Després de creuar la frontera des de Casamance, Senegal, vam arribar finalment a Gàmbia, un petit país que s’estén al llarg del riu Gàmbia, amb una rica història i una barreja cultural fascinant. El nostre destí era la Fundació Kalilu Jammeh, un projecte que no només impacta les vides dels seus habitants, sinó que és un símbol d’esperança.
Tot i la seva mida reduïda, Gàmbia té una història complexa. Antigament, formava part de l’Imperi Mali, un dels imperis més rics i poderosos de l’Àfrica occidental durant l’edat mitjana. Al segle XV, els exploradors portuguesos van ser els primers europeus a arribar a la regió, i posteriorment, al segle XIX, Gàmbia va passar a ser una colònia britànica. Aquesta influència britànica es manté fins avui, amb l’anglès com a llengua oficial, tot i que la major part de la població parla llengües locals com el mandinga, el wolof i el fula.
Gàmbia es va independitzar el 1965, i encara que és el país més petit del continent africà continental i, un dels més pobres, la seva riquesa cultural és extraordinària. El riu Gàmbia és una via vital per a la vida del país, no només pel comerç, sinó també per la seva biodiversitat i el seu simbolisme històric com una antiga ruta de navegació i comerç d’esclaus.
En arribar a la Fundació Kalilu Jammeh, situada a Jirrong, un poble tranquil i envoltat de la natura africana, vam tenir la sort de conèixer el Kalilu en persona. Ens va acollir i ens va fer sentir part del projecte des del primer moment. Ens va impressionar veure com la fundació, creada per ell mateix després d’anys de sacrificis i lluites, s’ha convertit en un pilar fonamental per al desenvolupament de la comunitat.
Kalilu Jammeh és un home amb una història excepcional, plena de dificultats, però també de victòries com aquesta. Ens va parlar amb passió de la seva vida i de la seva decisió de fundar aquest projecte després de viure el “back way“, un terme que fa referència al perillós camí que molts joves africans emprenen per arribar a Europa, amb l’esperança d’una vida millor. El Kalilu va decidir escriure la seva experiència en un llibre titulat “El Viatge de Kalilu”, en què narra el seu viatge èpic i perillós, les dures condicions que va viure en intentar creuar el desert del Sàhara i el Mediterrani, i la seva eventual tornada a Gàmbia amb una nova visió per al futur de la seva gent.
El moment més especial de la tarda va ser, sens dubte, la festa que es va organitzar al poble per acomiadar una parella de voluntaris que havia passat setmanes col·laborant amb la fundació. La música tradicional gambiana va omplir l’ambient i aviat tots estàvem ballant i gaudint de l’alegria de la comunitat mentre ens oferien menjars locals. Aquest tipus d’interaccions no només són importants per crear vincles amb els habitants, sinó també per entendre la vida quotidiana a Gàmbia, on la solidaritat i el suport mutu són valors fonamentals.
L’endemà al matí, Kalilu ens va oferir una visió més profunda del seu projecte. La Fundació Kalilu Jammeh no és només un lloc per a orfes, sinó un centre de desenvolupament comunitari en creixement constant. Actualment, compta amb un orfenat que proporciona un lloc segur per a nens vulnerables, però els seus objectius van molt més enllà. Amb una escola i un programa educatiu en expansió, Kalilu està treballant per garantir que els joves del poble tinguin accés a una educació de qualitat.
Vam anar a veure els projectes en curs, com les plantacions, el pou d’aigua amb bomba elèctrica, un herbolari amb plantes i arbres, l’escola amb les seves classes, la cuina i per suposat, la residencia on viuen els nens.
A més de l’educació bàsica, la fundació també ofereix programes de formació professional per donar sortida laboral als joves que finalitzen els estudis. Això és crucial, ja que un dels grans reptes de Gàmbia és la falta d’oportunitats laborals, que sovint condueix a la migració il·legal. La fundació construeix noves cases per acollir més famílies, amplia les residències per als estudiants, i està en procés de desenvolupar infraestructures que permetran als joves continuar la seva formació a la capital, Banjul. Tot això es duu a terme amb una visió clara: oferir alternatives a la migració, creant oportunitats al mateix país.
El Kalilu ens va parlar de la seva creença que l’única manera de reduir el perillós fenomen del “back way” és proporcionar als joves gambians l’educació i les eines necessàries per construir una vida digna a la seva pròpia terra. La seva història és la d’un home que ha viscut els horrors de la migració il·legal i ha tornat decidit a transformar el futur de la seva comunitat.
Marxem amb una sensació de profund respecte i admiració per Kalilu i la seva fundació. Veure com una persona que ha patit tant pot transformar el dolor en esperança és profundament inspirador. La seva fundació és una prova vivent de com el canvi positiu pot començar amb una sola persona decidida, però amb el suport d’una comunitat.
Qualsevol que vulgui pot anat a Jirrong i visitar la fundació, passar algun dies amb ells ja que tenen habitacions pels visitants i així col·laborar amb el projecte i amb el futur d’aquets joves.
Ens adonem que aquest viatge a Gàmbia ens oferirà molt més que paisatges bonics: és un viatge cap a la comprensió de la lluita, la resiliència i l’esperança d’un país que té molt per oferir.
