Mongòlia és un d’aquells països que al principi no es deia massa cosa, segurament perquè ja havíem estat a la part d’Inner Mongolia a Xina uns anys abans i havíem visitat el desert del Gobi i dormit en els típics yurts mongols en mig del no res. Ara bé, a mesura que s’acostaven els dies per arribar a Mongòlia ens entrava més ganes de conèixer el país i aquesta cultura tan característica, sobretot després d’organitzar una setmana per diferents parts del país amb els amics de Nomadic Journeys.
Vam quedar a les oficines de Nomadic Journeys a primera hora del matí on ja ens esperava un conductor amb un 4×4 que ens portaria al primer camp, a Jalman Meadows. Vam compartir el viatge i els primers dies amb la Glenne, una noia de EEUU que estava treballant d’arqueòloga i havia decidit passar uns dies en el mateix campament. El trajecte dura unes 3 hores i mitja i a la meitat vam fer parada l’estàtua més important de tot el país: el Chengis Khaan muntant a cavall, l’estàtua eqüestre més gran del món. Realment és impressionant i està construïda allà perquè es diu que és on Chenggis Khan va trobar una vara de cavall que li acabaria portant la sort que va tenir dirigint l’imperi més gran de tots els temps en el segle XIII.
Chenggis Khaan, amb només 25 anys, va unificar les tribus de Mongòlia i les va portar a conquerir el món. Va fundar l’Estat Mongol i es va considerar rei del seu propi imperi, conquistant gairebé tot Àsia i Rússia.
Tot i que les arrels del país neixen gràcies aquest poderós imperi, posteriorment va ser envaït per la China i per la Unió Sovietica. Avui en dia, el seu alfabet i els edificis principals de la seva capital recorden la forta unió amb el país del nord.
Just abans de dinar vam arribar al camp de Jalman Meadows, un conjunt de 16 yurts típics mongols ubicats en semicircumferència amb un menjador, una sala d’estar amb biblioteca, un parell de banys i tres yurts amb dutxes. A la part dels darrera hi viuen els locals que s’encarreguen de portar tot el camp i organitzar les activitats que s’hi poden fer. Nosaltres en total hi vam passar dues nits però ens haguéssim quedat al menys una setmana. Tots els àpats els preparen els propis locals a la cuina del costat del restaurant i sempre menjar local i 100% casolà, una forma perfecte per començar-se a introduir a la cultura mongol. Dins de la biblioteca tenen una televisió amb pel·lícules i documentals sobre Mongòlia, molt interessant de veure abans d’anar a dormir, quan s’envà el sol, ja que poques coses més es poden fer sense llum.
Respecte a les activitats n’hi ha moltíssimes, des d’anar a fer trekkings pels turons del voltant i contemplar les magnifiques vistes des de dalt a aprendre preparar plats i menjar que els nòmades utilitzen en el seu dia a dia, bàsicament amb formatges i llets dels animals que pasturen.
Nosaltres vam optar el primer dia per fer una excursió a traves del riu i baixar amb kayak durant gairebé un parell d’hores fins al campament on hi ha una sauna just a costat del riu per entrar en calor i banyar-se directament a l’aigua freda que baixa de les muntanyes. Durant el dia si surt el sol fa molta calor però per la nit refresca de valent i és que aquesta zona de Mongòlia, sobretot el desert del Gobi, és coneguda per ser de les més extremes del món, molta calor i molt fred en poc interval de temps.
A la nit van encendre una foguera i vam compartir un gran moment amb els locals que cantaven cançons típiques de Mongòlia mentre començaven aparèixer les primeres estrelles.
El segon dia, després de veure com feien formatge casolà i de que ens ensenyessin com es construeix un yurt mongol vam fer una de les activitats més top de totes. Un passeig de dues hores a cavall pels grasslands. Vam anar amb un parell de guies pels camps verds plens de flors, travessant rius i pujant als turons per veure les vistes, una autèntica passada. I és que la cultura del cavall està molt lligada a la vida nòmada dels mongols inclús amb cançons dedicades als propis cavalls i cuidadors. Diuen que hi ha el doble de cavalls que persones en tot el país, cosa que no ens s’opta gens.
Aquella tarda vam anar a visitar una família nòmada que viu a prop del campament. És una família amb 5 fills que durant l’hivern viuen a l’escola i a l’estiu es muden al yurt de la família ajudant a criar els animals. De fet, col·laboren amb el campament proporcionant llet fresca a diari i cuidant dels animals com els cavalls, vaques, cabres i una nova espècie que no havíem vist abans, el creuament entre una vaca i un yak.
L’últim dia vam aprofitar el matí per anar a fer una volta amb bici pels camps i pel voltant del riu. Després de dinar un cotxe ens va portar fins a Ulan Bator, exactament fins a l’estació de trens ja que ens havien fet una reserva d’un tren nit per anar a l’altre camp de Nomadic Journey, tres dies al camp de Ikh Nart Natural Reserve.
