El vuitè dia ens vam despertar a Fjallakaffi, una granja tradicional situada al mig del no res.
Vam arribar-hi perquè buscant un càmping on passar la nit vam veure que n’hi havia un poder passar la nit, però un cop més, al arribar-hi vam veure que estava tancat, igual que varis anteriors durant la ruta. Aquesta és una de les pegues de viatjar fora de temporada, algunes de les instal·lacions estan tancades. De totes maneres vam passar la nit al davant ja que era tard i estàvem cansats.
Fjallakaffi és la granja a més altitud d’Islàndia, és més semblant a un poble, ja que té una església, algunes cases on hi viuen residents habituals i fins hi tot algunes habitacions on passar la nit a més a més del càmping.
Després d’una petita volta per la granja, ens vam dirigir a la següent parada, la cascada de Dettifoss. A mesura que ens anàvem acostant, agafàvem alçada i la temperatura disminuïa, fins al punt d’arribar als peus de la cascada amb un paisatge completament blanc. Només s’hi podia accedir pel costat oest del riu i després d’una petita ruta vam arribar al mirador principal. La vista és increïble i no ens estranya que, amb el seu volum i la gran caiguda d’aigua, Dettiffos sigui una de les cascades més famoses del país.
Seguint el canyó pel nord, a pocs minuts caminant, es pot veure Selfoss, una de les cascades que hi ha a la mateixa ubicació que la pròpia Dettifoss.
A mig matí, després de passar pel cràter de Krafla, vam arribar a l’àrea geotermal de Hverir, un dels punts més turístics de la zona de Myvatn. Unes grans fumaroles i un olor intens a sofre, donen la benvinguda a aquesta àrea volcànica. S’hi pot fer una volta i observar els intensos colors grocs i ataronjats entre les riades de gent que desfilen pels principals camins de la zona. A nosaltres no ens va fer massa el pes, primer perquè estava ple i després perquè ja ho havíem vist el primer dia a la Krysuvik.
Vam aprofitar per dinar a al Myvatn Nuture Bath just abans de passar un parell d’hores en les tres piscines d’aigües termals que tenen. De tots els que vam anar és segurament el més econòmic però també el que té unes instal·lacions més antigues. Es nota que és aigua que prové de la zona geotermal, igual que la Blue Lagoon, per la forta olor a sofre i el color turquesa derivat dels minerals.
Ja per la tarda, i després d’un bon bany, ens vam dirigir al sud de llac Myvatn, a la zona de Skútustadagigar. És un conjunt de petits cràters damunt del llac on s’hi pot fer una volta i contemplar el bonic paisatge des del mirador principal.
Per acabar la jornada ens esperava una de les experiències més interesants que vam viure a la zona nord d’Islàndia. Per primer cop durant tota la ruta, aparcàvem la camper per una nit i ens allotjàvem al Vogafjós Farm Resort, una granja moderna, molt ben decorada i amb unes cabanyes on vam passar còmodament la nit.
A l’hora de sopar, tenen un molt bon restaurant que serveixen un menú de menjar tradicional d’Islàndia que elaboren amb els seus productes locals o amb el de les granges del voltant. A més, amb els seus grans finestrals del menjador es té la sensació d’estar en el mig del camp amb vistes al llac i en el mateix temps dins de la pròpia granja, ja que en un dels costat el finestral comunica amb l’interior de la granja on reposa el bestiar.
No ens vam poder estar de tastar els entrants típics peix i xai fumat, la seva cuixa de cabrit al forn acompanyada d’un parell de còctels. La millor manera d’acabar el dia mentre veiem com es posava el sol pel darrera del llac en una estampa memorable.
