Després d’una setmana de viatge, ens trobàvem just a l’equador de la ruta circular per Islàndia, en temps i també en recorregut ja que des d’avui es començava el camí de tornada pel nord de l’illa.
Ens vam llevar amb un paisatge blanc, inclús més que el dia anterior i és que durant la nit no va afluixar la nevada. Estàvem en el cèntric càmping de Seyðisfjörður i vam dedicar els primers minuts del dia a visitar aquest petit poble, on el més destacat és la seva església blava. És tot un símbol de la localitat i se li suma el camí pintat amb els colors de l’arc de Sant Martí com a senyal de respecte i tolerància a la comunitat LGTBIQ+.
Ben d’hora pel matí, inclús abans que obrissin, teníem reservada l’entrada en els banys termals de Vok Bath, a les afores de Egilsstadir. Van tenir el gran detall de deixar-nos passar perquè poguéssim gaudir del lloc abans que s’omplís de gent i poder crear cert contingut sense molestar.
És probablement un dels millors banys de tot el país. Està ubicat a dins d’un llac natural que aprofita l’aigua calenta que aquest genera en el seu interior per tenir aquestes infinity pools, cada una a una temperatura diferent. Les instal·lacions son noves i modernes i a més, a dins hi ha un restaurant on menjar.
Feia molt fred i un vent que accentuava la sensació tèrmica. Per sort, després d’un parell d’hores en remull vam sortir com nous i preparats per un dia intens de cascades i canyons.
La següent parada van ser les cascades de Litlanesfoss i la increïble Hengifoss. Aquestes estan a la zona sud del llac Lagarfljot. Per visitar-les cal fer un petit trekking de 2km sense massa dificultat on van apareixen una darrera l’altre. A final està Hengifoss, una de les cascades més característiques d’Islàndia pels colors vermells de les seves parets i la gran caiguda d’aigua que en temporada de desgel anava plena. És una recorregut maco que es pot fer de forma circular pujant per una banda i baixant per l’altre.
El millor d’anar a fora de temporada és la poca afluència de gent que es trobàvem a cada un dels punts més coneguts d’Islàndia, cosa que ens permetia gaudir-ho molt més. A mitja tarda, i seguint la ruta cap al nord, vam anar fins a un dels llocs que més ens cridava l’atenció de conèixer, el canyó de Studlagil.
És una parada indispensable per la Ring Road i, tot i que s’ha de desviar uns 20 minuts de la carretera principal per un camí de grava, el final val molt pena. Quan vam arribar estàvem sols, era tard però com els dies eren llargs no ens suposava un problema.
Recomanem arribar al Parking 2 i fer els 30 minuts a peu que separen fins el canyó ja que es possible baixar fins a baix i veure’l des de baix. L’altre opció és conduir per la cara oest fins el Parking 3 on hi ha un mirador.
Les impressionants columnes de basalt són un bon motiu per visitar-lo. Un canyó amb aquestes formacions rocoses tan característiques a Islàndia formades pel refredament del magma.
Quan ja només quedàvem els últims rajos de claror vam enfilar la ruta 1 sense saber ben bé on dormiríem. Buscàvem algun càmping de camí però els que ens sortien estaven tancats. Al cap d’uns quants quilòmetres vam arribar a Fjallakaffi, a mig camí entre Egilsstadir i Myvatn. Era fosc, no teníem clar a on estàvem i, un cop allà, vam veure que el càmping que anàvem buscant estava tancat. Vam aparcar al davant i vam passar la nit, a la espera de que sortís el sol per veure on havíem arribat.
