge inèdit fins els moments a Islàndia.

Molts del viatgers que tenen els dies comptats per visitar el país, decideixen recórrer amb vehicle només la ruta sud des de la capital i aprofiten el ferri que surt des d’aquest port per tornar a Reykjavík per mar. És una molt bona opció per gaudir de la màgia de fer ruta per Islàndia i visitar la meitat de l’illa.