Ara sí, després de passar un parell de dies a San Diego començàvem oficialment la ruta pels parcs nacionals de la costa oest dels Estats Units.
Abans de marxar vam passar per un Wallmart, els grans supermercats del país, per omplir bé de menjar pels pròxims dies. Vam equipar bé la nostra Kuga Camper de Travellers Autobarn ja que aquesta vegada teníem nevera, microones i una cuina a dins on fins i tot ens podíem posar de peu.
Res a veure tenia aquesta camper amb la primera ruta que vam fer a Nova Zelanda, on només hi podíem dormir i cuinar des del maleter. Aquest cop teníem una taula on poder menjar, el llit a la part superior i la cuina equipada amb dos fogons i una pica amb aigua on rentar els plats a dins. Un autèntic apartament rodant que ens servia per fer milles i milles per aquesta zona dels parcs naturals. Teníem per endavant 15 dies més per fer una bona ruta i aprofitar al màxim el temps abans d’arribar a San Francisco.
El primer destí va ser el Joshua Tree National Park, encara dins de l’estat de Califòrnia i està a gairabé mig camí abans d’arribar a la cituat de Las Vegas. Teníem dues opcions per anar-hi: tornar fins a Los Angeles i agafar l’autopista cap a l’est o conduir paral·lel a la frontera amb Mèxic i pujar per carreteres secundaries travessant el Salton Sea. Vam escollir aquesta segona opció que, tot i ser més llarga, passàvem per zones més autèntiques, pobles i en mig del desert on vam parar a comprar alvocats que uns mexicans venien a peu de carretera.
Al cap d’unes 4 hores de sortir de San Diego vam arribar a l’entrada sud del Joshua Tree, al costat de la zona de Coachella. Com ja era tard i estava a punt de fer-se fosc vam decidir parar just al costat de l’entrada del parc, on hi havia una zona de càmping gratuïta i que vam descobrir gràcies a l’app WikiCampsUSA que ens servia per localitzar les zones on passar la nit.
En aquest descampat habilitat per campers vam estar molt bé, gairebé sols, amb vistes a les muntanyes de San Bernardino i a una posta de sol espectacular. Allà ena vam cuinar el sopar i vam fer nit per començar a visitar el parc el dia següent ben d’hora pel matí.
Vam entrar sense pagar gràcies a la Annual Pass ($80) que ja portàvem des de casa i que serveix per entrar la gran majoria de parcs nacionals del país. Permet l’entrada al propietari de la targeta (s’ha de firmar) i tot el vehicle com a màxim fins a 4 persones. Com permet dues firmes i dura tot un any, nosaltres el vam comprar a amb una firma a meitat de preu i ens va sortir més que rentable. Sense l’Annual Pass, l’entrada costa $35 cada un dels diferents parcs nacionals.
En el Visitor Centre, obert de 8h a 17h i com a la resta de parcs naturals, ens van donar un mapa del Joshua Tree i ens van comentar les recomanacions més importants: portar aigua i gasolina suficient fins a la sortida.
També existeix l’opció de passar la nit en alguns dels càmping que hi ha a l’interior del parc però tots són de pagament així que nosaltres vam entrar d’hora i li vam dedicar 3 o 4 hores per visitar les atraccions més importants.
El parc ens va encantar, molt millor del que esperàvem, amb arbres espectaculars i formacions rocoses que ens deixàvem impressionats.
Vam començar per Cottonwood Spring i un petit passeig en busca del Lost Palms Oasis, on anaven a buscar aigua els miners. Nosaltres no vam arribar fins al final i vam seguir pel Cholla Cactus Garden, un dels punts més espectaculars. Una esplanada amb milers d’aquests cactus tant característics del parc on es pot fer una petita caminada.
La següent parada va ser Arch Rock, un conjunt de roques espectaculars, amb mil formes diferents i on es pot fer un petit trekking entre mig. Vam parar a diferents punts amb formacions interessants com Jumbo Rocks o Hidden Valley i ens va cridar molt l’atenció els arbres que donen nom al parc, els arbres de Josué (Yucca brevifolia), una espècie autòctona d’aquesta zona que viu un parell de segles en les condicions àrides del desert. Aquest parc alberga una gran quantitat d’aquesta arbres tant característics juntament amb el desert de Mojave.
Aquest és el punt que ens vam dirigir després de menjar alguna cosa ràpida en el poble de Joshua Tree. Vam posar direcció al Mojave National Preserve per travessar-lo i arribar a Las Vegas on teníem intenció de passar la nit.
Vam conduir moltes milles per carreteres llargues en mig del no res, vam anar agafant altura i vam arribar a Mojave, amb la intenció de fer una visita ràpida després de passar unes quantes hores al de Joshua Tree. Era mitja tarda i ens quedava poca estona de llum així que vam anar per feina.
La reserva de Mojave és gratuïta, al menys quan hi vam anar nosaltres. Poques milles després de l’entrada sud es troba un dels punts més interessants, les Kelso Dunes. Hi ha un trekking de 5 km que es pot fer fins al cim d’aquest sistema de dunes de Califòrnia però que nosaltres no vam fer i ens vam limitar a veure-les des de baix.
Vam seguir direcció nord per travessar el parc i les seves sensacionals carreteres i vam centrar-nos en arribar a la ciutat del pecat abans que es fes fosc per visitar una de les perles que hi ha a l’entrada, les Seven Magic Mountains.
Definitivament, el parc nacional de Joshua Tree és una visita que s’ha de fer en qualsevol ruta per la West Coast i acostuma a ser la primera parada de totes tant si es començar des de Los Angeles com de San Diego. Cactus imponents, arbres molt peculiars i formacions rocoses llegendàries són dignes de veure. A més, si es segueix direcció Las Vegas, no està de més agafar la carretera que travessa Mojave i fer una visita ràpida, que tot i que no es massa espectacular, no deixa de ser un altre parc de Califòrnia.
